Un Pla d’actuacions turístiques posa en valor més de 1.760 recursos intangibles de Catalunya. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va presentar el 23-6-2010 el Pla i el Catàleg de recursos turístics intangibles de Catalunya.
Aquesta iniciativa que presenta per primera vegada una llista ordenada i categoritzada dels recursos turístics intangibles de Catalunya, des del món dels dinosaures fins el llegat romà, la bruixeria i el bandolerisme, per acabar amb els intangibles del present.
També, desplega un pla d’actuacions prioritàries, en total 191, de cada àmbit temàtic, categoritzades en funció de la seva singularitat i de la seva potencialitat turística.
En el marc de presentació el conseller Josep Huguet, a la imatge, ha destacat que aquesta iniciativa «representa una fita significativa en matèria de planificació turística a Catalunya, en la línia del Pla Estratègic i assolir els seus objectius bàsics».
Objectius que ha apuntat com «mantenir el paper Catalunya entre les primeres destinacions turístiques del món i el paper de motor econòmic del sector turístic; afrontar els reptes derivats de la globalització i el nou context internacional en matèria de turisme» a més de «gestionar la implantació territorial i social del turisme, d’acord amb el Codi Ètic del Turisme i la carta Europea del Turisme Sostenible; impulsar la coordinació i la cooperació dels agents del sector i la innovació en matèria de turisme». El consellerJosep Huguet ha assenyalat que amb aquest pla «estem fent enginyeria turística, és tot un instrument d’innovació turística».
La realització del Pla i el Catàleg de recursos turístics intangibles s’emmarca en del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010, que impulsa el Departament a través de la Direcció General de Turisme, i que és el resultat de tres anys llargs de treball en el qual hi han col·laborat diversos equips interdisciplinars i prop una cinquantena d’especialistes. En aquest sentit la iniciativa té la voluntat de d’esdevenir un instrument útil, que impulsi la creació de productes turístics de referència, que sigui capaç d’integrar les ofertes disperses i consolidar la posició de Catalunya com a destinació turística integral de qualitat. Això permetria multiplicar de forma exponencial l’oferta del país en el camp del turisme cultural, tan de cara al turisme domèstic com respecte al turisme internacional.
El conseller Josep Huguet ha destacat la necessitat que «les propostes d’aquest pla es desenvolupin de manera coordinada entre els diferents nivells de l’administració i també conjuntament amb el sector privat, que és fonamental». En aquest sentit el conseller ha anunciat que en els pròxims dies el Departament signarà una conveni amb l’Ajuntament de Vilajuïga i Vilabertran per a la promoció dels recursos turístics a través dels intangibles de la zona.
Pla i Catàleg de recursos turístics intangibles de Catalunya: una eina innovadora de programació turística
L’elaboració d’aquest Pla i del Catàleg té el seu origen en la realització del Mapa Nacional dels Recursos Turístics Intangibles de Catalunya, un atles que recull els llocs i els esdeveniments històrics i culturals succeïts a Catalunya que tenen transcendència des d’una perspectiva europea i universal, dona a conèixer i posa a l’abast del sector turístic tot el potencial de Catalunya en matèria de recursos turístics intangibles i que va ser presentat al 2008.
Posteriorment el Departament conjuntament amb diversos especialistes, han impulsat l’elaboració del Pla i el Catàleg amb l’objectiu d’emmarcar el projecte en el camp del turisme i més específicament en l’àmbit del turisme cultural. L’objectiu a aconseguir ha estat identificar els recursos intangibles més substantius des del punt de vista turístic i definir estratègies per posar-los en valor, tal com ho fan avui els països més avançats d’Europa, cas de França, Escòcia o Irlanda o bé els mateixos Estats Units d’Amèrica.
D’aquesta manera el Pla és la posada en valor dels recursos turístics intangibles de Catalunya, basat en els episodis, indrets, llocs, personatges, mites, llegendes i tradicions vinculats a la història de Catalunya. I el Catàleg identifica els recursos intangibles susceptibles de ser convertits en un actiu o un producte turístic (patrimoni monumental i cultural, personatges històrics o llegendaris, festes i commemoracions, etc.) que ha servit de base per a l’elaboració del pla pròpiament dit.
Criteris d’ordenació i categorització del Catàleg i el Pla:
En aquest sentit el Catàleg i el Pla de posada en valor dels recursos intangibles de Catalunya recull, ordena, categoritza i prioritza els recursos intangibles de Catalunya en funció de les deu marques inspirades en la història dels país i a partir dels criteris següents:
1.- Singularitat i originalitat del recurs intangible en el context global.
