El ple de la Diputació de Girona va aprovar ahir, a proposta del grup d’Independents de la Selva (IdSelva), una moció contra la pobresa energètica i l’emergència habitacional.
En aquest sentit, la Diputació ha acordat estudiar la inclusió d’una partida d’urgència dins del programa «Salut i crisi» destinada a garantir subministraments bàsics, com ara la llum, l’aigua o el gas; reforçar i ampliar els ajuts destinats al lloguer en els casos d’emergència habitacional, i fer efectives aquestes mesures en els propers pressupostos.
A continuació, reproduïm el text de la moció d’IS.
Moció d’Independents per la Selva per establir la col·laboració de la Diputació per obrir línies d’ajut social per lluitar contra la pobresa energètica i l’emergència habitacional
La crisi econòmica i social que castiga la nostra societat d’ençà l’any 2008 està produint estralls en un país on els indicadors de pobresa s’han multiplicat exponencialment. La precarietat laboral, l’atur de llarga durada i les necessitats socials han esdevingut una realitat quotidiana per a centenars de milers de catalans i catalanes.
Segons les dades desplegades per l’informe de Càritas Catalunya( 2015), 350.000 catalans es troben en situació de pobresa estructural. L’entitat va repartir l’any passat un total de 41 MM€ en ajuts socials. Resseguint amb les dades del mateix estudi, una de cada tres llars catalanes, no disposen d’una llar digna.
A més, i segons dades del Consell General del Poder judicial, entre abril i juny de 2016, 4.145 famílies van ser desnonades de casa seva a Catalunya. De fet, un de cada cinc desnonaments que es produeixen a l’Estat espanyol, s’executen a Catalunya. En xifres micro, estem parlant de 46 desnonaments cada dia. Més de la meitat d’aquests llançaments es produeixen per l’impagament del lloguer.
A Catalunya, un 30% de les llars disposen d’ingressos procedents únicament de la protecció social. A més, l’atur de llarga durada s’ha multiplicat per cinc des de l’any 2008. En els casos de famílies treballadores, els salaris han disminuït mentre la temporalitat en el treball s’ha incrementat. Les polítiques d’austeritat desenvolupades en tot aquest període han provocat misèria i precarietat.
La recuperació econòmica tan blasmada per determinats sectors econòmics i polítics ens deixa amb un increment del PIB d’un 2,6 %, mentre la pobresa només s’ha reduït un 0,1%, posant en evidència la nefasta redistribució de la riquesa existent i rebatent els arguments i els missatges que afirmen que la crisi ja és cosa del passat. La “sortida” de la crisi deixa un 19% de pobresa estructural a Catalunya, segons dades de l’IDESCAT.
En el capítol de la pobresa infantil, les dades són igualment esfereïdores. Segons dades d’UNICEF Catalunya, la pobresa infantil afecta a 3 de cada 10 infants del nostre país. En xifres absolutes, 480.000 infants a Catalunya es troben en situació de pobresa.
El mateix estudi reflecteix que 215.000 infants viuen en llars on ningú treballa. D’aquests, n’hi ha 10.000 que viuen en llars on les llars ja no perceben la PIRMI, renda mínima d’inserció, des de l’any 2011. Un cop més, es polítiques d’austeritat desplegades, en aquest cas pel govern espanyol, ha reduït un 15% els pressupostos estatals destinats a la infància.
La situació social descrita per diferents entitats del Tercer sector és catastròfica i requereix d’accions polítiques d’urgència per part de l’entramat institucional de casa nostra. Les administracions locals i els Consells comarcals ja tenen recursos destinats a la lluita contra la pobresa energètica i per atendre l’emergència habitacional.
Aquests recursos són del tot insuficients per atendre l’allau de demandes i situacions de pobresa i vulnerabilitat sorgides els darrers anys i quantificades any rere any per entitats i organismes institucionals.
Som conscients que des del programa Salut i Crisi i mes recentment des d’habitatge, s’ha treballat per fer front a aquesta dura situació. Davant aquesta realitat som sabedors que Dipsalut, a partir del 2013, hi està donant resposta, de forma coordinada a través del món local, a través del Programa Salut i Crisi.
El programa va néixer com a resposta a l’impacte de la crisi en la salut de les persones amb la voluntat de treballar sobre les causes (determinants socials de la salut) i no sobre els efectes. Per altra banda l’enfoc de Drets Humans del programa permetia usar aquests com a element de priorització en les intervencions.
Així, un dels objectius principals del programa ha estat donar suport als diferents territoris gironins quant a atenció de necessitats bàsiques (alimentació i higiene, habitatge, ocupació i benestar emocional) recollides en la Declaració Universal dels Drets Humans i en la Convenció dels Drets de la Infància que tenen un impacte, segons evidència, en la salut de les persones. L’abordatge de la intervenció al territori es centra en el reconeixement de les capacitats dels diferents actors d’aquests territoris.
Per això, el programa està orientat a donar suport a totes aquelles iniciatives del territori que donin una resposta col·laborativa (coordinada i cooperada) a les necessitats detectades de la seva població. En aquest sentit hi ha 11 taules territorials repartides pel territori, la funció de les quals és mantenir actualitzat el diagnòstic de necessitats de la població i implementar aquelles actuacions que d’acord amb els diferents agents de les taules considerin que hi donen millor resposta.
Des de 2013 a desembre de 2016, el Dipsalut ha adjudicat un pressupost total de 7.238.175,10 €, amb un pressupost ja aprovat d’1 M€ pel 2017 i distribuït de la següent manera:
Reconeixent aquesta tasca, i l’excel·lència de la feina dels tècnics, malgrat tot creiem fa falta un esforç suplementari. Específicament, es sol·licita augmentar els recursos en les següents línies que relatem, per tal d’atendre a moltes famílies que necessiten d’aquests fons extraordinaris i poder garantir la dignitat de milers de persones pel que fa a subministraments i habitatge,
El grup d’Independents de La Selva (IdSelva) a la Diputació de Girona proposa al ple l’adopció dels següents acords:
1.- Dins de la ductilitat d’objectius que ofereix el programa salut i Crisi, demanaríem augmentar els recursos dins el programa Salut i Crisi destinada a garantir subministraments bàsics com llum, aigua i gas.
2.- En la mateixa línia, Reforçar i ampliar els ajuts destinats a lloguer en els casos d’emergència habitacional, específicament dins el programa Salut i Crisi o mitjançant partides específiques dins el Servei d’Habitatge.
3.- Planificar des de Dipsalut cursos de formació per a tècnics municipals en l’àmbit.
4.- Ajudar el finançament de tallers per a usuaris vulnerables.
5.- Crear una línia de subvenció per crear oficines d’assessorament energètic als municipis de més de 15.000 habitants.
6.- Crear una línia de subvenció per contractar agents i serveis energètics per fer intervencions en llars vulnerables.
7.- Impulsar des de la Diputació un marc de treball de la demarcació per arribar a acords amb empreses de gas, electricitat i aigua.
8.- Fer efectives aquestes mesures en els propers pressupostos. I mentrestant, en el treball actual sobre habitatge de la Diputació de Girona, destinar-hi recursos d’emergència quan calgui i ho justifiquin fefaentment els nostres ajuntaments, amb la formula que més adient es trobi per poder atendre de la manera més immediata possible, les necessitats plantejades en pobresa energètica i emergència habitacional.