El 10 de març es va constituir l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), un moviment cívic que pretén incidir socialment i pressionar els partits amb l’ojectiu de la independència nacional. Com a militant d’esquerres, independentista i de l’ANC, en valoro positivament la irrupció, però per esdevenir una eina útil farà falta una base ideològica i organitzativa ben sòlida.

Cal ser molt crític amb el procés de l’assemblea constituent i amb actituds dirigistes que han marcat una línia oficialista, arraconant opinions que se’n desmarcaven. Ser crític no implica anar en contra de res, sino creure que es pot millorar el que tenim. La crítica i aportació d’idees de baix cap a dalt son eines per fer avançar una organització com l’ANC, perquè aquesta és l’essència de l’assemblearisme.

Sino podem caure en errades com fa 30 anys amb l’Assemblea de Catalunya i córrer el risc que un moviment tan necessari com aquest sigui dominat de nou per interessos personalistes o esdevenigui un mer acompanyant del discurs i pràctica política dels grans partits professionals, que prediquen el seu regionalisme i pseudoindependentisme des de les poltrones dels parlaments i el congrés.
Els que creiem que l’alliberament nacional i social caminen agafats de la mà, hem de ser-hi per aportar idees i qüestionar els intents de mala pràctica o autoritarisme sota la pell de xai. Per deixar clar que treballem per la independència de la nació completa, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i per recordar que volem un país lliure, però també just, cohesionat i solidari. No renunciem a res. Cal ser-hi perquè els que mouen fils d’amagat i s’ho miren oportunament des de les tribunes dels parlaments no ho faran, perquè no volen. L’ANC ha d’estar al servei del poble català i no dels partits professionals que la voldrien desactivada, passiva i buida de contingut. Per això cal ser-hi.

Frederic Tort, membre de la CUP i de Blanes per la Independència-ANC