El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha visitat avui el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter que ha estat distingit amb II Premi Experiències Inspiradores del Programa Societat i àrees protegides, impulsat conjuntament per la Federació EUROPARC i Fundació Fernando González Bernáldez.
Calvet ha aprofitat la visita per conèixer de primera mà el servei de Burricleta, que ofereix rutes guiades en GPS en bici elèctrica per diversos espais de la zona. El conseller ha posat en valor la importància de promoure l’activitat econòmica respectant la preservació de l’entorn i potenciar sinèrgies entre el món empresarial i els espais naturals protegits per tal d’aprofitar les oportunitats que puguin sorgir en l’àmbit del turisme sostenible.
Espais naturals com a dinamitzadors de l’economia
L’augment del turisme sostenible en els últims anys mostra el valor de la natura com a motor de dinamisme econòmic i desenvolupament social. Així, segons les conclusions de l’estudi d’impacte econòmic i social dels espais naturals protegits, els 16 espais naturals analitzats estarien generant almenys 192 milions d’euros anuals en forma de valor afegit brut associat a activitats del sector serveis (un 83%), a la gestió dels propis espais (un 9%) i a activitats agrícoles (un 8%), tenint en compte que es generen 8’8 euros en forma de valor afegit brut per cada euro invertit.
La creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, per part del Parlament el 17 de juny representa un revulsiu per al desenvolupament dels parcs i espais naturals del territori. A més d’aportar agilitat i eficàcia en la gestió, permet multiplicar a partir d’ara els recursos destinats a aquests àmbits. Això és possible perquè l’Agència no només disposarà de recursos consignats en els pressupostos de la Generalitat, sinó que comptarà amb la totalitat del Fons del Patrimoni Natural, format principalment pel 50% dels ingressos obtinguts de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles, així com altres fons d’ingressos.
Premi al projecte de restauració dunar
Pel que fa al Premi atorgat per la Federació EUROPARC al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, ha estat en la categoria especial canvi climàtic, per un projecte de restauració de sistemes platja-duna com eina de conservació per a la preservació en un context de canvi climàtic i recuperació de fauna. El premi té com a objectiu d’identificar i divulgar exemples de bones pràctiques en vuit línies estratègiques del programa Societat i àrees protegides.
Hi Han participat en total 7 projectes en la categoria especial d’adaptació al canvi climàtic, amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.
Hereu del projecte europeu Life Pletera
El projecte premiat comprèn la restauració d’una zona costanera on s’havia iniciat una urbanització. Inclou mesures per protegir hàbitats naturals de la costa, que s’han demostrat eficaces després del pas del temporal Gloria.
Dona continuïtat al projecte Life Pletera, coordinat per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí des del 2013, en el qual participava el Departament de Territori i Sostenibilitat, la Universitat de Girona i l’empresa pública TRAGSA. L’objectiu era la deconstrucció i restauració integral de la funcionalitat morfoecológica dels sistemes costaners de la Pletera, incloent íntegrament l’àmbit dunar. El projecte també va comptar amb una aportació econòmica de la Diputació de Girona i la Fundación Biodiversidad.
En el marc del projecte europeu, es va realitzar una diagnosi geoambiental del sistema i de la seva evolució espai temporal (1946-2017), a partir de la qual es van establir mesures adaptades de recuperació. Hi va participar el Dr. Francesc Xavier Roig i Munar, expert en la dinàmica de les formacions dunars i amb una llarga trajectòria professional en aquest àmbit. El seguiment científic de les diferents accions realitzades va permetre optimitzar la ubicació de les trampes de sorra i anar adaptant el projecte a mesura que la dinàmica dunar s’anava modificant.
Foto 3
Delimitació dunar i limitació d’accessos
Les accions més importants han estat delimitar tot l’àmbit dunar amb pal i corda, adaptar i reduir els accessos per anar a les platges, instal·lar captadors de sorra i plantar a sotavent dels captadors espècies pròpies de les dunes, com el borró (Ammophila arenaria) o el jull de platja (Elymus farctus).
El Departament de Territori i Sostenibilitat, va promoure l’any 2018, exportar aquesta experiència, a través de la empresa pública Infraestructures.cat, a la resta dels espais dunars del parc, al sud del Ter i dins dels municipis de Torroella de Montgrí i Pals, així com al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Tot i que el gruix de les actuacions s’han dut a terme entre els anys 2015 i 2018, posteriorment el parc natural ha seguit fent els treballs de manteniment que són imprescindibles per aconseguir èxit en aquest tipus d’accions. El pas dels temporals d’aquest any ha demostrat que la restauració de dunes, a més dels beneficis ecològics, permet protegir millor els espais costaners i a més, aconseguir incrementar el volum de sorra a més velocitat en relació a les pèrdues per l’augment del nivell del mar. Són actuacions reversibles i adaptatives que s’han de fer reiteradament. A més, han d’incloure una anàlisi molt curosa de com està evolucionant el sistema per tal de que tinguin èxit.
En la valoració d’aquest projecte, el jurat també ha valorat la implicació municipal, la possibilitat de continuïtat d’un projecte LIFE, i la reversió de l’expansió urbanística iniciada. L’experiència s’ha replicat en altres hàbitats dunars de Colera i Palamós.
Fotos: Generalitat de Catalunya