Per tal d’exigir la immediata constitució del Conservatori del Litoral, l’entitat SOS Costa Brava va celebrar ahir la 4a jornada reivindicativa sobre la creació de l’organisme a l’Auditori Josep Irla de Girona.

Estem a TELEGRAM. Clica aquí t.me/blanesaldia i segueix-nos

Des que es va celebrar la darrera, el novembre de l’any 2023, el canvi principal és que l’avantprojecte de llei s’està tramitant. Segons ha explicat Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, la Generalitat de Catalunya està estudiant les al·legacions que s’han presentat a l’avantprojecte i ha fet incís en què «el repte» del futur organisme públic serà «assolir una bona gestió» dels espais costaners que es preservin.

Sargatal ha avançat que abans de l’estiu el Govern preveu aprovar el projecte de llei i, a partir d’aquí, l’executiu l’enviarà al Parlament perquè iniciï la seva tramitació a la cambra i, un cop s’aprovi la llei, el futur organisme públic sigui un fet.

Des de la federació es remarca el retard, alhora que es reclama que el futur conservatori es doti amb el 50% de la taxa turística (uns 18,5 milions). A més, SOS Costa Brava vol que l’organisme pugui comprar també sòls urbanitzables i que el seu àmbit abraci tres quilòmetres a partir de la línia litoral, en comptes d’un com recull l’avantprojecte.

El Consrvatori del Litoral, a imatge del model francès, ha de permetre adquirir terrenys i parcel·les de la costa per preservar-les. Encara que la Llei de Protecció i Ordenació del Litoral (que el Govern va aprovar el 2020) preveia crear el conservatori en el termini d’un any, això no s’ha complert.

«Anem tard i mentrestant la Costa Brava és com el Titanic que va directe a l’enfonsament», ha subratllat l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot.

Tot i que el Pla Director del Sistema Costaner va permetre anul·lar 87 projectes urbanistics i en va limitar 54 més, de Ribot ha alertat que al litoral gironí encara «hi ha potencial perquè s’hi facin un centenar d’urbanitzacions més».

Ajuntament de Palamós

Va afegir que «per això, cal dur a terme polítiques valentes i comprar espais del litoral per preservar-los; perquè si no ho fem, tot caurà en cadena», ha dit l’advocat de SOS Costa Brava. Eduard de Ribot ha estat molt crític amb els terminis, i també les promeses, que fins ara s’han posat damunt la taula amb el futur Conservatori del Litoral. «Tots s’han incomplert: el conservatori és un tema de país i la seva creació no es pot ajornar més», ha subratllat.

De moment, però, el que sí hi ha és l’avantprojecte de llei del conservatori, que la Generalitat va sotmetre a informació pública el juliol de l’any passat. De Ribot ha explicat que SOS Costa Brava hi ha presentat al·legacions, perquè tot i que estan d’acord amb la música, no passa el mateix amb la lletra.

Petició: destinar 50% de la taxa de la taxa turística 

D’entrada, SOS Costa Brava reclama que el futur organisme públic estigui «ben dotat», i per això volen que s’hi destini el 50% d’allò que es recapta amb la taxa turística (una quantitat xifrada en uns 18,5 MEUR anuals). «Si no disposa d’un fons que li permeti salvar aquell litoral que es troba amenaçat, el conservatori naixerà coix», ha dit Eduard de Ribot.

Estem a WHASTAPP. Clica en aquest enllaç per seguir-nos i activa les notificacions 

A més, la plataforma reclama que l’àmbit que abraci el Conservatori s’estengui tres quilòmetres més endins de la franja litoral -i no un, com recull l’avantprojecte- i que «com a mínim abraci tots els municipis costaners».

I sobretot, que el Conservatori també pugui comprar sòls urbanitzables (perquè l’avantprojecte limita les facultats de l’organisme als no urbanitzables). «És aquí on hi ha més risc, precisament, que aquests terrenys acabin urbanitzant-se», ha sostingut de Ribot.

Comité científic

A les seves al·legacions, SOS Costa Brava també vol que el Conservatori del Litoral es doti d’un comitè científic -ara per ara, no es preveu- que l’assessori a imatge del model francès. A més, la plataforma ecologista reclama que, un cop el Parlament aprovi la llei, el reglament que ha de desenvolupar-la sigui un fet en un termini de mig any i que, ja d’entrada, el conservatori pugui «començar a actuar» per comprar i expropiar terrenys amenaçats.

Sobre la petició de destinar-hi el 50% de la taxa turística, Jordi Sargatal ha admès que «tant de bo» es pugui arribar a aquest percentatge, tot i que tampoc s’hi ha compromès i ha dit que caldrà esperar que la llei es tramiti per concretar-ho. I aquí, el secretari de Transició Ecològica ha posat terminis.