Archivo Blanesaldia.com

La població estrangera resident a Catalunya és d’1.271.810 persones segons les dades del Padró d’habitants a 1 de gener de 2022 i representa el 16,3% de la població catalana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

El nombre d’estrangers ha augmentat en 21.145 persones durant l’any 2021, després que el 2020 hagués disminuït en 9.954 persones.

Amb TELEGRAM rebràs al teu mòbil les nostres notícies a l’instant. Clica aquí i segueix-nos:  t.me/blanesaldia

La població de nacionalitat estrangera ha disminuït a 8 comarques i a Aran durant el 2021, encapçalades per la Cerdanya (‑3,3%), Aran (‑3,0%), l’Alta Ribagorça (‑1,6%) i el Pla de l’Estany (‑1,4%). En canvi ha augmentat a 33 comarques i els augments més elevats han estat els de la Terra Alta (6,0%), el Garraf (5,6%), el Baix Ebre (4,5%) i la Garrotxa (3,8%).

Cal tenir en compte que les variacions en el nombre d’estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l’evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d’aquesta població. L’any 2021, 42.371 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 38,1% dels quals eren originaris d’Àfrica i el 29,3% Amèrica del Sud. (1)

Font: Generalitat de Catalunya

Distribució territorial

Les proporcions més elevades de població estrangera es registren a les comarques de la Segarra (28,1%), l’Alt Empordà (25,1%), el Barcelonès (21,2%), el Gironès (20,7%), la Selva (20,5%) i el Baix Empordà (20,2%). Per contra, les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Vallès Oriental (9,4%), l’Anoia (9,5%), el Pallars Sobirà (9,5%), el Moianès (9,6%) i el Berguedà (10,0%).

La presència d’estrangers està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts d’estrangers són Barcelona (22,0%), els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (17,7%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (15,5%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos d’estrangers són els de fins a 500 habitants (8,2%), els de 2.001 a 5.000 habitants (11,1%) i els de 501 a 2.000 habitants (11,2%).

A Catalunya hi ha 36 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (53,1%), Castelló d’Empúries (45,1%), la Portella (40,1%), Salt (38,1%) i Barbens (37,1%).

Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 359.480, amb un augment d’11.178 estrangers respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l’Hospitalet de Llobregat amb 58.037 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (35.215), Terrassa (31.516) i Lleida (29.129).

Per conèixer les dades de població estrangera de tots els municipis de Catalunya, podeu consultarl’Ampliació de resultats de la població estrangera al web de l’Idescat. A més, en el cas dels municipis de 45.000 habitants o més, també es mostren resultats per districtes.

Evolució de les procedències

En relació amb l’any anterior, si es considera la població estrangera segons el continent d’origen, la població europea és la que augmenta més en termes absoluts (13.906 persones) i en termes relatius (3,6%). Els europeus comunitaris augmenten en 11.303 persones (4,0%) i els originaris de la resta d’Europa en 2.603 persones (2,5%).

Amèrica i Oceania són els altres continents que augmenten els seus efectius. La població originària d’Amèrica creix en 8.548 persones, un increment anual del 2,4%, mentre que a Oceania el creixement és de 12 persones (1,2%).

En canvi, la població estrangera d’Àsia i d’Àfrica disminueix. La població asiàtica disminueix en 607 persones (‑0,3%) i l’africana en 735 persones (‑0,2%).

Per nacionalitats, destaquen pels increments la població originària d’Itàlia (6.315), Colòmbia (4.594), Argentina (2.230), França (2.147) i Veneçuela (1.742). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les del Marroc (‑2.914), Bolívia (‑2.360), Romania (‑1.176), Brasil (‑945) i Índia (‑683).

Principals nacionalitats

L’any 2022, la població d’origen europeu és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població estrangera resident a Catalunya (31,6%), dels quals el 23,3% són de la Unió Europea i el 8,3% de la resta d’Europa. El segon lloc correspon a la població americana (28,3%) seguit pels originaris d’Àfrica (25,5%). Més allunyada d’aquest col·lectiu, la població asiàtica representa el 14,5% de la població estrangera.

La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a les procedències, representades per més de 170 nacionalitats. La comunitat marroquina és la més nombrosa (235.278) i equival al 18,5% dels estrangers. El segon lloc, l’ocupa la població de Romania (86.528) amb una representació del 6,8%. En el rànquing de nacionalitats, les segueixen la italiana (76.826) i la xinesa (63.228), que representen el 6,0% i 5,0% respectivament.

Font: Generalitat de Catalunya

La població marroquina és la primera nacionalitat a 28 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 8 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la colombiana; a la Garrotxa, l’índia; a l’Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

Estructura per edat i sexe

El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població de 15 a 64 anys (80,9%, mentre que a la població de nacionalitat espanyola és del 63,5%), i amb una presència majoritària d’homes (51,7%).

Pel que fa a l’estructura per edats del conjunt de la població estrangera, el darrer any es registren increments entre els 10 i 19 anys i en els majors de 30 anys, especialment dels 45 als 59 anys. En canvi, es registren disminucions en els menors de 10 anys, i dels 20 a 29 anys.

Pel que fa al sexe, hi ha importants diferències segons el país. Entre els països amb almenys 100 estrangers, Mauritània (81,0%), Mali (78,9%), Gàmbia (77,8%), Sierra Leone (76,9%) i Senegal (75,8%) són els que tenen major percentatge d’homes. En canvi, Tailàndia (17,5%), Belarús (32,5%), Hondures (32,7%), Nicaragua (34,1%) i Rússia (35,0%) són els països amb menor percentatge d’homes.

(1) Dades de l’estadística d’adquisicions de nacionalitat espanyola de residents de l’INE.