El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm.2 de Blanes ha desestimat íntegrament la demanda que van interposar dues veïnes, Olga D. M. i Remei S. B., contra els autors del llibre Diccionari de més de mil mots de la història de Tossa, l’Ajuntament de Tossa de Mar i el Centre d’ Estudis Tossencs, en el que s’ordena alfabèticament motius col·loquials pels quals es coneixien determinats habitants de la població. Segons les demandants, els mots amb els que es descriu els seus pares no són certs i, a més, atempten contra el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge d’aquests.

El Jutjat, però, ho nega i desestima íntegrament la demanda. Segons la sentència, la publicació dels mots no vulnera aquests drets perquè les dades tenen rellevància pública, ja que tenen interés cultural, i són verídiques, ja que han estat contrastades amb el rigor oportú.

La jutgessa afirma textualment que «la utilització de mots en un poble fa referència a una manera de pensar de les persones, de com es comporten, de com es coneixen i de com actuen en societat. Això és cultura» i afegeix que «els autors del llibre van obrar amb el zel i la cura suficients per contrastar la informació i les fonts que consultaven». Els autors van aportar documentació històrica, la llista de persones que van ser consultades per fer el llibre i diversos testimonis per declarar que els mots eren certs. A més, els autors van afirmar que el fet que a Tossa, com en tants altres municipis, es coneguessin determinats habitants amb un sobrenom, acceptat comunament, conegut i usat, forma part de la riquesa cultural d’un poble i, per tant, això era merixedor de recollir-se d’aquesta manera en una obra escrita.

D’altra banda, la sentència assenyala que «el que es publica en el llibre no consisteix en l’opinió dels autors sobre els sobrenoms, ni tampoc es fan valoracions. En el llibre es limita a constatar un fet: que una persona concreta té atribuït per la resta de ciutadans un sobrenom determinat per un motiu concret».

La sentència continua i afirma que «la publicació del llibre no ha tingut l’objectiu principal de servir d’instrument de descrèdit, burla o insult cap a les persones que s’hi esmenten, sinó de transmetre al lector un aspecte quotidià de la vida de Tossa i dels seus habitants».

Pel que fa a la vulneració de la pròpia imatge, la sentència assenyala que «tampoc n’hi ha, ja que no es van fer servir fotografies o imatges dels pares de les demandants que haguessin fet possible el seu reconeixement físic pel lector».