Foto: Aspronis

Discapacitat intel·lectual Catalunya (Dincat) agrupa més de 300 entitats socials -entre elles la Fundació Aspronis-, i representa els drets de més de 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament a Catalunya.  En motiu de la celebració demà de l’1 de Maig adverteix en un comunicat que el treball d’aquest col·lectiu està en clar risc de desaparèixer.

Enguany, l’Estat aplicarà a Catalunya una nova retallada de 17 milions d’euros de la partida pressupostària en polítiques actives d’ocupació, entre les quals hi ha els recursos destinats a la inclusió del col·lectiu a través dels Centres Especials de Treball (CET), un dels principals instruments a l’hora de donar feina a persones amb discapacitat amb especials dificultats que no poden integrar-se al mercat ordinari, però que tenen capacitat de treball amb els suports necessaris.

L’any 2011, Catalunya va rebre 443 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació, el 2012 en va rebre 198; el 2013 en va rebre 193 i per a aquest 2014, en rebrà 176, més d’un 60% menys respecte el 2011. Dincat es mostra molt preocupada per les conseqüències d’aquesta nova tisorada, a l’espera de la xifra concreta que correspon als programes laborals per a les persones amb discapacitat.

Pèrdua d’un model català de proximitat

A més de la retallada, diverses reformes legals fan perillar el model català d’inserció sociolaboral, centrat en les persones amb discapacitat amb especials dificultats, de proximitat i promogut per entitats socials sense ànim de lucre des de fa més de 30 anys. Per una banda, amb la nova Llei General de la Discapacitat els CET deixen de ser mercat de treball protegit, amb la qual cosa s’afavoreix l’entrada a persones amb un rendiment productiu més alt.

En conseqüència, les persones més vulnerables perdran un dels pocs recursos laborals que tenen i seran desplaçades cap a serveis assistencials (centres ocupacionals amb finalitats terapèutiques), tot i tenir capacitat de treball. Per una altra banda, la Llei de Garantia d’Unitat de Mercat vol liberalitzar l’activitat dels CET a tot el territori espanyol. La normativa beneficia als CET de gran magnitud i amb voluntat expansiva i perjudica els CET catalans que, històricament, neixen des de la iniciativa social i la proximitat i que donen resposta des del territori a les necessitats de les persones amb discapacitat i les seves famílies.

Múltiple vulnerabilitat

Les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament s’enfronten a una situació de múltiple vulnerabilitat. La pròpia inherent en la discapacitat i la que es deriva de les condicions socioeconòmiques: ser jove, major de 45 anys, víctima de violència de gènere, immigrant o altres circumstàncies que comporten un risc d’exclusió social.

En una societat avançada, el treball és la forma més eficaç d’inclusió com ja va defensar, fa més de 30 anys, Ramon Trias Fargas en el Congrés dels Diputats durant el procés de redacció de la Llei d’Integració Social de la Persona amb Discapacitat (LISMI). «Abans d’acabar voldria demanar al Parlament que, malgrat la càrrega emocional que indubtablement conté, no tracti aquest tema des de l’angoixa de la llàstima. Estem davant una realitat de la vida, una realitat molt dura, però que aquí està. Se cerquen solucions eficaces per a uns ciutadans tan ciutadans com els altres. Els minusvàlids no demanen compassió, demanen justícia».

200 Centres Especial de Treball a Catalunya

Almenys un 70% de la plantilla dels CET són persones amb discapacitat.
A Catalunya, hi ha més de 200 CET, dels quals més d’un 50% són d’iniciativa social.
Més de 14.000 persones treballen en CET a Catalunya, de les quals un 70% ho fan en centres d’iniciativa social.

Les persones amb discapacitat amb especials dificultats són aquelles que tenen una discapacitat intel·lectual, un trastorn mental o una paràlisi cerebral amb un grau reconegut, igual o superior, al 33% i aquelles persones amb discapacitat física o sensorial amb un grau reconegut, igual o superior al 65%.