El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la desena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC-2017), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtics.
En aquest butlletí s’utilitzen sèries climàtiques d’àmplia cobertura temporal que han superat rigoroses tècniques d’anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat, i que asseguren una bona anàlisi de l’evolució del clima a Catalunya durant els darrers decennis. Per fer aquesta anàlisi, s’han estudiat 23 sèries de temperatura i 70 de precipitació que cobreixen el període 1950-2017, i que són un bon testimoni del canvi climàtic apreciat al conjunt del país.
L’any 2017, el més sec des de 1950
2017 ha estat un any càlid, amb una anomalia de +0,9 °C respecte al període de referència 1981-2010. És el cinquè any més càlid des de 1950, darrera de 2015, 2006, 2014 i 2011, i es manté el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els tres darrers decennis. L’estiu de 2017 fou el segon més càlid des de 1950 (només superat per l’extraordinari estiu de 2003), amb una anomalia de +1,7 ºC respecte a la mitjana climàtica (1981-2010).
Pel que fa a la precipitació, 2017 es pot qualificar d’any sec, acumulant un 26% menys de precipitació respecte de la mitjana climàtica, convertint-se en l’any més sec des de 1950.
Augment de la temperatura i lleugera disminució de la precipitació des de 1950
Com a resultats generals per a tot el període estudiat (1950-2017), es pot afirmar que la temperatura mitjana anual de Catalunya ha augmentat clarament a un ritme de +0,25 °C/decenni (valor estadísticament significatiu), essent més marcat el ritme d’augment de la temperatura màxima (+0,31 °C/decenni) que el de la temperatura mínima (+0,18 °C/decenni). A més, totes les estacions de l’any presenten una tendència estadísticament significativa a l’augment de la temperatura, més elevat a l’estiu (+0,36 °C/decenni) i menys a l’hivern i a la tardor (+0,20 °C/decenni).
El comportament de la precipitació no és tan clar, i la seva tendència mitjana anual mostra una lleugera reducció, -2,1 % per decenni (valor, però, sense significació estadística). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de la precipitació de -5,5 % per decenni al conjunt del país.
El nivell del mar a l’Estartit (el Baix Empordà) ha augmentat 3,1 cm/decenni en els darrers 28 anys (1990-2017), i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària, també a l’Estartit, ha augmentat a un ritme de +0,3 °C/decenni en els darrers 44 anys (període 1974-2017).
En el BAIC 2017 es mostra també el resultat del càlcul de tot un conjunt d’índexs climàtics a 23 sèries de temperatura i precipitació repartides pel territori i cobrint el període 1950-2017. Aquests índexs aporten informació sobre l’evolució dels extrems climàtics i es basen en l’anàlisi de dades a resolució diària. Com a resum, les 23 sèries indiquen una tendència clara i significativa d’aquells índexs que reflecteixen millor l’augment de la temperatura experimentat, però no ofereixen resultats concloents i generalitzables en relació a la precipitació. Es manté, doncs, el comportament d’aquests índexs observats a les darreres edicions del BAIC.
Hi ha quatre índexs (“Dies d’estiu”, “Nits càlides”, “Dies càlids” i “Indicador de durada de ratxa càlida”) que presenten una tendència positiva (augment) estadísticament significativa en totes les sèries estudiades, mentre que l’índex “Dies freds” mostra una tendència a la disminució amb significació estadística també arreu. Es destaca l’augment (significatiu a gairebé tot el territori) dels índexs “Dies de calor”, “Nits tropicals”, “Màxima de la temperatura màxima” i “Amplitud tèrmica anual”, i la disminució general de l´índex “Nits fredes”. La resta dels índexs relacionats amb la temperatura donen, en general, tendències comunes per a totes les sèries estudiades, encara que no tots els resultats arriben al nivell de significació estadística demanat.
Dos observatoris històrics
Es presenta també l’evolució de 30 índexs climàtics relacionats amb la temperatura i la precipitació als dos punts amb les sèries més llargues i completes del país: l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i l’Observatori Fabra (1913-2017). Hi ha alguns índexs que presenten una tendència estadísticament significativa i del mateix signe a ambdós observatoris; així, disminueixen els índexs “Dies de glaçada”, “Nits fredes”, “Dies freds” i “Indicador de durada de ratxa freda”, i augmenten els índexs “Dies d’estiu”, “Nits tropicals”, “Màxima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura mínima”, “Nits càlides”, “Dies càlids”, “Indicador de la durada de la ratxa càlida” i “Amplitud tèrmica anual”.
També es detecta un augment significatiu en les hores de sol efectives (per al període comú 1968-2017). Pel que fa als índexs relacionats amb la precipitació, no hi ha cap tendència comuna i estadísticament significativa als dos observatoris.
Una novetat: la sèrie fenològica de la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre)
En aquesta edició del BAIC s’ha afegit un capítol nou dedicat a la fenologia, que és la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració de les plantes, migració dels ocells, etc.).
A banda d’explicar breument la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat), creada per l’SMC l’any 2013, es presenten per primera vegada els resultats de l’estudi de la sèrie fenològica de la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre), contínua i completa des de 1971 fins a l’actualitat, i la seva relació amb l’evolució del clima a la mateixa zona i per als mateixos 48 anys (1971-2017).
S’ha observat un avançament de l’arribada i la migració de l’oreneta vulgar, de la floració de l’albercoquer, l’olivera i la vinya, i la maduració del fruit de l’albercoquer, la perera, la pomera, el presseguer i la vinya. En canvi, s’ha retardat la caiguda de les fulles de l’albercoquer, el cirerer, la perera, la pomera, el presseguer, la figuera, la noguera, l’ametller, l’avellaner i la vinya. Aquest comportament de les diferents espècies té una clara correlació amb la temperatura, comprovant que la floració o la maduració del fruit s’observa abans en aquells anys amb un valor més elevat de la temperatura, mentre que la caiguda de les fulles té un comportament invers (s’observa més tard els anys més càlids).