Efectius dels Mossos d’Esquadra de l’Àrea Territorial d’Investigació (ATI) van detenir el dia 1 de juliol, a Girona, Jordi CF, de 37 anys i amb domicili a Lloret de Mar (la Selva), com a presumpte autor de 346 delictes d’estafa i falsificació de document públic. El dia 17 de juny l’ATI ja havia detingut a Lloret de Mar qui presumptament seria el seu soci, David MT, de 38 anys i amb domicili en aquesta població, pels mateixos fets delictius.

Arran de les denúncies d’estafa presentades per quatre entitats bancàries que operen exclusivament a través d’Internet, la Unitat Territorial d’Investigació (UTI) va iniciar una complexa investigació que ha conclòs amb les dues detencions esmentades i que ha permès quantificar en 3 milions d’euros la quantitat estafada amb un modus operandi enginyós i acurat.

Per tal de poder sol·licitar préstecs o targetes de crèdit a entitats financeres que treballen per Internet, en primer lloc, els detinguts presumptament elaboraven carnets d’identitat falsos. Vinculaven noms suposadament ficticis amb números reals de documents d’identitat i empraven fotografies extretes dels currículums que arribaven a l’empresa que regentava un del detinguts, Jordi CF.

En segon lloc, per simular que aquestes persones eren solvents econòmicament, els detinguts elaboraven nòmines i contractes de treball falsos a nom d’empreses reals. A més, per a fer creure a les entitats bancàries que les persones que sol·licitaven els préstecs existien realment, els dotaven d’un domicili. Es tractava de pisos de lloguer on a vegades es domiciliaven diverses persones (3 o 4).

Pisos buits, en realitat
Els detinguts llogaven els pisos i donaven d’alta línies de telèfon fix que desviaven a telèfons mòbils ja que, en realitat, ningú ocupava aquests domicilis. Tot i això, per a donar una aparença de normalitat i per a rebre la correspondència que les entitats bancàries enviessin, els noms dels suposats llogaters apareixien a les bústies d’aquests domicilis. 

En definitiva, es tractava de fer creure a les entitats bancàries que qui demanava el préstec o la targeta de crèdit era una persona amb un habitatge, una feina fixa ben remunerada i un compte corrent on, per a donar-li més versemblança, es domiciliaven rebuts de col·laboracions amb organitzacions no governamentals o entitats benèfiques. 

Segons ha esbrinat la policia, per a crear les identitats fictícies els detinguts normalment agafaven números de documents nacionals d’identitat de gent d’edats compreses entre els 18 i els 25 anys -també menors d’edat- atès que difícilment aquestes persones haurien demanat un crèdit abans (de fet, els menors d’edat no poden fer-ho) i, per tant, seria quasi impossible que aquestes persones apareguessin a les bases de dades de morosos.

Els detinguts havien creat diverses empreses i havien obert nombrosos comptes bancaris per rebre els diners aconseguits amb els préstecs fraudulents. Aquests diners s’havien invertit, en part, en la compra de vehicles de luxe i s’havien de destinar, d’una forma molt planificada, a la compra de terrenys, béns immobles i a la compra d’accions d’un club de futbol. A tall d’exemple, en el moment de la seva detenció, a Jordi CF, li constaven cinc vehicles de gamma alta valorats entre els 50.000 i els 80.000 euros.

David MT. va passar a disposició judicial a Blanes el dia 19 de juny i va quedar en llibertat amb càrrecs. Pel que fa a Jordi CF, amb un antecedent policial per fets similars, haurà de comparèixer al jutjat quan se’l citi.

Edició: José Fernández