Lourdes Fàbrega, durant un dels últims plens, com a regidora no adscrita

Fa ja tres mesos que vaig decidir sortir del govern municipal de Blanes, per profundes i persistents discrepàncies polítiques.

En aquell moment, vaig manifestar que em donava temps per reflexionar sobre dos temes: si seguia com a regidora, i si seguia com a militant del PSC.

Quant a la primera qüestió, he de dir que la meva motivació per presentar-me a una llista electoral i accedir a ser regidora sempre ha estat la voluntat de servei a Blanes i a la ciutadania. La meva reflexió anava encaminada a veure si podia desenvolupar una tasca útil a l’oposició com a regidora no adscrita. I he vist que sí. De fet, crec que el meu coneixement de l’Ajuntament i de Blanes, i la meva manca d’adscripció a un partit polític, em situen en una posició privilegiada i útil per seguir servint Blanes. He de dir també que he rebut i encara rebo nombroses mostres de suport, persones que em diuen que no retorni l’acta de regidora i que segueixi.

L’Executiva de l’Agrupació del PSC de Blanes, evidentment, m’ha fet arribar una carta en què em demana que retorni l’acta de regidora, argumentant que la vaig assolir anant a una llista sota les sigles PSC. Jo discrepo. Tots ens vàrem presentar sota les sigles però també amb un programa electoral transformador i d’esquerres; la il.lusió transmesa per aquest programa va fer-nos guanyar les eleccions, i és la desviació d’aquest programa electoral el que em va fer sortir del govern. La meva resposta és que quan un partit obliga a triar entre ser fidel a unes sigles o al programa electoral, és que està fallant al seu compromís

amb la ciutadania; amb això, desprestigia la pràctica política i contribueix a minvar la ja deteriorada confiança dels ciutadans en els polítics. Per a mi, la tria és doncs clara: fidelitat al programa electoral i a la ciutadania.

Lourdes Fàbrega, durant la campanya electoral de maig de 2011

Em quedo doncs amb l’acta de regidora que vaig aconseguir a les eleccions del 2011, formant part de la llista del PSC amb un programa electoral d’esquerres i transformador. Perquè pretenc seguir defensant els interessos de la ciutadania i reivindicant aquest programa. Em sentiré doncs representant, si no d’un partit polític, dels ciutadans i ciutadanes que varen votar al PSC creient en les promeses que feia i que ara se senten decebuts. Decepció que comparteixo per la gran oportunitat perduda.

La qüestió de la meva militància em resulta molt més dura i dolorosa. L’actual equip de govern em va expulsar del grup municipal socialista sense que l’Executiva o l’Assemblea de l’Agrupació del PSC opinés al respecte, i sense seguir el procediment preceptiu dins l’Ajuntament. Ara doncs no represento aquest partit, perquè discrepo de l’actual direcció i de l’actual govern municipal.

He treballat durant quinze anys dins el PSC de Blanes, tretze i mig com a regidora. He treballat, i molt, per un projecte socialista per a Blanes, d’esquerres, de llarg recorregut i global, i he volgut aportar debat d’idees i canvi en la manera de fer política. Desconfiant de l’estructura de partits i considerant que la pràctica política s’havia de canviar, vaig optar per intentar el canvi des de dins a escala local. El resultat és palès: no ho he aconseguit.

I la direcció del PSC a comarques gironines no ha tingut a bé ni interessar-se per escoltar la meva versió dels fets. Em sap molt greu per molts militants i votants del PSC a Blanes, em sap greu per amics, per persones que durant anys varen treballar per contruir el PSC a Blanes, i per les persones que poden pensar que m’estic rendint i que hauria de seguir lluitant pel canvi, però la pregunta que m’he de fer és: què faig jo actualment al PSC de Blanes? I la resposta és: res.

Hom entra en política per treballar per la societat, no per a un partit; el partit pot ser el mitjà, però mai ha de ser la finalitat. La meva militància a un partit va lligada a compartir una ideologia. Jo tinc una idea del que hauria de fer i ser el PSC que no coincideix amb l’actual direcció. Considero que el PSC està decebent la ciutadania per manca d’idees, de renovació i de polítiques d’esquerres. Ho he expressat i hi he treballat pel canvi, i ara per ara no hi ha res a fer. Per tant, deixo la meva militància, però no pas la meva consciència i el meu activisme polítics i socials. Seguiré treballant pel canvi, a la política i a Blanes, fidel als meus principis. Això ho puc fer dins o fora del PSC. I ara toca fora.

Surto del PSC per –paradoxalment- seguir defensant el projecte amb el que el PSC es va presentar a i va guanyar les eleccions municipals del 2011.

Lourdes Fàbrega i Sánchez
22 d’abril de 2013