La costa gironina s’ha convertit en un destí turístic referencial, un fet que es remunta gairebé a fa mig segle. El contrast que genera la seva orografia abrupta, repleta de penya-segats, amb la suavitat i el caliu que provoquen les seves temperatures el configuren com un espai que enamora a tothom que hi entra en contacte.

Entre totes les seves ciutats i viles, hi ha algunes que brillen amb llum pròpia gràcies a les seves característiques inherents. Ens referim per exemple a Tossa de Mar, un municipi que disposa d’un gran nombre d’elements interessants, un nucli urbà que estén la seva mà a la tradició històrica i cultural d’un poble pesquer.

Com ja hem esmentat anteriorment, el valor patrimonial del qual disposa aquesta població de la costa brava és molt alt i heterogeni. La primera parada que realitzarem ens trasllada fins a l’època romana, ja que si ens traslladem fins a l’Avinguda del Pelegrí podrem contemplar la Vila Romana dels Ametllers. Es tracta d’una construcció que es remunta al segle I a.C. i que guarda molta relació amb l’emperador August, qui va atorgar a Tarragona una forta capitalitat, configurant-la com a punt neuràlgic a la zona occidental de l’Imperi. August és un personatge històric que ens mostra una trajectòria individual interessant, ja que va ser una persona avançada al seu temps; per exemple, realitzava sorteigs als assistents de les seves festes i jugava a l”alea”, una variant primitiva del backgammon. Principalment es tracta d’un habitatge que va ser excavat el 1914; un dels elements més característics i curiosos d’aquesta vila -més enllà de ser una de les més importants del patrimoni imperial català- és que hi trobem una sèrie de mosaics. En un d’ells hi consta el nomenclàtor de la ciutat romanitzat: Turissa. Si teniu més interès a conèixer la vida quotidiana d’aquest emplaçament hi trobareu objectes destinats a la vida diària al Museu Municipal de Tossa.

El segon espai que val la pena visitar és el recinte emmurallat de la Vila Vella. Es tracta d’un conjunt arquitectònic d’una importància transcendental, ja que actualment és l’únic exemple existent de població medieval fortificada present al litoral català. Es tracta d’una de les icones que tothom relaciona amb Tossa de Mar, ja que impacte visualment per la seva grandària i per la proximitat en relació a la primera línia de platja. L’any 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional, fet que denota la seva projecció.

Els seus orígens guarden relació amb la defensa de la ciutat, sobretot per prevenir possibles incursions de pirates, cal esmentar que les seves restes més antigues daten del segle XII. A l’interior de la muralla s’hi troba un petit poble aïllat de la resta del municipi, un petit oasi que persisteix al pas del temps. Es tracta d’un espai laberíntic conformat per diverses cases, al segle XV s’hi comptaven una vuitantena i és curiós copsar com moltes d’aquestes edificacions utilitzen la paret de la muralla com a pilar que les sosté.

Finalment, un dels altres espais que cal visitar, més enllà del Museu municipal o de l’Església local, és el Far de Tossa. Va ser erigit el 1917 i es troba a la part més alta del Cap de Tossa. Actualment és la seu del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània i ajuda a conèixer el llenguatge que s’aplica a la simbologia marítima. L’espai museogràfic disposa de diverses peces originals que guarden relació amb aquesta temàtica. També ens permetrà gaudir d’unes vistes privilegiades que ens recordaran la forta unió que existeix al municipi entre el mar i les activitats que se’n deriven. Com a curiositat, el far encara continua actiu i segueix il·luminant als pescadors que decideixen perpetuar aquest estil de vida.