A l’esquerra, Jordi Brunet, gerent de Dipsalut, i a la dreta, Josep Maria Corominas, president de Dipsalut

Dipsalut va organitzar ahir a la tarda la jornada “Girona, territori cardioprotegit: 5 anys d’implantació del programa” on van assistir els  representants municipals de les comarques de Girona.

Un dels objectius de la trobada era explicar al món local la renovació dels convenis que els ajuntaments gironins mantenen amb l’Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona vinculats amb aquest programa.

Des de la posada en marxa dels desfibril·ladors l’any 2011, el programa «Girona, territori cardioprotegit» impulsat per Dipsalut ha permès recuperar 29 persones que havien patit una aturada cardíaca gràcies a la intervenció de ciutadans o de cossos de seguretat que han fet servir els desfibril·ladors externs automàtics (DEA) que hi ha instal·lats en espais públics o que duen als vehicles la policia local i els Mossos d’Esquadra.

El programa «Girona, territori cardioprotegit» compta actualment amb un total de 740  desfibril·ladors d’ús públic arreu de les comarques de Girona (501 són fixos, 199 són mòbils i es troben en els vehicles dels cossos d’emergència -125 en la policia local i 74 en els mossos d’esquadra- i 40 són lliures. És a dir, Dipsalut els cedeix de manera temporal a entitats i ajuntaments). En els cinc primers anys de funcionament, el programa ha comptat amb un pressupost de 3,5 milions d’euros (2010-2015). Està previst que aquesta xifra s’ampliï 1,6 milions d’euros fins a l’any 2020, arribant a un pressupost total de 5,1 milions d’euros (període 2010-2020).

La radiografia

Cinc anys després de posar-se en marxa el programa, els aparells mòbils ja han permès recuperar 21 persones (el 72,4% del total) mentre que els fixos han permès recuperar 7 ciutadans que havien patit una aturada cardíaca (24,2% del total) i els lliures una persona (el que representa el 3,4 de les persones recuperades).

Desfibirlador ubicat a Lloret de Mar

El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, va valorar ahir de forma positiva el desenvolupament del programa. «El ritme creixent en l’ús dels desfibril·ladors demostra que la gent ha perdut la por a usar-los. Gràcies a aquest programa, la ciutadania ha entès que posar un DEA no pot fer mal a ningú», va assegurar Corominas. Els DEA analitzen el ritme cardíac de la víctima i, tot sols, determinen si és convenient donar-li una descàrrega elèctrica per poder recuperar el ritme normal del cor i permetre que torni a bombar la sang. Mai fan la descàrrega si no és necessària. És a dir, no hi ha possibilitats d’error.

El programa «Girona, territori cardioprotegit» és pioner al nostre país i vol ajudar a definir les intervencions que aporten més efectivitat amb els diners invertits en la millora de la supervivència de pacients amb aturada cardíaca. Per això, des de la posada en marxa del programa, la Universitat de Girona està desenvolupant l’estudi de recerca «Girona, projecte vital».

L’estudi, que va començar el 2011 i s’allargarà fins al 2020, permetrà analitzar l’impacte de la implementació del programa i l’avaluació de la possible millora de la supervivència de pacients amb aturada cardíaca després de l’accés de personal no sanitari als aparells de desfibril·lació.

La formació és un dels objectius prioritaris del programa. Per això Dipsalut aposta per fomentar les accions divulgatives arreu de les comarques de Girona per tal donar a conèixer l’existència de desfibril·ladors d’ús públic i promoure’n l’ús. Un cop acabi el 2016, l’Organisme ja haurà ofert un total de 539 cursos i haurà format a 4.900 persones en l’ús d’aquest aparells des del 2011, any en què es van començar a oferir cursos formatius vinculats al programa “Girona, territori cardioprotegit”. (les dades de formació corresponen, doncs, al període 2011-2016).