Ajuntament de Blanes
La UGT de Catalunya i la plataforma SOS Socorristes denunciem la situació que viuen els treballadors i les treballadores que han de garantir la seguretat de les platges catalanes
Com hem vingut denunciant des de l’any passat, no es pot entendre que Catalunya, capdavantera en nombre d’arribades turístiques anuals, reguli el sector del socorrisme mitjançant una llei de 1972 que preveu uns mínims perquè després cada ajuntament -des de l’àrea consistorial que cregui oportuna- ha de fer valer per crear els seus dispositius de seguretat.
Quaranta-set anys més tard, aquests mínims han quedat evidentment desfasats, i cada consistori regula el servei de socorrisme a les seves platges amb un criteri més o menys encertat, pel que fa als efectius i la durada del servei tant per temporada com per horari, com de mitjans tècnics, el que provoca resultats molt dispars.
En aquest sentit reivindiquem una normativa catalana actual, que reguli aquests mínims exigibles: pel que fa a efectius, haurien d’incorporar-se almenys 300 socorristes més dels que actualment hi ha per garantir la màxima seguretat de les seves platges; i l’obligatorietat que els plecs municipals per licitar el servei de socorrisme siguin per a, com a mínim, 4 mesos.
La falta de recursos econòmics destinats pels Ajuntaments al servei de socorrisme en platges provoca la precarització de les condicions dels treballadors i treballadores, als quals no se’ls aplica el conveni col·lectiu sectorial, i això es tradueix en menor salari, llargues jornades de treball, alta taxa de temporalitat i inestabilitat laboral, etc…
Document:Informe de la situació dels socorristes a Catalunya
Text: UGT Catalunya