Aquest passat diumenge la platja de l’emblemàtica Roca de Sa Palomera ha tornat a allotjar una nova edició de la Missa de l’Alba, que marca l’inici del nou curs de la tardor, el retrobament amb el què anomenem la vida ‘normal’ i quotidiana.

La tradicional celebració litúrgica anual a l’aire lliure s’ha viscut per segon any consecutiu marcada per l’inevitable context de la COVID-19, per la qual cosa l’aforament ha tornat a ser reduït.

Amb TELEGRAM rebràs al teu mòbil les nostres notícies a l’instant. Clica aquí y segueix-nos:  t.me/blanesaldia

Enguany s’ha arribat ja a la 18ena edició d’una missa més especial que qualsevol altra, perquè –com el seu nom indica- es fa a les 7 del matí, a trenc d’alba, coincidint amb una època de l’any que fa que a aquesta hora el cel es vagi il·luminant gradualment amb la sortida del sol. En aquesta nova edició, el lema de la ‘Missa de l’Alba’, organitzada per les parròquies de Blanes, ha estat ‘Et Rentes les Mans?’.

Aquest lema ha volgut fer referència a que, en l’actual context de la pandèmia, ningú no es pot desentendre d’una realitat que ja fa més d’un any i mig que condiciona la vida de tothom des de diferents aspectes. També es volia remarcar la idea que, davant les dificultats, convé estar units i no estar sols.

Precisament una de les parts més agraïdes de la celebració és que cada any es poden escoltar de viva veu testimonis reals que giren a l’entorn de la temàtica triada en cada ocasió. Per aquest motiu, ahir el què es van escoltar són dos testimonis sobre com han viscut la part més dura de la pandèmia, dues persones des de dues perspectives molt diferents.

D’una banda, Esteve Rams –infermer i encarregat de dinamitzar les activitats a l’Hospital-Asil Sant Jaume- va compartir amb tothom l’experiència sobre com han viscut la gent gran el confinament, quan el necessari confinament incrementava el sentiment de soledat que ja se sol patir als asils.

Durant aquells mesos, el personal de l’Hospital-Asil va esdevenir en el seu enllaç amb l’exterior, facilitant tant com es va poder que els i les residents mantinguessin contacte amb les famílies a través del telèfon mòbil i les tablets.

Per la seva banda, Esteve Aguilar va parlar sobre la vivència de la seva família, en què tant ell com la seva dona i el seu fill van contraure la COVID. El pare va estar ingressat a la unitat de crítics de l’Hospital Comarcal de Blanes i la mare a la UCI d’un hospital de Barcelona, mentre que el fill no va patir el virus de manera tant aguda.

El seu relat –comparable al de tants i tants que s’han viscut aquests mesos, però no per això menys punyent- va servir per transmetre l’angoixa de trobar-se d’un dia per l’altre davant una situació que era tant desconeguda per tothom, enfrontant-se amb la possibilitat de no poder tornar a veure mai més els éssers estimats.

Celebració diferent 

La Missa de l’Alba que es fa a Blanes no tan sols significa poder gaudir d’una experiència diferent, en contacte amb la natura en la línia del pensament de Pere Casaldàliga, qui va inspirar fa 18 anys la creació d’aquesta celebració. També compta amb diferents ingredients que la fan ser molt diferent i agraïda respecte el què sol ser l’habitual missa dels diumenges.

Un d’ells és que un grup de voluntaris i voluntàries s’encarrega cada any d’ambientar l’entorn de la platja, més enllà que l’altar és una barca, i els seients estan enclavats a la sorra. Una de les voluntàries és Montserrat Moraleda, que s’encarrega de dissenyar l’atrezzo que exemplifica el lema triat. Per això, a banda dels cartells amb els principals leitmotivs –Injustícies, Pobresa, Soledat, Immigració-, també ha dissenyat enguany una aixeta de la qual sortia l’aigua a la qual feia referència el lema d’aquest 2021: ‘I tu, et rentes les mans?’.

També es compta amb una orquestrina formada per tres guitarres, un violí i diverses cantaires, que van reblant amb els seus cants i melodies totes les parts de què consta la Missa de l’Alba, més llarga del què sol ser habitual. Per últim, val a dir que durant la celebració d’ahir van haver dos joves que la van viure amb especial intensitat.

Es tractava de l’Isaac i en Thomas, que van fer la comunió. Per aquest motiu, a l’hora de l’ofertori, van ser ells qui van dur fins la barca que feia d’altar el pa i el vi que s’havia de consagrar, i van ser els dos primers en combregar. La missa la van encapçalar els rectors de les parròquies de Blanes, Enric Roura i Josep Perrich, així com un capellà del Col·legi Santa Maria.

Igual que ja es va fer l’any passat, ahir també es va suprimir l’habitual esmorzar compartit que se solia fer un cop finalitzada la celebració, a base d’ingredients aportats pels mateixos participants en la celebració a l’aire lliure. D’aquesta manera ahir es va donar compliment, malgrat la pandèmia, a una litúrgia que cada any serveix per saludar un nou curs, un canvi d’estació de l’any.

Fotos: Ajuntament de Blanes