Cambra de Comerç de Barcelona

La distribució desigual de les tasques domèstiques acaba tenint un cost per a les dones de 8.852 milions d’euros anuals, és a dir, 2.759 euros anuals per dona.

L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Institut Català de les Dones (ICD) han presentat l’estudi “Quantificació econòmica del treball domèstic i de la cura de persones no remunerat a Catalunya” que pretén, primer, posar en valor un conjunt de tasques de cura de la llar i la família que dins del mercat laboral tenen un valor econòmic –i quantificar-ho en termes de PIB a Catalunya- i, segon, subratllar la importància de la desigualtat en la distribució d’aquestes tasques no remunerades entre homes i dones, i els efectes que això té per a la situació econòmica de les dones.

La realització d’aquest estudi respon al compliment de la Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes que diu en l’art. 31 que “La Generalitat ha de fer, periòdicament, estimacions del valor econòmic del treball domèstic i de cura (…)” i a l’objectiu de l’ODEE d’elaborar estudis que quantifiquin i posin en valor el paper de la dona en l’economia i la seva contribució a la societat.

El PIB del treball domèstic i de cura s’estima en 50.321 milions d’euros l’any 2015. Per tant, si es consideressin les tasques domèstiques, el PIB català s’incrementaria un mínim del 23,4%, passant dels 214.927 milions d’euros actuals als 265.248 milions el 2015. Les dones són les que fan una major aportació a aquest PIB de l’economia domèstica i de cura (el 67% enfront del 33% els homes).

És a dir, les dones contribueixen el doble que els homes al valor econòmic del treball domèstic i de cura. El càlcul s’ha obtingut a partir de la quantificació del temps dedicat a aquestes tasques per totes les persones en edat de treballar (+16 anys) i d’assignar-li una remuneració simulada en el mercat laboral (obtinguda a partir de la TIOC-2011, actualitzat a preus de 2015).

Si hi hagués una distribució igualitària tant de les tasques domèstiques i de cura, com del treball remunerat, les dones podrien obtenir uns ingressos salarials bruts un 25% superiors als actuals. Per tant, la distribució desigual de les tasques domèstiques acaba tenint un cost per a les dones de 8.852 milions d’euros anuals, és a dir, 2.759 euros anuals per dona.

L’estudi posa de manifest que la realització de les tasques domèstiques i familiars segueix recaient majoritàriament sobre la població femenina, amb independència de la seva edat, situació laboral —ja siguin ocupades, parades o inactives—, tipus de llar o nivell d’estudis.

Tanmateix, el temps mitjà diari dedicat per les dones al treball domèstic no remunerat descendeix a mesura que augmenta el nivell educatiu dels membres de la llar. En les llars amb infants menors de 10 anys, es perpetua el model tradicional de repartiment de tasques, l’home treballa més hores fora de casa i la dona treballa més hores dins de casa, donant com a resultat una càrrega total del treball (a casa i fora de casa) superior en el cas de les dones. Aquesta etapa coincideix amb una edat de la dona compresa entre els 30 i els 44 anys.

De mitjana, les dones suporten una càrrega de treball (remunerat i no remunerat) d’una hora més diària que els homes, una realitat que trenca amb la imatge que les dones treballen menys que els homes.

Segons l’Enquesta d’Usos del Temps de 2010-2011 (la darrera disponible a Catalunya), les dones dediquen més temps que els homes a les principals tasques realitzades dins la llar, que són les relacionades amb els àpats, la neteja i el manteniment de la llar, la funció de cura de persones dependents, i les compres, totes elles funcions que tenen un baix reconeixement social. Per contra, els homes assumeixen un major protagonisme en la funció de jardineria i atenció dels animals i en les reparacions, més valorades socialment, però que sumades no arriben al 10% del temps total dedicat al treball domèstic i de cura.

En els 8 anys que fa de l’elaboració de la primera Enquesta d’Usos del Temps (2002-2003) i la segona (2010-2011), s’observa un augment gradual de dedicació dels homes a les tasques de la llar i la família (23 minuts més), que pràcticament coincideix amb la disminució que fa la dona a aquestes tasques.

Per tant, la tendència és positiva, però el ritme és més lent del que seria desitjable. Si l’any 2011 les dones dedicaven 1 hora i 52 minuts diaris més que els homes a la llar i la família, a un ritme de reducció de 2,9 minuts per any, caldria esperar quatre dècades fins assolir la igualtat. Afortunadament, el canvi en la coresponsabilitat a les noves generacions s’estan produint a un ritme més elevat.