Més lactància materna en néixer, menys nadons prematurs i menys parts per cesària a Catalunya al 2016. Aquestes són tres de les principals conclusions que deixa l’informe anual corresponent a l’any passat d’Indicadors de salut perinatal a Catalunya, un treball que analitza els naixements que tenen lloc al país, des del nombre de nadons, el seu pes i el tipus d’alimentació, fins als tipus de part o l’edat de les mares, per exemple.
En primer lloc, l’estudi destaca el fet que, l’any passat, el 87,5% dels nadons van prendre llet materna en néixer, seguint una tendència a l’alça des de l’any 2011, tant per a mares autòctones (un 84,8% l’any passat) com estrangeres (94%). En aquest sentit, l’increment global d’aquest tipus d’alimentació es manifesta amb el fet que en sis anys, des del 2010 fins al 2016, s’ha passat d’una prevalença del 81,4% al 87,5%.
Un segon indicador rellevant de l’informe és el que conclou que la taxa de prematuritat (nadons nascuts abans de la setmana 37 de gestació) es va situar l’any passat en el 7%, seguint una tendència al descens en els darrers quatre anys (al 2012 es va arribar al 7,3%). Pel que fa a la taxa de prematuritat extrema (nadons nascuts abans de la setmana 32 de gestació sobre el total de prematurs) es va situar a l’11,6%, un 9,4% més que l’any anterior; no obstant, aquest indicador està experimentant una tendència a l’estabilitat en els darrers anys.
En tercer lloc, el percentatge de nadons nascuts per cesària a Catalunya al 2016 va tornar a baixar i va quedar-se en el 27,4%, sent superior en la xarxa sanitària privada (38,3%) que en la pública (22,7%), i en dones autòctones (29,3%). En aquest sentit, el 2016 va ser el tercer any consecutiu en què la pràctica d’aquest tipus de part va a la baixa, després que al 2013 s’arribés al màxim nombre de casos (un 31,8%). Així, l’any 2014 va disminuir fins el 29,9% i al 2015 va recular fins el 29,6%. La caiguda de l’any passat, fins al 27,4%, referma aquesta tendència dibuixada en els darrers anys.
Per la seva banda, els casos de pes baix dels nadons en néixer (inferior als 2.500 gr.) s’ha mantingut estable en els darrers anys i el 2016 es va situar en un 7,6%, mentre que els casos de pes baix extrem (inferior als 1.499 gr. sobre el total de nadons amb pes baix) es va incrementar respecte l’any anterior i va arribar al 9,8%.
Per últim, el 44,9% de les dones fumadores van deixar el tabac durant la gestació. En els darrers anys s’observa una estabilització en la reducció del tabaquisme durant l’embaràs.
20.000 nadons menys que a l’any 2008
L’informe també exposa que el nombre de naixements a Catalunya continua la seva tendència decreixent iniciada al 2009. L’any passat la xifra va caure fins als 68.902 nadons, la més baixa dels darrers 14 anys, durant els quals es va anar superant el llindar dels 70.000 i els 80.000 naixements. De fet, l’any passat van néixer 20.000 nadons menys que a l’any 2008, quan es va arribar al pic màxim. Respecte l’any 2015, la reducció va ser d’un 2,2% i va ser especialment rellevant en població autòctona (un 3,9%), mentre que en la població estrangera es va experimentar un lleuger increment (un 1,9%). Per sexe, l’any passat van néixer més nens (51,5%) que nenes (48,5%), i per nombre, un 94,4% van ser parts únics.
Pel que fa a l’edat de la mare, 38 de cada 100 van donar a llum amb més de 34 anys; fa 10 anys, però, eren 24 de cada 100 dones les que eren mares amb més d’aquesta edat. Segons la procedència de la mare, els percentatges més alts de mares amb edats superiors a 34 anys van ser els de mares autòctones i de països de la Unió Europea (43,1% i 46,1%, respectivament). Per contra, els percentatges més baixos els van protagonitzar mares procedents de la resta d’Europa i Àsia (un 22,7% i un 16,8%, respectivament). En general, la mitjana d’edat de totes les mares va ser de 32 anys.
D’altra banda, prop de la meitat (un 44,5%) dels naixements de mares de 14 a 17 anys va correspondre a dones estrangeres, un percentatge que es va incrementar un 16,2% respecte l’any 2015. En general, a Catalunya, 1 de cada 3 nadons (uns 20.000) té la mare estrangera; destaquen les procedents del Magrib i de la vall del Nil (9,1%), així com d’Amèrica Central i del Sud (9%).
A més, gairebé 7 de cada 10 naixements a Catalunya van tenir lloc a hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), dada que es manté estable al llarg dels anys. Per regió sanitària, Barcelona va tenir el percentatge més alt de naixements (68%) i l’Alt Pirineu-Aran el més baix (0,7%). A més, 5 de cada 1.000 nadons van néixer mitjançant part a domicili o entitats d’atenció al part no hospitalàries.
Les dades que exposa l’informe són obtingudes a partir del registre de nadons de la Sub-direcció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública del Departament de Salut. Aquest registre va entrar en funcionament l’any 1993 i té una cobertura pràcticament del 100% dels nadons que neixen als centres maternals de Catalunya, tant de la xarxa sanitària d’utilització pública com privada.