Els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb 560 platges, dividides en 596 trams, dels quals 336 són urbans (el 56,28%) i 260, naturals (el 43,62%), segons el Catàleg de classificació de trams de platges elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. En total, les platges ocupen 259,56 quilòmetres dels 714,4 del litoral, un 36% de la seva longitud.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyat del director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha presentat el Catàleg aquest dijous en un acte que ha tingut lloc a Badalona (Barcelonès) i que ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater, i dels alcaldes de Deltebre i de Lloret de Mar, Lluís Soler i Jaume Dolsat, respectivament.
Rull ha explicat que “avui tenim una foto de partida que no és estàtica sinó un marc de referència sobre el qual articular la gestió”. El Catàleg, ha afegit, “ens permet respondre a la pregunta de quina mena de país volem ser”.
Un catàleg amb consens
El Departament, prèvia audiència a tots els municipis implicats, ha dut a terme un exhaustiu anàlisi de la costa per delimitar aquests trams de platja. En aquest sentit, el conseller ha emfasitzat que “és un Catàleg fet des de la participació i el consens, de país, en la mesura que els ajuntaments han tingut un paper molt important a l’hora de definir el seus trams de platges”.
L’estudi s’ha complementat amb una recerca de toponímia, dades de camp i informació geogràfica, urbanística i mediambiental. El Catàleg aporta una fitxa per a cadascun del trams, amb tota la seva informació i una fotografia. Les dades es poden consultar al visor del Servei de Gestió del Litoral.
El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha posat en valor que “avui el ciutadà por consultar a través d’aquest visor les activitats, serveis de temporada i concessions autoritzades en qualsevol tram de platja de Catalunya”.
La classificació de les platges entre urbanes i naturals, amb diferents graus de conservació, permet, a més d’incrementar el coneixement sobre el litoral del país, detallar amb precisió els usos permesos en cada tram. Tal com ha explicat Serra, “en els trams naturals es redueix l’ocupació i es restringeixen molt les distàncies” entre les activitats autoritzades, “en canvi, es potencia l’activitat econòmica a les platges urbanes”.
Així, a les platges naturals es restringeixen les activitats que, en qualsevol cas, no poden ocupar més del 10% de la seva superfície. Les guinguetes, per exemple, tenen la seva superfície limitada a 70 m2, inclosa la terrassa, i els establiments han de mantenir una distància de separació entre ells de 300 metres.
En canvi, pel que fa a les platges urbanes, les instal·lacions autoritzades poden arribar a ocupar el 50% de la seva superfície, amb una distància de 100 metres entre establiments, i les guinguetes poden ocupar uns 120 m2, terrassa inclosa. També s’hi poden autoritzar esdeveniments esportius, culturals o declarats d’interès turístic.
En el cas que el tram de platja estigui dins d’un espai natural protegit o bé es consideri que té algun valor ambiental rellevant a preservar, l’autorització d’una instal·lació requereix un informe ambiental previ.
Entre els usos que habitualment s’autoritzen a les platges hi ha les instal·lacions desmuntables i les activitats esporàdiques, com ara casaments, concerts, castells de focs o atraccions mecàniques. Durant aquest 2016 s’han tramitat un total de 733 sol·licituds d’aquest tipus. A més, 68 municipis litorals ofereixen serveis a la ciutadania a les seves platges durant la temporada de bany. El Departament ha tramitat enguany la sol·licitud de 5.439 activitats, tant terrestres com marítimes, a 393 platges.
“Hem de ser capaços de compatibilitzar la preservació dels valors ambientals i la gestió del potencial econòmic” del litoral, ha afegit el conseller, atès que “la sostenibilitat econòmica, ambiental i social són els tres vèrtexs del triangle de cara al futur”.
Elevada qualitat de les platges
Pel que fa a l’estat de les platges catalanes, en conjunt tenen uns estàndards de qualitat molt elevats. Així, 98 platges de 42 municipis han obtingut enguany el distintiu internacional Bandera Blava, que valora la qualitat de l’aigua, la seguretat, les instal·lacions i els serveis.
