Foto: ASPRONIS

«El bàsquet és la meva vida. M’imagino que sóc una jugadora del Barça». La Xènia Galtés, del club ACIDH, és un dels 470 esportistes que han participat aquest diumenge al 22è Campionat de Catalunya de Bàsquet Special Olympics-ACELL. Per segon any consecutiu, la Ciutat Esportiva de Blanes ha acollit aquest torneig que ha reunit 32 equips de tot Catalunya i 1 de Special Olympics Andorra.

El campionat ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Blanes i la implicació de les entitats del territori, com els amfitrions, el Club Esportiu El Vilar. «Hem tingut la sort de tenir la complicitat d’El Vilar que ens ha ajudat en la logística a través dels voluntaris i també del Club de Bàsquet Tordera.  Pràcticament un 80% dels seus jugadors han estat a les taules» explica Manel Algeciras, director esportiu de la Federació ACELL.

«A part que s’ha celebrat al meu poble, el campionat és interessant perquè vénen equips de tot arreu. Mare meva, aquesta pista la coneixem perquè és on entrenem cada dimarts i dijous» afegeix Jordi Zurita, jugador de bàsquet d’El Vilar.

El bàsquet és una de les 16 disciplines esportives que Special Olympics Catalunya i la Federació ACELL (Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics) promouen durant tot l’any i una de les que més esportistes arrossega. De fet, aquest és un dels campionats amb més participació. Per a Algeciras, «El bàsquet dóna l’opció a homes i dones a jugar d’igual a igual. Per això, és un dels pocs esports que ens permet tenir una divisió femenina».

El torneig també ha inclòs proves adaptades per a persones amb una discapacitat severa com les que es disputen en parelles i que, enguany, s’han consolidat dins del campionat. Álvaro Terreros és tècnic de la Federació ACELL. «Es tracta de fer visibles les seves capacitats i no les discapacitats. Aquestes proves -on hi ha bots, llançaments i driblingssón les més semblants al joc real del bàsquet i tenen l’afegit, a diferència de les proves adaptades individuals, que hi ha el component de la rivalitat perquè tots juguen contra tots. És com si fos una lligueta de bàsquet, però adaptada a les seves necessitats».