Ahir va tenir lloc a la delegació a Lloret de Mar de la Cambra de Comerç de Girona una trobada empresarial per presentar el nou Delegat Territorial de la Cambra a la Selva, el Sr. Enric Dotras, i, donar a conèixer l’informe de l’Observatori Econòmic de la Selva.
En aquest acte, que està emmarcat dins del Programa Antenes, cofinançat pel Fons Social Europeu, es van presentar a una vintena d’empresaris les dades de l’informe de conjuntura econòmica de la comarca, elaborat per Pere Busquets, Cap de l’àrea d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Girona.
Domènec Espadalé, President de la Cambra de Comerç, va reconèixer que a la Selva ha vist reduïdes el nombre d’empreses, però manté la seva posició competitiva en el conjunt de Catalunya. Espadalé va afirmar que només el Gironès i el Pla de l’Estany el superen en competitivitat a les comarques Gironines. També va insistir en què cal fomentar la internacionalització de les empreses i fer pressió per a què es faci la Nacional II.
L’Alcalde de Lloret de Mar, va remarcar que des de Lloret de Mar aquest any 2010 havia tingut un creixement positiu i va esmentar la importància pel municipi que hi passin turistes espanyols. Crespo creu que s’ha d’aplicar una política econòmica diferent perquè tant a l’empresariat com al turista no se’ls hi apugin els impostos ni les taxes més i més. Per acabar, va dir que cal esforçar-se molt en la promoció del municipi.
L’empresariat assistent va demanar a Espadalé que els expliqués com anaven les negociacions per a la carretera de la nacional II i el president de la Cambra va explicar que estaven portant a terme reunions amb Foment on els han confirmat que primer acaben el tram de Medinyà, ja que falta poc per acabar-lo i si no s’acaba es produirà un coll d’ampolla. I que també posteriorment farien la de Tordera a Maçanet. Espadalé, a més, va comentar que l’eix transversal acabarà les obres del desdoblament el 2013 i que això també beneficiarà a la comarca de la Selva.
Informe situació econòmica a la Selva
Segons l’Anuari Econòmic Comarcal 2010 de CatalunyaCaixa, l’any 2009 la Selva va experimentar una caiguda del VAB del 4,4 %, una caiguda superior a la mitjana catalana (- 4,1%) i gironina (-3,3%). L’any 2008 l’economia de la Selva havia presentat una millor evolució que Catalunya però pitjor que Girona, amb un creixement del 1,5%.
La indústria i la construcció han estat els sectors més afectats per la crisi l’any 2009. En el cas de la indústria, la caiguda del VAB hauria estat de l’1,3% i en la construcció del 6,5%. En els sectors industrials, només la indústria alimentària va registrar una evolució positiva, amb un creixement del VAB del 2,3%. Els serveis van tenir l’any 2009 una caiguda del 2,2% tot i el creixement de les administracions públiques d’un 4,3%. El sector primari va avançar d’un 3,1% encara que només va aportar 0,1 punts al creixement.
Tot i l’evolució negativa dels anys 2008 i 2009, la Selva manté la seva posició competitiva en el conjunt de Catalunya. Segons l’índex Adeg de Competitivitat Territorial1 la comarca de la Selva ocupava l’any 2009 el 16è lloc en el rànquing de comarques catalanes, el mateix lloc que l’any 2003. Segons aquest índex, de les comarques gironines, només el Gironès i el Pla de l’Estany superen a la Selva en competitivitat.
Evolució de l’ocupació
En el segon trimestre de 2010, el nombre de treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social va augmentar un 11,3% respecte al primer trimestre (assolint un total de 44.224 afiliats), però la taxa de variació interanual és encara negativa (-2,2%). La taxa interanual representa una caiguda més gran que en el conjunt de les comarques gironines (- 1,8%) (però menor que la de Catalunya (-2,7%)), i és degut bàsicament a la pitjor evolució de la construcció (-10,9%) i la indústria (-4%), Els serveis, en canvi, presenten una evolució lleugeremant més positiva amb un creixement interanual del 0,2%.
Pel que fa al treball autònom, presenta una evolució menys negativa que el treball per compte d’altri. En el segon trimestre de 2010 hi havia 4.870 autònoms, que representa una taxa de variació interanual del -1,9%, una caiguda menor que la registrada en el conjunt de les comarques gironines (-2,8%).
L’any 2009 s’havien perdut a la Selva 2.537 llocs de treball assalariat (un 6,3% del total), principalment en la indústria manufacturera (1.290), la construcció (720) i el comerç i hostaleria (524). En el primer semestre de 2010 s’han generat gairebé 6.700 llocs de treball, però bàsicament en el sector d’hostaleria (el 70% del total), que presenta una taxa de variació interanual negativa (-2,1%) en el segon trimestre de 2010. La indústria manufacturera, tot i haver generat 168 llocs de teball en el segon trimestre de 2010, té una taxa de variació interanual negativa del 3,3%. A la construcció, la caiguda interanual és encara del 10,9%.
Els sectors més significatius que presenten una taxa va variació interanual positiva en el segon trimestre de 2010 són les activitats administratives i auxiliars (+16,6%) i les activitats artístiques i d’entreteniment (+24,6%).
