L’alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, va presentar a finals de maig el nou Pla Estratègic de Turisme 2010-2014, que marca les directrius per consolidar la realitat urbana i turística de Lloret de Mar cap a una destinació amb vocació de lideratge i ganes d’evolucionar i per enfortir el seu posicionament com a pol d’atracció turístic i econòmic del litoral nord de Catalunya.

 L’acte, que va tenir lloc al Gran Hotel Guitart Monterrey, va comptar amb les intervencions del director general de Turisme de Catalunya, Joan Carles Vilalta, Angel Diaz, redactor del pla i de l’empresari hoteler Climent Guitart en representació del sector privat lloretenc.

El Pla Estratègic de Turisme 2010-2014 defineix com a objectius estratègics rellançar el cicle de vida de Lloret de Mar com a destinació; generar un model de desenvolupament turístic sostenible compartit pel sector públic i el privat; consolidar Lloret de Mar com una destinació ambiciosa i líder en l’àmbit internacional; millorar la competitivitat integral del municipi, tenint en compte el seu entorn territorial, i conscienciar la població local de la importància del turisme.

Segons el diagnòstic, Lloret de Mar és la primera destinació de Catalunya en nombre de places i pernoctacions en establiments hotelers, i genera una despesa total dels viatgers d’uns 430 milions d’euros anuals, més que comunitats autònomes com Navarra o Aragó, per exemple.

Cinquena destinació d’Espanya

Lloret de Mar és la cinquena destinació d’Espanya en nombre de places hoteleres – més de 30.000– i ha passat de tenir 20.045 habitants l’any 2000 a 39.363 l’any 2009 i, conjuntament amb Blanes i Tossa de Mar, forma part d’un entorn de població amb quasi 90.000 habitants.

Lloret va iniciar fa una dècada un procés de millora (s’han realitzat més de 50 treballs de planificació i desenvolupament, des del nou Pla General fins a l’Agenda 21, o un PERI per al nucli antic), que li esta permetent transformar-se en un destacat nucli urbà, compacte, on la majoria de l’activitat econòmica, turística i de vida de la població es concentra en una petita part del terme municipal, amb tots els avantatges que això comporta. A més forma, conjuntament amb Blanes, part d’un important nucli econòmic i turístic, situat en la unió de les províncies de Barcelona i

Girona, a menys d’una hora de Barcelona, mitja hora de Girona i uns 20 minuts de l’aeroport de Girona, amb grans elements de competitivitat territorial. Per aquest motiu es pot dir que en els últims deu anys s’ha produït una transformació de destinació de sol i platja a una destinació urbana de platja, amb la riquesa que aquesta definició comporta (entorn urbà, passejades, botigues, restaurants, activitat lúdica, seguretat, diversitat, contacte amb lo local…). Compta també amb nous espais d’alta qualitat urbana, on el 75% de l’extensió del territori és zona verda, i que va generar una afluència de 1.121.479 turistes l’any 2009, que han generat més de 5,7 milions de pernoctacions en establiments hotelers.

Això ha estat generat gràcies, en part, als més de 100 milions d’euros invertits per l’Ajuntament, i d’una xifra també alta d’inversió per part de l’empresariat privat (el nou Casino i la remodelació de l’Hotel Monterrey han significat una inversió de més de 50 milions d’euros). L’impuls que s’ha donat a tots els actius turístics de Lloret de Mar ha aconseguit allargar la temporada, mantenir l’estada mitjana i incrementar la despesa mitjana  per turista des de l’any 2003, un fet únic a Catalunya.

Reptes de Lloret de Mar com a destinació urbana de platja

Al mateix temps, Lloret té importants reptes als quals fer front: ha de reconduir una part de la seva oferta d’allotjament; ha de fer compatibles diversos segments turístics d’èxit, com són el turisme familiar, el turisme esportiu, el turisme d’esdeveniments, el turisme de nit i el turisme de reunions; ha d’aprofitar les oportunitats de creixement i desenvolupament que li proporcionen el seu Pla General, des de una perspectiva estratègica de cercar projectes que creïn valor afegit per al municipi; ha d’aprofitar l’impuls que li donarà a la ciutat la nova àrea de centralitat on es troba el nou casino i el nou teatre.

També, ha de pensar en activitats que complementin l’activitat turística tradicional i que generin activitat econòmica sostenible, i ha de generar una sèrie d’actuacions, tant des de la iniciativa pública com de la privada, per fer de Lloret una destinació líder des del punt de vista mediambiental i de sostenibilitat. I finalment, té el repte de generar els recursos econòmics, materials i humans suficients per fer front a les iniciatives proposades al Pla, i per gestionar la seva implementació d’una forma professional, amb el suport públic i privat, i allunyada dels avatars polítics.

El Pla Estratègic proposa 10 programes, amb 51 accions concretes, per ser desenvolupades els propers cinc anys.

Els programes estratègics són:

– Programa de gestió de la destinació

– Programa de millora integral de la destinació

– Programa de desenvolupament i consolidació de productes turístics estratègics

– Programa de màrqueting, promoció i comercialització

– Programa de millora de la competitivitat empresarial

– Programa d’intel·ligència turística

– Programa de sostenibilitat i accessibilitat

– Programa de consolidació de la relació amb el territori

– Programa d’atracció d’inversions i de desenvolupament de projectes estratègics

– Programa de comunicació i sensibilització dirigir a la població local

Entre les accions més importants proposades al Pla, mereix la pena destacar la preparació de Lloret de Mar per accedir a un Pla de Reconversió de Destinacions Madures, promogut conjuntament per la Secretaría de Estado, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Lloret de Mar, una línea d’acció relacionada amb la millora de la mobilitat i els aparcaments, l’especialització de la destinació en cinc grans productes: el sol i platja urbà, els esports, els esdeveniments, l’oci i els congressos i reunions , i la catalogació de Lloret de Mar com a destinació turística responsable. El Pla Estratègic requereix la col·laboració de totes les àrees de gestió de l’Ajuntament, així com una estreta coordinació i cooperació amb el sector privat, i una visió àmplia del territori, que permeti ser ambiciós en els plans de desenvolupament i consolidació de la destinació.

Edició: JFG / Fotos: Ajuntament de Lloret de Mar i Xavier Pou