Imatge de la intervenció aerqueològica
Aquest estiu l’Associació Obreria de Sant Isidre de la Capella de Sant Benet de Tossa ha promogut i finançat una cinquena campanya d’excavacions arqueològiques a Tossa, centrada en aquesta ocasió en les restes del que s’interpreta que fou el mas Bendrich.
También estamos en Telegram. Para recibir en tu móvil nuestras noticias al instante, clica aquí y síguenos: t.me/blanesaldia
La intervenció s’ha dut a terme entre els dies 8 i 31 de juliol pels arqueòlegs Anna Vargas Coll i Martí Puig Pugès, sota la direcció de Jordi Merino Serra, amb la corresponent autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Maribel Fuertes Avellaneda, arqueòloga dels Serveis Territorials de Cultura a Girona, ha visitat el jaciment per conèixer l’evolució de la intervenció.
Les restes estan situades en un petit pla natural que forma el vessant de la muntanya coneguda amb el nom de Puig Taneca, sobre les terres de can Iern.
Entre la vegetació s’endevinaven talls de murs de pedres unides amb terra i, més avall, hi ha una mena de construcció de pedra i rajol al voltant de la qual hi havia disseminats blocs d’argila i diverses restes de material ceràmic. Les restes del mas estaven en una zona molt emboscada i, si es van poder arribar a localitzar, va ser gràcies a la consulta de documentació relativa al mas, que n’indicava les afrontacions.
A nivell documental, el mas Bendrich és un dels masos més antics del terme de Tossa, anterior a la construcció de la muralla de la Vila Vella. Un tal Arnau de Blandrich (amb “l”) apareix com a testimoni a la Carta de Poblament del 1187.
El 1639 el mas romania íntegre i era capbrevat per na Caterina Martina Andreu i Mas, esposa d’en Vicens Mas, que l’havia heretat dels germans Grau i Anna Bendrich, els últims propietaris que conservaren el cognom.
Un interessant inventari de 1726 ens informa que la casa estava habitada per l’Agustí Tomàs, rajoler. A més de la rajoleria i de les activitats pròpies d’una explotació agrícola, al mas s’hi elaborava oli, cosa que a Tossa no era gaire habitual.
Una recerca recent ha permès la documentació d’una àpoca o carta de pagament d’unes importants obres portades a terme en el mas l’any 1747, consistents en la reconstrucció de les teulades. Pocs anys després, el mas era abandonat.
D’entre les propietats del mas hi havia els anomenats Casalots del Mas Bendrich, topònim que sí que ha arribat fins a l’actualitat, que es troben prop del Puig de les Cadiretes, lluny de la zona on s’ha portat a terme l’excavació.
La intervenció arqueològica ha permès la delimitació de les estructures del mas, que tenia la planta quadrada, amb els costats que mesuraven cap a 9 metres. En total, uns 80 metres quadrats, on hi havia l’habitatge, format per l’entrada i la cuina, i la cort, tal com explica un inventari del 1717. A poca distància a l’est, s’han documentat unes altres estructures, encara per excavar completament, que correspondrien a corts per animals. Un sondeig ens indica que els murs es conserven fins a una alçada mínima d’uns 80 centímetres. També s’han excavat les restes d’un forn de teules.
Amb el material arqueològic recollit es confirma l’abandonament de l’edifici en el segle XVIII. Cal destacar la troballa de diversos materials (fragments de tègula, dolium, àmfora i ceràmica comuna oxidada), corresponents a l’època romana, fet que ens pot fer pensar en un reaprofitament d’antigues estructures antigues o en un hàbitat antic situat a molt poca distància del mas.