L’obtenció d’aquesta qualificació és el resultat de les mesures de gestió a les zones de bany i de les millores en els sistemes de sanejament implantats en els municipis costaners. Cal destacar que el 97% de les platges catalanes (242 punts de control) compten amb una “excel·lent” qualitat de l’aigua, segons el balanç de final de temporada de bany dut a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La qualitat del 3% restant de zones de bany (vuit punts de control) és bona, mentre que cap zona té una qualitat “insuficient”.
Base d’una nova legislació
El Govern va aprovar la memòria preliminar de l’Avanprojecte de Llei d’ordenació de litoral el novembre de 2014, i el Catàleg de classificació de trams de platges catalanes servirà també com a base d’aquesta Llei.
La nova legislació preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i articular un model de gestió integrada de l’espai costaner, seguint les recomanacions de la Unió Europea.
La Llei, ha explicat Rull, “reserva al Govern el paper d’administració de referència”, amb competències en l’aprovació dels instruments de planificació i atorgament de títols concessionals. Tot i això, “també dotarà de més competències als ajuntaments”, que seran els encarregats de les autoritzacions, “i simplificarà el procediment administratiu”, ha enumerat.
Gestió sostenible de l’espai
Igualment, es potenciarà la implicació dels agents econòmics i territorials en la gestió de la costa i “establirà un nou règim econòmic i financer que permeti que els recursos obtinguts per l’explotació del litoral es reinverteixin en la seva millora”, ha explicat Rull.
La nova Llei vol donar resposta també a la inexistència a l’ordenament jurídic tant català com espanyol de figures pròpies per ordenar el domini públic marítim terrestre (DPMT). Aquestes noves eines permetran gestionar un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions, incrementant la seguretat jurídica i afavorint el desenvolupament sostenible d’un espai estratègic per al país.
Gestió integrada
Per tal d’aconseguir aquests objectius, la Llei regularà la creació de dues noves eines d’ordenació i gestió de la costa. Així, el Pla d’ordenació del litoral català serà l’instrument bàsic per a la gestió integrada de l’àmbit terrestre i marí del litoral català.
A més, els ajuntaments impulsaran els plans d’ús del litoral i les platges per ordenar les ocupacions d’instal·lacions desmuntables. A diferència dels actuals plans, la seva vigència serà de quatre anys i, per tant, inclouran la previsió d’activitats i instal·lacions per aquest termini de temps, no només les de la temporada anual de bany.
Nou instrument per invertir en el litoral
La Llei resoldrà la manca d’un règim econòmic i financer propi del DPMT a Catalunya, fet que actualment dificulta l’obtenció de recursos per dedicar-los a la conservació del litoral.
També es crearà un cànon d’explotació a favor de la Generalitat, que es destinarà a actuacions de millora de la costa, d’acord amb els criteris establerts al Pla d’ordenació del litoral català. Aquest cànon es cobrarà a tota ocupació del Domini Públic Marítim Terrestre que no estigui inclosa en els plans d’ús dels ajuntaments. És a dir, en cap cas se superposaran els dos gravàmens.
Participació de tots els actors
La nova Llei impulsarà la gestió integral d’un espai tan sensible i estratègic com el litoral, involucrant tant les administracions més properes com el teixit econòmic i territorial. És per aquest motiu que preveu la creació dels anomenats consells rectors dels espais litorals; es tractaria d’òrgans col·legiats, amb participació pública i privada, sense personalitat jurídica pròpia.
Per tal de copsar les opinions i inquietuds del territori sobre la matèria, el Departament de Territori i Sostenibilitat va impulsar un procés participatiu durant el 2015. En dues sessions de debat, celebrades a Palamós (Baix Empordà) i a Tarragona (Tarragonès), es van recollir les aportacions d’agents i professionals que conflueixen a la costa catalana.
Es preveu que el Consell Executiu aprovi l’Avantprojecte de la llei del litoral durant el primer semestre del 2017.