Un moment de la roda de premsa celebrada ahir a l’ASPCAT per presentar el document / Generalitat de Catalunya
Quina quantitat de menjar cal servir als plats dels infants? Cal insistir que s’ho acabin tot? De què poden repetir i de què no? Aquestes són algunes preguntes que sovint es formulen els adults en relació amb els àpats dels infants, tant a casa com en els menjadors col·lectius.
Aquest fet ha portat a revisar el coneixement actual sobre la influència que té l’actitud de l’adult en les quantitats que ha de menjar un infant per cobrir les seves necessitats i fomentar la diversificació alimentària.
Així, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha elaborat un document en què s’apunten recomanacions per als àpats dels infants, tant als menjadors escolars com també extensibles al dia a dia de les famílies. I una de les principals conclusions que conté i proposa el document és que l’adult estableixi què, on i quan menja l’infant, però deixant que l’infant participi en la decisió sobre les quantitats.
A més d’ajudar a promoure la responsabilitat sobre la seva alimentació, el fet de deixar que ho faci pot contribuir a evitar o reduir el malbaratament alimentari, ja que es poden ajustar les quantitats de manera més real que a partir d’uns valors fixos o estàndards.
El document Acompanyar els àpats dels infants: consells per a menjadors escolars i per a les famílies apunta que l’acompanyament dels adults en els àpats ha de ser respectuós, sense coercions i tenint en consideració els gustos i la sensació de gana dels infants. Hi ha estudis que assenyalen que els adults sovint fan que els infants mengin més del que marquen els seus senyals d’autoregulació innats, és a dir, més del que indica el seu mecanisme de gana-sacietat.
Tant a casa com en altres entorns on mengen els infants es detecta sovint una insistència, de vegades portada al límit (càstig-recompensa), per acabar racions de menjar estàndards que poden no estar en relació amb les necessitats reals d’alguns nens i nenes. A més, exercir pressió sobre els infants perquè s’acabin el plat pot fer que augmenti la resistència a menjar. Així mateix, insistir perquè mengin un aliment determinat no condueix a una bona acceptació de l’aliment, sinó més aviat a crear-hi aversions i a altres conductes alimentàries poc o gens saludables que poden persistir en l’edat adulta.
El document considera que no és recomanable, segons ho demostren diverses investigacions, utilitzar frases remarcant els beneficis per a la salut d’un determinat aliment per tal que el consumeixi —per exemple, “et farà fort” o “t’ajudarà a créixer”—, atès que s’aconsegueix l’efecte contrari: que els infants l’associïn amb un aliment menys agradable al gust i en mengin menys.
El document apunta que l’obesitat és un dels problemes principals de salut pública mundial també en la infància —a Catalunya, el 25% té sobrepès i un 16%, obesitat— i, en la línia de la conclusió principal, recorda que els infants són capaços de regular la seva ingesta calòrica, que varia d’un àpat a un altre.
La qüestió de la insistència, amb tot, pot dirigir-se no tant al fet que s’acabin el menjar, sinó que almenys el tastin o en mengin una quantitat determinada, per fomentar la diversificació i educació alimentàries i la inclusió d’aliments saludables –com la verdura– en la dieta de l’infant.
A més, tant al menjador com a casa pot ser una bona pràctica permetre que els infants puguin repetir del primer plat i de fruites i verdures fresques, mentre que es limiti una quantitat determinada, més moderada, per al segon plat o “tall” (especialment en el cas de carns). Finalment, també s’insta a no limitar el consum de pa i aigua, a facilitar un temps no inferior a 30 minuts per menjar amb tranquil·litat i no obligar cap infant a quedar-se assegut a taula més enllà del temps raonable per acabar-se’l.
Complement del programa de revisió de menús escolars
Per elaborar la guia es va revisar la bibliografia científica existent i s’ha comptat amb aportacions de professionals de la nutrició, la pediatria i la pedagogia, així com d’investigadors de ciències socials i alimentàries. També té el suport d’entitats com la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC), la Fundació Catalana de l’Esplai, la Fundació Alícia, l’Observatori de l’Alimentació (ODELA) de la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana de Pediatria, el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, el Departament d’Ensenyament i la Secretaria de Família, entre d’altres.
El document s’emmarca en les activitats del Programa de revisió de menús escolars (PReME), que es va iniciar el 2006 en el marc del Pla estratègic per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable i en conveni amb Ensenyament. El PReME avalua les programacions de menús escolars, i consensua i edita documents sobre alimentació infantil, entre d’altres.
Actualment, ha avaluat més de 3.700 programacions de menús i s’han elaborat un miler d’informes de seguiment de la implantació i l’acceptació de les mesures proposades, que permeten observar una millora en el compliment d’indicadors diversos, com la presència de fruita fresca (on s’ha passat d’un compliment de les recomanacions del 50 al 78%), d’aliments frescos (del 77 al 91%) i d’hortalisses (del 65 al 91%), de fregits (del 79 al 90%) i en les freqüències dels diferents aliments (del 45 al 60%).
Aquest document i les recomanacions que conté tenen una rellevància destacada en tant que, tot i que no s’ha d’oblidar que el primer aprenentatge alimentari —i el més important— té lloc en l’entorn familiar, l’actual model de vida fa que molts infants facin ús del servei de menjador escolar.
Així, cal garantir que aquesta ingesta sigui segura pel que fa a la higiene i adequada des del punt de vista nutricional i sensorial. A més, el temps de migdia del menjador escolar s’entén com un moment ideal per desenvolupar-hi tasques d’educació alimentària i fomentar hàbits saludables i sostenibles en coordinació amb la família, l’escola i la societat.