Text de la moció que presentarà el Grup Municipal de CiU de Blanes durant el ple de demà
El model d’immersió lingüística a l’escola catalana és una història d’èxit de més de 30 anys, que ha garantit i promogut un model de societat cohesionat i d’igualtat d’oportunitats.
La immersió lingüística ha estat el producte d’una voluntat política i del treball pedagògic de molts i molts professors i professores, del compromís general de les famílies, que han posat en tot moment el benefici de l’infant per sobre de tot.
I degudament avalat per sentències del Tribunal Constitucional, ha esdevingut el model educatiu més eficaç per a fer ciutadans competents en les dues llengües i amb la garantia del coneixement d’una tercera llengua.
Ha estat reconegut i posat d’exemple en nombroses ocasions internacionalment i pel High Level Group on Multilinguism de la Unió Europea.
La interlocutòria dictada pel TSJC, com a mesura cautelar en un procediment on encara no s’ha dictat sentència, obliga a canviar la llengua d’un grup si una família ho demana. Aquesta interlocutòria clarament té la intenció de trencar la convivència social i generar un conflicte allà on no existeix. Primer, perquè només 17 famílies de 600.000 han judicialitzat la qüestió de la llengua en el model d’escola catalana i, segon, perquè el model funciona totalment ja que el castellà és après amb resultats idèntics a la resta de l’estat, tal com estableixen els Informes PISA i dades del Ministeri d’Educació.
La llengua dels grups escolars no es canvia segons ho demanin els alumnes o les seves famílies, sinó que forma part del projecte lingüístic del centre, el qual deriva del projecte educatiu i es
presenta en el Consell Escolar, que és qui determina quines matèries es fan en cada llengua i les hores que s’hi destinen. Per tant, els pares i mares trien els centres coneixedors del seu projecte lingüístic i de centre.
Els tribunals no poden instar al Govern de la Generalitat a canviar el sistema sinó només a atendre casos individuals. És més, el pretès canvi que proposa la Interlocutòria del TSJC no és possible perquè xoca amb la Llei Orgànica d’Educació i la Llei d’Educació de Catalunya, una llei emanada del Parlament.
La nova i actual realitat demogràfica de Catalunya requereix que la llengua catalana continuï essent l’eix vertebrador de tota l’activitat educativa i així el català esdevingui un vincle important i sensible de la cohesió social.
Per tot aixó, el Grup Municipal de CiU proposa al ple de l’Ajuntament de Blanes l’adopció del següent acord:
Primer. Denunciar el risc seriós de trencament social, desigualtat i discriminació que suposa aquesta nova ofensiva judicial, així com rebutjar la politització que constantment es fa de la llengua i d’un conflicte que no és real ni existent.
Segon. Refermar el nostre compromís amb el model català d’immersió lingüística, que no només no pot aturar-se, sinó que cal que segueixi avançant en la seva contribució a la cohesió social i a la formació de qualitat dels alumnes, tenint en compte els reptes plantejats per la societat del s. XXI, amb un alumnat que compta amb més de 100 llengües d’origen.
Tercer. Manifestar el rebuig a la Interlocutòria dictada pel TSJC el passat 10 d’abril que obliga a canviar la llengua d’una classe si una família ho demana. La decisió sobre la llengua vehicular a l’escola l’ha de prendre el poble de Catalunya i els seus representants al Parlament, no els jutges.
Quart. Donar suport al Govern de la Generalitat i, concretament, al Departament d’Ensenyament en la utilització dels mecanismes disponibles i totes les accions jurídiques pertinents per a la defensa i preservació del model català d’immersió lingüística, amb més de 30 anys d’història i d’èxits.
Cinquè. Enviar aquesta moció al TSJC, al Parlament de Catalunya, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i al Consell Escolar Municipal.