Menys centres de treball
Des de l’any 2008, la Selva presenta una tendència a la reducció del nombre de centres de treball (encara que amb un component estacional important), de manera que en el segon trimestre de 2010 n’hi han un 7,6% menys que en el primer trimestre de 2008 (una reducció de 502 centres en termes absoluts). La reducció dels centres de treball ha afectat especialment a la construcció (-38%) i també a la indústria (-13%). Als serveis, en canvi es registre un creixement del 3,7%.
En qualsevol cas, el ritme de pèrdua de centres de treball s’ha anat moderant després de la forta intensitat assolida en el primer trimestre de 2009.
L’evolució de l’afiliació a la Seguretat Social presenta una evolució més negativa als municipis costaners que no pas en els municipis d’interior. Així, la variació interanual al mes de juny s’ha situat en el -2,7% per a la Selva marítima en contraposició al -1,7% de la Selva interior. Per sectors, destaca el creixement dels sector serveis en l’interior (+2,3%) i la caiguda a la costa (-1,0%). La caiguda de la construcció, en canvi, ha estat més intensa a l’interior que no pas a la costa.
Sectors industrials
El conjunt de sectors industrials de la comarca de la Selva (que tenen un pes en termes d’afiliació del 30%) registren una caiguda interanual de l’afiliació al règim general de la Seguretat Social del 4% en el segon trimestre de 2010.
Els principals sectors industrials de la comarca presenten una variació interanual negativa: les indústries de productes alimentaris cauen un 1,1% i les indústries tèxtils un 9,5%. Els sectors del metall, en canvi, experimenten variacions positives (un 3,3% en conjunt). Els productes farmacèutics (+5%) i les arts gràfiques i suports enregistrats (+5%) són també sectors amb creixement positiu.
Per municipis destaca l’augment de l’afiliació a Riudellots de la Selva (+3%) i les caigudes a Maçanet de la Selva (-9,4%), Arbúcies (-2,6%) i Blanes (-15,2%). En qualsevol cas, l’evolució per municipis de l’afiliació en sectors industrials és molt poc homogènia, encara que dominen les evolucions negatives, de manera que hi ha 8 municipis amb augments dels afiliats industrials i 17 amb disminucions.
Afiliació règim General Seguretat Social. Selva.
Taxa variació interanual, juny 2010
Conjunt de
sectors Indústria Construcció Serveis
Selva marítima ‐2,7% ‐12,9% ‐9,7% ‐1,0%
Selva interior ‐1,7% ‐3,0% ‐11,8% 2,3%
Conjunt Selva ‐2,2% ‐4,0% ‐10,9% 0,2%
Afiliació Règim General Seguretat Social. Sectors industrials. Selva
dades a 30 de juny
2009 2010 var. %
Riudellots de la Selva………………..2409 2481 3,0%
Maçanet de la Selva………………….1543 1398 ‐9,4%
Arbúcies…………………………………….1363 1328 ‐2,6%
Blanes……………………………………….1080 916 ‐15,2%
Sils………………………………………………780 745 ‐4,5%
Santa Coloma de Farners……………693 587 ‐15,3%
Amer …………………………………………..556 578 4,0%
Sant Feliu de Buixalleu……………… 529 527 ‐0,4%
Riells i Viabrea………………………….. 529 495 ‐6,4%
Sant Hilari Sacalm…………………….. 525 483 ‐8,0%
Anglès………………………………………. 396 399 0,8%
Riudarenes……………………………….. 384 395 2,9%
Sant Julià del Llor i Bonm…………. 369 366 ‐0,8%
Breda…………………………………………. 308 331 7,5%
Fogars de la Selva…………………….. 392 324 ‐17,3%
Lloret de Mar……………………………… 313 296 ‐5,4%
Massanes………………………………….. 264 276 4,5%
Caldes de Malavella………………….. 272 268 ‐1,5%
Vidreres…………………………………….. 251 253 0,8%
Osor………………………………………….. 205 225 9,8%
Hostalric……………………………………. 245 208 ‐15,1%
Vilobí d’Onyar…………………………… 193 185 ‐4,1%
Cellera de Ter, la……………………… 150 147 ‐2,0%
Brunyola…………………………………….. 61 50 ‐18,0%
Tossa de Mar…………………………….. 17 16 ‐5,9%
Susqueda
Total …………………………………….13827 13277 ‐4,0%
Evolució de l’atur
En el decurs de l’any 2009 l’atur registrat va augmentar considerablement a la Selva, de la mateixa manera que ho va fer en el conjunt de les comarques gironines. El mes de març es va assolir la taxa de variació interanual més alta (79%) i a partir d’aleshores el ritme creixement de l’atur s’ha anat reduint fins assolir una taxa interanual de creixement del 6,9% el setembre de 2010, molt similar a la registrada a nivell provincial (6,7%). L’any 2009, en promig, l’atur registrat va augmentar un 54,7% (pràcticament igual que en el conjunt de Girona, 54,6%). En els primers nou mesos de l’any 2010 el creixement mitjà de l’atur s’ha reduït al 17,4%.
Per àmbits geogràfics, l’augment de l’atur és més alt a la Selva marítima (7,3%) que no pas a l’interior (6,5%). A l’interior destaca la reducció de l’atur registrat en el sector industrial (-6,3%) mentre en la construcció augmenta encara un 5% i en els serveis un 11,3%. A la costa l’atur registrat al serveis augmenta un 9,4%, però en la construcció es redueix un 2,9%.
Edició: José Fernández – Foto: Cambra de Comerç de Girona