Són quinze els restaurants de Tossa de Mar que, fins al 30 de setembre, oferiran, dins la 8ena campanya gastronòmica “La Cuina del Cim i tomba”, un menú especial amb un primer plat, el cim i tomba de segon plat, i un postres. Els restaurants que hi participen són: Can Carlus, Can Pini, Capri, Castell Vell, Cuina de l’Àvia, El Petit de Can Carlus, El Portal, Madrugada, Minerva, Nàutic Can Pini, Sa Proa, Santa Marta, Túrsia, Víctor i Victòria. Els preus dels menús van dels 35 als 50 euros, IVA inclós (adjuntem menús de cada restaurant).

Cal recordar que hi ha diferents variants del cim i tomba, i que cada establiment el cuina a la seva manera, per la qual cosa es pot degustar el mateix plat a diferents establiments i trobar-hi variacions significatives, a quina més agradable pel paladar.

Com a novetat d’enguany, i com a iniciativa de l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, s’obsequia a cada client que consumeixi el menú del cim i tomba amb una entrada gratuïta per accedir al Museu Municipal o al Far,  indrets que recullen una mostra important del patrimoni històric i cultural de la població.

Durant la inauguració de la campanya, el gastrònom Pep Nogué ha explicat que “el cim i tomba és un plat mariner típic de Tossa, on pescadors i cuiners l’han conservat, els uns dins la barca i els altres, oferint-los a les cartes dels restaurants”. Fa anys, quan anar a pescar significava estar fora de casa moltes hores, en sortir a pescar a la vela o a rem, els pescadors s’emportaven a la barca un fogó, un xic de carbó, un morter i una olla de ferro. En un cistell també hi carregaven patates, cebes, alls, tomàquets i pebrots, així com oli i espècies (sal, pebre, safrà, etc.). 

Quan arrivaba l’hora de dinar, dins l’olla hi posaven la ceba i les patates a rodelles, el pebrot i el tomàquet trinxat i uns grans d’all. S’hi afegia el peix de rebuig de la pescada, aquell que sortia tarat o tocat i que sabien que no podrien vendre (bastina, lluerna, aranya, rata, rap, gat, etc…), tiraven un bon raig d’oli, ho cobrien d’aigua i ho deixaven coure a foc ràpid.  Mentrestant, agafaven un morter i hi feien un allioli negat ben abundant, que posaven per sobre del peix quan aquest ja era cuit, deixant-ho bullir tot junt de 2 a 5 minuts més.

Tot seguit ho enretiraven del foc i ho tenien llest per menjar.  Era un plat de peix i vegetals molt primari, però molt suculent. Nogué afegeix que “parent dels suquets de peix que es fan a tota la Costa Brava, el seu nom ve donat  perquè el cuiner, quan arriba l’hora d’afegir-li l’all i oli, dóna la volta a la cassola de sota cap a munt, tot dient: al cim i tomba”.

El gastrònom també ha afirmat que “la cuina de les terres gironines és tal i com algú va dir un dia: el seu paisatge posat dins la cassola” i ha afegit que “no hem d’oblidar mai que encara resta una cuina tradicional prou fonda i perseverant que és música clàssica comparada amb molts plats de cuina d’avantguarda, que no deixaran de ser només “la cançó de l’estiu”. De cuines, siguin quines siguin, només n’hi ha de dos tipus: de bones i de dolentes, tot depèn de la saviesa i l’amor que s’hi posi en cadascuna d’elles”.

Pep Nogué és un cuiner que escriu. Cerveser i licorer, divulga i fa recerca de la cuina i les arrels gastronòmiques catalanes. És president de l’Associació gastroalimentaria Slow Food, Garrotxa, cuina i territori, i és col·laborador del programa Tapias Variades de Catalunya Ràdio i de la revista gastronòmica Cuina.

Nogué també està immers en diferents projectes com el programa de radio El rebost d’en Pep a Radio Olot; o els programes de televisió Cuina amb nens a Bon Preu, Vins a vins, Del paisatge a la taula i Terra de sabors, que s’emeten a la xarxa de televisions locals.

Professor de cuina i conferenciant, actualment està preparant tres llibres: un sobre el peix sense preu, una miscelània gastronòmica i una col·lecció de receptaris.