Blanesaldia.com

La sala de plens de l’Ajuntament de Blanes va omplir-se ahir al vespre de gom a gom per assistir a la presentació del número 26 de la revista ‘Blanda’, que edita amb caràcter anual l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes.

Ara pots rebre per WHASTAPP les nostres notícies. Clica en aquest enllaç , després a ‘Seguir’ y activa les notificacions 

Si l’acte ja ha esdevingut un costum, també ho és que sempre compti amb una nodrida assistència, perquè ningú no es vol perdre una publicació que compta amb un gran nombre d’adeptes. La principal raó és que, des de fa més de 25 anys, cada nou número dóna a conèixer nous detalls, aspectes inèdits de la història blanenca, o bé detalls que només els molt entesos en la matèria poden saber.

L’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, i la regidora de l’Arxiu Municipal i Patrimoni Històric, Mònica Rabassa, van encapçalar l’acte on l’arxiver i director del servei, Toni Reyes, va actuar com a mestre de cerimònies. Per la seva banda, el tècnic de l’Arxiu, Aitor Roger, va donar el necessari suport logístic perquè a mesura que s’anava coneixent el contingut de la revista, s’acompanyessin les explicacions amb fotografies projectades.

40 anys de l’històric enderroc del turó d’Els Piteus

La portada de ‘Blanda’ ja sol donar una pista respecte algun dels articles més interessants que s’hi inclouen. Enguany la pintura titulada ‘Des de Sa Palomera’, de Joan Padern Faig del 1960 mostra un petit monticle costaner que avui dia ja no existeix. Es tracta del turó d’Els Piteus, un promontori que hi havia a tocar de la Plaça Catalunya que es va enderrocar per poder donar continuïtat al Passeig de Mar en direcció a Els Pins.

Enderroc del Turó Els Piteus / Arxiu Municipal de Blanes

L’article que en parla es titula ‘40 anys sense els Piteus’, i el signa Aitor Roger. L’històric enderroc, que va contribuir a donar una major i fluida mobilitat entre el centre de la població i el barri Els Pins va tenir lloc el maig de l’any 1983 i, com se sol dir, va marcar un abans i un després tant per a la circulació com per a la configuració del seu paisatge urbà. Tant és així, que avui dia costa d’imaginar la limitació que significava fins fa 40 anys haver de rodejar el promontori per seguir resseguint el Passeig de Mar.

Ara bé, no tothom hi veia avantatges. Per això es va posar en marxa la campanya ‘Salvem Els Piteus’ recolzada per qui considerava que desfer-se d’Els Piteus contribuiria a incrementar el caos circulatori, la qual cosa va resultar ser exactament a l’inrevés. A banda de recordar el context històric, Aitor Roger també ha recollit el testimoni de vuit persones que van viure-ho de ben a prop.

Amb TELEGRAM rebràs al teu mòbil les nostres notícies a l’instant. Clica aquí i segueix-nos:  t.me/blanesaldia

Blanesaldia.com

SAFA/Nylstar: un valuós patrimoni industrial

L’any passat el complex industrial SAFA –Societat Anònima de Fibres Artificials S.A.- va complir cent anys de vida. En l’actualitat està molt lluny d’assemblar-se a la frenètica activitat que la caracteritzava, ja que l’empresa està en concurs de creditors. Toni Reyes en el seu article s’encarrega de desvetllar el valuós patrimoni històric, industrial i cultural que hi ha entre els murs de l’antiga i llegendària factoria.

Imatge de l’empresa SAFA, 1973 / Fons Nylstar – Arxiu Municipal de Blanes

D’una banda, hi ha les nombroses mostres d’arquitectura industrial com ara naus, xemeneies, passos de connexió, els xalets on vivien alguns dels treballadors, etc. I de l’altra, les empremtes que va deixar quant a paisatge industrial va encara més enllà, amb la caserna de la Guàrdia Civil, les cases dels directius, els pous de captació, les colònies dels fills dels obrers, l’economat, el moviment obrer, o fins i tot la fixació de nova toponímia al municipi.

Reyes considera que aquest ric patrimoni industrial esdevé una peça imprescindible per poder entendre la societat contemporània de Blanes i la seva àrea d’influència. Perquè, el què si és irrefutable, és que el Blanes actual no es pot entendre amb tota la seva extensió i complexitat sense tenir en compte la influència i el paper transformador que ha tingut l’antiga SAFA a la població blanenca durant 100 anys.

Resta d’articles i continguts del número 26 de Blanda

La resta de recerques incloses al número 26 de la Revista Blanda són: Els bungalows dels alemanys. Testimoni d’un paradís perdut, de Susanna Subías-Auswitz; El Centre de Formació d’Adults Es Piteus, de Josep Muñoz –qui és actualment el seu director-; així com Jordi Isern Sagrera, vivències d’un constructor a Blanes, relatada pel mateix protagonista.

Blanesaldia.com

En l’apartat de biografies n’hi ha dues: Apunts d’Història Oral: Mercè Oms i Bassols, de Maria Àngela Sagrera Perpiñà; i la nissaga de recaders. L’àlbum de fotografies de Glòria Alemany Valls, que també ha escrit Aitor Roger. A la secció per conèixer els fons documentals custodiats a l’Arxiu Municipal l’administratiu d’aquest servei, Joaquim Roura, explica curiositats del vaixell No fue vencido a partir del quadern de bitàcola del segle XIX.

La revista ‘Blanda’ també dedica un extens apartat per repassar les novetats i notícies que hi ha hagut al voltant de l’Arxiu Municipal durant l’any anterior a la publicació del nou número. Especialment sobre les donacions de famílies i particulars que han cedit documents de tot tipus: llibres i textos, pergamins, fotografies, vídeos, pel·lícules…

Blanesaldia.com

En aquest darrer sentit, hi ha dos reculls d’imatges amb un pes específic propi per l’especial empremta històrica deixada. D’una banda, sobre Ma Dolors Oms i Bassols, qui va ser la primera alcaldessa de l’actual època democràtica i, fins al moment, l’única dona en ocupar aquest càrrec. De l’altra, les fotografies del fons Puig Vieta tracten sobre la Vida d’Americano. Per últim, el darrer apartat de la revista anomenat ‘Bibliografia’ recull les publicacions blanenques que hi ha hagut durant els darrers 12 mesos.