El Departament de Territori ha iniciat el procés de participació ciutadana en relació a l’Avantprojecte de llei de creació del Conservatori del Litoral de Catalunya amb la publicació de tots els documents tant al portal de la transparència com al portal participa.gencat.cat, on es podran fer aportacions i suggeriments fins el 30 de setembre.
El Conservatori serà un instrument per a salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública del sòl. S’insereix en la política del Govern català de desplegar eines de conservació i gestió dels 580 quilòmetres de la costa catalana.
Ara pots rebre per WHASTAPP les nostres notícies. Clica en aquest enllaç , després a ‘Seguir’ i activa les notificacions
La creació del Conservatori del Litoral es desprèn de la Llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada el 2020. Aquesta figura s’emmiralla en un organisme públic existent a França, el Conservatoire de l’espace littoral et des rivages lacustres, la missió del qual és la compra de terrenys a la costa o a la vora de grans llacs degradats o amenaçats per la urbanització per protegir-los, restaurar-los i, tret d’algunes excepcions, fer-los accessibles a la població.
Durant l’any 2022, el Departament va impulsar una consulta ciutadana per demanar quina forma jurídica havia de prendre el Conservatori, i les opinions es van decantar perla creació d’un organisme autònom de caràcter administratiu.
Per crear un organisme nou, cal aprovar una llei específica. L’avantprojecte d’aquesta llei de creació és el que ara se sotmet a consulta pública.
Estructura bàsica
L’Avantprojecte dibuixa dos òrgans bàsics de govern del futur Conservatori. Així, el Consell Rector serà l’òrgan superior col·legiat de govern i tindrà com a funcions, entre d’altres, l’aprovació de la planificació estratègica del Conservatori i la delimitació de les zones d’actuació preferent en el litoral.
Xavier Pou
D’altra banda, el Consell Assessor del Conservatori del Litoral de Catalunya es planteja com un òrgan col·legiat de caràcter consultiu on hi seran representats els experts, les entitats i els col·lectius més significats en l’àmbit de la protecció del medi natural i del paisatge del litoral. Les seves funcions seran, entre altres, informar i assessorar el Consell Rector.
Prioritzar les actuacions d’adquisició de sòl
Per a garantir l’eficiència de les seves actuacions, el Conservatori es dotarà d’un Pla estratègic on s’establiran els criteris de priorització en l’adquisició pública de sòl, tenint en compte el valor patrimonial del sòl, tant intrínsec com potencial, en termes de natura, cultura i paisatge, la seva connectivitat ecològica, el grau d’amenaça dels valors del sòl, etc.
En el Pla estratègic d’actuació es delimitaran les zones d’actuació preferent en sòl no urbanitzable per a l’adquisició pública, mitjançant el tanteig i retracte. Dintre de les zones d’actuació preferent es podran delimitar àrees d’actuació estratègica, en les quals el Conservatori del Litoral podrà promoure l’adquisició de sòl mitjançant expropiació forçosa.
L’Avantprojecte de Llei preveu igualment la gestió i millora dels llocs sota la custòdia del Conservatori del Litoral. En aquest sentit, es regula la figura de lloc coherent i la consegüent aprovació d’un pla de gestió i millora d’aquests espais.
Finalment, es preveu que el Conservatori del Litoral pugui impulsar o participar en projectes d’estudi, informació, coneixement i recerca en relació a els valors, amenaces i dinàmiques del litoral, la restauració ecològica i paisatgística, la gestió del medi natural i l’aplicació de solucions basades en la natura.
Amb TELEGRAM rebràs al teu mòbil les nostres notícies a l’instant. Clica aquí i segueix-nos: t.me/blanesaldia
Platja del Castell / Ajuntament de Palamós
Més de 500 quilòmetres de costa
Catalunya té 580 quilòmetres de costa, una franja que representa només el 7% del territori però on hi viu el 43% de la població. Deixant de banda el Delta de l’Ebre i el Cap de Creus, es calcula que el 81% del litoral està urbanitzat.
Es tracta, doncs, d’un territori fràgil i sotmès a nombroses pressions que tenen conseqüències econòmiques, posant en risc un recurs territorial estratègic; socials, perquè és el territori amb major intensitat d’ús, i ambientals, amb l’amenaça als hàbitats i les espècies d’interès comunitari.
El Govern ha desplegat diversos instruments de protecció de la costa al llarg dels anys, des dels Plans directors urbanístics del sistema costaner, pioners en la protecció de franges concretes del litoral. Els instruments més recents són els Plans directors urbanístics (PDU) de revisió de sòls no sostenibles, que analitzen tots els sòls de la costa on encara s’hi podria construir per desclassificar-los, modificar els seus paràmetres d’ordenació o bé permetre l’edificació, si és congruent amb l’entorn.
Així, el de la Costa Brava va impedir la construcció de més de 15.000 pisos en el litoral de Girona. Actualment es troba en redacció el PDU de revisió de sòls no sostenibles de tota la resta de la costa, entre Malgrat de Mar i Alcanar, a excepció del litoral metropolità de Barcelona, on la Generalitat no hi té competències urbanístiques.
El Departament de Territori també treballa en l’elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral, que possibilitarà l’ordenació racional de les activitats en la franja costanera, la conservació de les platges naturals, l’adaptació al canvi climàtic i la regulació de l’accés segons la capacitat de càrrega de cada tram de platja.