El cap de l’Executiu ha dit que després de la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya «hi ha un abans i un després» i, per tant, «la veu del carrer s’ha de convertir en la veu de les urnes. Ha arribat l’hora que Catalunya exerceixi el seu dret a l’autodeterminació», ha afirmat, i cal fer-ho de manera «democràtica, pacífica i constructiva».
Artur Mas ha explicat que la convocatòria electoral «és l’única manera de saber si els que no van anar a la manifestació estan tots en contra del que allà es deia, i si els que hi varen anar hi estan tots a favor». El president ha afegit que «aquesta és la grandesa de la democràcia», perquè «quan es viuen situacions excepcionals, que poden tenir una forta dimensió històrica, cal sotmetre’s al veredicte de la població, que amb el seu vot ha de decidir quins camins cal emprendre en el futur».
El cap del Govern ha assenyalat que unes eleccions «són gairebé sempre un escenari que alimenta la confrontació partidista», per la qual cosa ha demanat «un elevat sentit d’estat i de país i altes dosis de generositat, fins i tot personal». En aquest sentit, ha anunciat que «un cop s’hagin assolit els objectius nacionals que el poble català decideixi, no em tornaré a presentar a unes eleccions a la Generalitat de Catalunya». El president s’ha mostrat esperançat en què aquests objectius «s’assoleixin en la propera legislatura, millor en una que en dues».
En acabar el seu discurs, el president ha assegurat que les eleccions «no es convoquen per ajudar una persona o una formació política a perpetuar-se en el poder», sinó perquè «el conjunt de la població catalana decideixi de forma democràtica, pacífica, cívica i convivencial quin ha de ser el seu futur com a nació».
El president de la Generalitat ha reconegut que «el camí que Catalunya es disposa a seguir estarà ple d’entrebancs» i ha advertit que «hi haurà difamacions, provocacions i amenaces de tot tipus» i que «s’intentarà utilitzar la llengua i l’origen geogràfic de les persones per enfrontar-les entre elles». Per això, ha assegurat que en els propers temps, a Catalunya «li caldrà construir grans majories, tenir molta voluntat i molta capacitat de resistència. Res serà fàcil, però tot és possible», ha conclòs. En un altre moment del seu discurs també ha assenyalat que «no cal buscar-se enemics exteriors, només cal fixar-nos en la nostra força interior com a poble i com a nació».
Pel que fa als motius que l’han portat a avançar les eleccions, el cap del Govern ha destacat, en primer lloc, «la veu del carrer, massiva i potent» i ha afegit que «qualsevol altre tipus de consulta a la ciutadania sobre qüestions de tanta transcendència» representaria «un cert frau», en la mesura que «en el programa amb què vàrem guanyar les eleccions el 2010 hi figurava el projecte del pacte fiscal, però no un objectiu que anés més enllà».
«Aquest cop no votarà el Congrés, sinó el poble de Catalunya»
En aquest sentit, ha assenyalat que el pacte fiscal «no s’ha entès» per part del Govern central com «una bona oportunitat per refer la relació entre Catalunya i la resta de l’Estat i capgirar la fatiga creixent». I, en relació amb la proposta del president Rajoy de portar el pacte fiscal al Congrés, Artur Mas ha explicat que la seva resposta va ser negativa perquè «no estava disposat a passar per un nou via crucis i una nova humiliació. Aquest cop no votarà el Congrés, votarà el poble de Catalunya», ha subratllat.
Per això, ha advertit que «el temps demostrarà que tant el Partit Socialista com el Partit Popular hauran actuat amb una gran miopia política». A més, ha assenyalat que, a banda de Catalunya, a l’Estat «ningú no reclama sobirania fiscal: uns perquè ja la tenen, i els altres perquè no la volen».
El president de la Generalitat també ha esmentat una raó «més de tipus personal» per avançar les eleccions perquè la combinació entre la manifestació de l’11 de setembre i la negativa a negociar el pacte fiscal «m’obliguen a ser coherent amb les meves idees i amb els meus compromisos». És per això que ha assegurat que «no són temps de comoditats institucionals» sinó de «jugar-se-la, per sobre de la comoditat personal o l’interès de partit. És al poble de Catalunya, autèntic amo del seu destí, a qui correspon decidir qui vol que el representi en aquests temps històrics, amb quina força i amb quina legitimitat», ha manifestat.
En aquesta línia, Artur Mas també ha afirmat que els catalans «volem respecte pel que som, i no haver-lo de demanar cada dia ni haver-nos de justificar per ser el que som», i ha afegit que «volem els mateixos instruments que tenen les altres nacions per preservar la nostra personalitat col·lectiva i desenvolupar un projecte propi de país i de societat».