Ramon Freixenet Estol
Aquella tarda plujosa de mitjan juny els teulats i canonades de mausoleus i panteons escopien aigua a dojo. Tant les avingudes com els carrers que envoltaven els grans monuments mortuoris, així com els estranys visitants que donaven de menjar als gats i que tenien l’hàbit d’aparèixer poc abans que es tanqués el reixat, suportaven amb un estoïcisme admirable aquell daltabaix líquid que no deixava veure més enllà del nas.