2.- Importància i significació del recurs a nivell general i tot considerant les escales catalana, espanyola i europea.
3.- Notorietat, representativitat i reconeixement popular de l’intangible, considerant també diverses escales, des de la local i comarcal, fins la nacional i internacional.
4.- Potencialitats d’explotació turística del recurs pel que fa a creació de centres d’interpretació, disseny de rutes i altres formes d’explotació turística; el bandoler Perot Rocaguinarda, per exemple, és un personatge que admet una lectura universal des del moment que apareix citat i exaltat en una obra de referència mundial com el Quixot, mentre el bandoler Serrallonga, per contra, té més significació local, tot i que també admet lectures universals que el poden fer entenedor per a un públic general.
El Catàleg ordena els recursos en categories d’una, dues i tres estrelles, en funció de si es tracta d’un recurs prioritari (tres estrelles), d’un recurs significatiu (dues estrelles), d’un recurs bàsic (una estrella) o bé d’un recurs potencial, quan només apareix mencionat en el catàleg. Identifica doncs un total de 1763 recursos intangibles, d’ells 390 tres estrelles, 481 amb dues, i 880 d’una estrella.
Finalment, i d’acord amb aquests criteris el Pla de posada en valor dels recursos turístics intangibles, defineix i prioritza les actuacions en base a tres categories: actuacions prioritàries (tres estrelles); actuacions preferents (dues estrelles); i actuacions a considerar (una estrella). Defineix doncs un total de 191 actuacions arreu de Catalunya, d’elles 79 son 3 estrelles, 89 dues, i 23 d’una estrella.
Independentment d’això, el pla conté, a més a més, un epígraf final dedicat específicament als paisatges singulars de Catalunya, considerats sempre des de la perspectiva dels seus valors culturals. És a dir, com a paisatges humans creats a partir de la interrelació històrica entre la societat i el territori.
Objectius del Pla i Catàleg de recursos turístics intangibles de Catalunya:
El Mapa i El Catàleg a banda de presentar per primera vegada una llista ordenada i categoritzada dels recursos turístics intangibles de Catalunya i de facilitar un pla d’actuacions per a cada àmbit temàtic, també té per objectiu:
– Esdevenir un instrument de coneixement dels principals recursos turístics intangibles de Catalunya.
– Donar a conèixer i posar a l’abast del sector turístic tot el potencial de Catalunya en matèria de recursos turístics intangibles.
– Divulgar i donar a conèixer aquests recursos als principals actors del sector turístic.
– Contribuir a impulsar la creació de nous productes turístics vinculats al turisme vivencial i de l’experiència personal.
– Articular una oferta turística integral, complementària dels productes turístics convencionals, propis d’una destinació madura.
– Contribuir a crear una oferta turística singular, competitiva i desestacionalitzada.
– Fomentar l’equilibri territorial del país amb el desenvolupament de destinacions turístiques emergents que fins ara no han pogut posar en valor tot el seu potencial turístic.
Conclusionsdel Pla i Catàleg de recursos turístics intangibles de Catalunya
Durant el procés de confecció del catàleg i de redacció de pla s’han constatat diferents conclusions:
– La primera, és la gran riquesa i varietat del patrimoni intangible català susceptible de ser posat en valor turístic, tal com correspon a un país tan ric i divers com Catalunya i a una història tan dilatada com la nostra. Són recursos que corresponen a totes les èpoques i períodes històrics, des dels nombrosos abrics i coves prehistòriques visitables, fins al patrimoni modernista, fet que també reflecteix la llarga llista de béns catalans declarats patrimoni mundial per la Unesco, que comprenen des les pintures d’art rupestre llevantí fins la Patum de Berga inclosa en la categoria de patrimoni immaterial.
– La segona, l‘extraordinària dispersió i esmicolament de l’oferta i els productes turístics que tracten de posar en valor aquests recursos, com en el cas de les nombroses rutes prehistòriques existents o l’oferta de fires medievals. Només en uns pocs casos l’oferta turística es presenta agrupada d’una manera coherent, fet que possibilita la professionalització dels seus gestors i una promoció i una comercialització més eficients.
– I per últim, és la necessitat que les propostes d’aquest pla cal desplegar-les de manera coordinada entre les diverses instàncies i nivells de l’administració. La creació de sinergies a través d’accions com la publicació d’ordres d’incentius i plans específics d’innovació amb les empreses del sector turístic (agències de viatges receptores, empreses d’hostalatge i restauració, turisme rural, etc.), com també amb les empreses de serveis culturals i turístics, ha de contribuir a l’èxit del pla i a situar Catalunya com a destinació de referència en el camp del turisme cultural.