Foto: Quim Llorens

Els dies previs a la revetlla de Sant Joan els diferents cossos d’emergència i seguretat incentiven la difusió de consells a tenir en compte de cara a una de les festes més tradicionals del costumari català estiuenc.

Una celebració, però, que també compta amb dos dels elements potencialment més perillosos que poden provocar que de la festa es passi a l’emergència: les fogueres i els petards.

Per aquest motiu, el departament de Protecció Civil de l’Ajuntament de Blanes ha recordat tota una sèrie de consells que, per molt que cada any es vagin repetint, no es poden oblidar a l’hora de manipular aquests dos elements. Precisament en aquest mateix sentit, el cap del departament, Josep Lluís Pouy, estructura els consells en dos grans apartats: les fogueres i els petards.

Muntar una foguera amb seguretat

Des de finals dels anys 90, la ordenança municipal obliga tothom qui munta una foguera –ja sigui una associació de veïns, una entitat o particulars- a presentar una instància a l’Ajuntament de Blanes per tenir l’autorització. Aquesta no s’obté de manera definitiva fins que el departament de Protecció Civil fa les corresponents revisions i comprova que el muntatge és segur.

Quan es va posar en marxa la normativa, a Blanes inicialment va costar força que arrelés el costum de demanar el corresponents permisos. A força d’inspeccionar any rere any el territori de Blanes a la recerca de les fogueres –tant les que havien demanat permís com les que no el tenien-, ordenar la retirada de totes aquelles que o bé no reunien els requisits de seguretat indispensables, o bé no havien demanat el corresponent permís, aquesta obligatorietat ja és abastament coneguda.

L’evolució demogràfica del municipi, que cada cop ha anat deixant menys espais adequats per poder muntar-ne, ha provocat que de les 25 fogueres que podien arribar a haver fa 20 anys, actualment tan sols n’hi hagi 3 o 4. Aquest 2015, les dues úniques fogueres que a data d’avui han demanat autorització són les que s’encendran a la Plaça Molina (al barri de Quatre Vents) i al Passeig de Mar, on diverses entitats culturals i juvenils del municipi fa molts anys que uneixen esforços per celebrar la revetlla plegats amb diverses activitats.

Consells instal·lació i encesa de fogueres

– Demanar la corresponent autorització i comunicar la situació, ja que ha de permetre el pas dels vehicles d’emergència.
– Respectar la distància de 15 m respecte els cotxes aparcats i les façanes d’edificis, i no muntar-la per sota de línies de serveis (electricitat i telefonia).
– Una foguera no és un abocador, per tant s’extrema el seguiment i control per evitar que les empreses de residus susceptibles d’apilar-los en una foguera aprofitin per abocar-los (fusteria, material de construcció, etc).
– S’ha d’anar amb compte amb el material que s’hi aboca: no poden ser elements volàtils com el paper o la roba.
– No es pot utilitzar gasolina ni líquids inflamables per iniciar el foc, i a més s’ha d’encendre la foguera per diversos focus amb paper, palla, etc.
– En general, s’han de fer les fogueres petites i, si sobren materials, anar-los abocant a poc a poc.
– No s’ha de permetre que ningú salti per sobre de les brases.
– S’ha de tenir en tot moment algun mitjà per apagar la foguera (galledes d’aigua, mànegues, extintors, etc) i vigilar que quedi del tot extingida.
– Està totalment prohibit encendre fogueres a la platja. No tan sols per respectar la qualitat mediambiental de l’espai: si queda una brasa encesa, per molt que s’hagi tapat amb sorra, pot arribar a provocar cremades de segon grau al peu quan al cap d’unes hores van els usuaris a la platja.

Consells per a l’ús correcte dels articles pirotècnics

Per manipular aquest tipus de materials, el cap de Protecció Civil de Blanes distingeix dues tipologies: els coets (que van provistos d’una canyeta per enlairar-se) i els que exploten. Josep Lluís Pouy remarca que en tots dos casos s’ha de tenir en compte una norma ben clara: cal assegurar-se que el tipus d’artefacte pirotècnic que deixem manipular als nens i als joves s’adequa a la seva edat.

Actualment la normativa contempla tres tipologies: els petards de classe 1 (a partir dels 14 anys), classe 2 (a partir dels 16 anys) i classe 3 (per a majors de 18 anys), de manera que, com més augmenta la numeració, més perillosos poden arribar a ser. En aquest sentit, els consells a tenir en compte són els següents :

– No llençar cap artefacte amb la canya trencada o que presenti algun defecte.
– No es poden llençar a menys de 500 m de les zones boscoses, sobretot quan es tracta d’urbanitzacions, on hi ha més zones verdes que poden arribar a provocar un incendi forestal.
– No es poden llençar contra les persones, ni des de balconades o finestres.
– No es poden fer esclatar a l’interior de totxanes, ampolles, llaunes o similars, ja que esdevenen en metralla pura.
– Tampoc es poden llençar a l’interior de contenidors o compartiments estancs.
– Cal encendre’ls pel ble, pel seu extrem, perquè doni temps a enretirar-se, i no modificar-los. S’han d’encendre amb mitjans segurs, com metxes i similars.
– Si un petard no s’encén bé, no es pot tocar fins al cap de mitja hora i cal remullar-lo perquè perdi la seva perillositat.
– No encendre cap petard dins les cases, i als llocs on es facin revetlles, cal recollir la roba estesa i els tendals, tancar portes i finestres.