Els sous van des de dedicacions exclusives amb sous que poden superar els 3.000 euros per catorze pagues, com és el cas dels gerents i d’alguns presidents, fins a dedicacions parcials de 20 hores amb sous que s’aproximen als 2.000 euros, així com altres retribucions per assistència als plens, comissions, etc.
C’s ha posat com a exemple tres Consells Comarcals. «Només al Consell Comarcal del Baix Empordà, hi ha quatre consellers que realitzant només 20 hores setmanals tenen una despesa total anual de 82.698 euros, l’assistència als plens es paga a 250 i a 325 euros l’assistència dels consellers de presidència, entre altres dietes.
En el cas del Consell Comarcal de La Selva, el seu president arriba a cobrar gairebé 4.200 euros per 14 pagues, els responsables de departament que assisteixen a la respectiva comissió permanent cobren una retribució superior als 600 euros i la simple assistència a un ple es paga a gairebé 200 euros.
Només al Consell Comarcal del Gironès hi ha pressupostat més d’1.344.000 euros any en despesa dels òrgans de govern i administració. A més, C’s ha recordat que «els consellers tenen també les seves retribucions i sous en el seus respectius ajuntaments».
C’s ha fet públic aquestes dades perquè segons diuen «va sent hora que la ciutadania comenci conèixer on CiU no agafa les tisores». El partit ha tornat a demanar que es retalli en allò que no és necessari i es racionalitzi la despesa política. «No podem permetre que es retalli en sanitat i educació i, en canvi, no facin res per racionalitzar la despesa política. Els principals partits es reparteixen el pastís entre ells oblidant la qualitat de vida dels ciutadans», han afegit. C’s s’ha tornat a preguntar si «és necessari tenir 947 ajuntaments, 41 comarques i 4 diputacions».
Finalment C’s ha lamentat que el PSC es sumi a la moda de CiU. «Lamentem que, fins i tot, el PSC, defensi el tancament d’urgències i algunes retallades en serveis sanitaris sumant-se així a la moda de CiU de tancar urgències. Les tisores comencen a tenir la marca de la sociovergència».