Aquest matí s’inaugurata la sala Garcia Tornel de Blanes (carrer Ample, 11) l’exposició itinerant El Llegat Indià, un passat en comú per descobrir, que es podrà visitar fins al 30 de maig. La mostra l’organitzen l’Ajuntament i la Xarxa de Municipis Indians, a la qual pertany Blanes.
A través de l’exposició, les persones que la visitin podran aprofundir en un dels passatges de la història catalana més aventurera, però alhora més dura per a tots aquells homes i dones que la van protagonitzar. Homes i dones que van optar per emigrar de les seves viles i ciutats, deixant tot allò que coneixien, buscant un futur millor i assolir el propòsit d’enriquir-se. Un objectiu que no pas tots van poder complir.
També estem a Telegram. Per rebre en el teu mòbil les nostres notícies l’instant clica aquí y segueix-nos: t.me/blanesaldia
Hi ha 16 plafons amb fotografies i explicacions històriques que aprofundeixen sobre diversos aspectes: qui eren els indians, les causes i motius que els va empènyer a creuar l’oceà, oficis indians, el retorn a casa, la filantropia…. També es fa especial menció en conèixer l’empremta que han deixat els indians a Blanes, a partir dels textos, fotografies i documents que s’han preparat des de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes.
Avui dia, la petjada dels indians a Blanes es pot conèixer a través de la Ruta dels Americanos, inaugurada al 2016 amb la instal·lació d’11 plaques que comencen a El Convent que domina el perfil nord de la badia de Blanes, i finalitza al Santuari del Vilar, situat als afores de la vila. Inclou sis edificis privats i cinc d’ús públic: l’Església Santa Maria, l’antic Colegio Blandense, l’Hospital-Asil Sant Jaume, el Cementiri i el ja esmentat Santuari del Vilar.
L’arribada dels primers mariners des de Blanes a diversos punts de les colònies americanes el darrer terç del segle XVIII va iniciar un intens moviment migratori que va continuar al llarg del XIX concentrat a Cuba i Puerto Rico. Va ser en aquestes dues destinacions on els blanencs i blanenques van desenvolupar una important xarxa comercial. Després d’anys de privacions i feina molt dura, molts –els més afortunats- van tornar amb els propòsits acomplerts.
A Blanes es conserven alguns vestigis de la seva filantropia, com ara l’edifici de l’antic Hospital-Asil Sant Jaume, el Colegio Blandense –avui dia el Col·legi Santa Maria- i el record de la seves donacions a l’Església Santa Maria, així com a les capelles de l’Esperança i El Vilar. També és força significatiu el llegat arquitectònic particular.
Són principalment edificis que es construïen per a residència o estiueig, o bé amb una finalitat econòmica, com per exemple van ser en el seu moment les Caves Mont-Ferrant. Blanes forma part de la Xarxa de Municipis Indians, on també hi són comptats Arenys de Mar, Begur, Calonge-Sant Antoni, Districte Sant Andreu-BCN, Lloret, Palafrugell, Sant Pere de Ribas, Sitges, Torredembarra, Tossa i el Consorci de PT Costa del Maresme.
Relacionada amb aquest activitat, el dimecres 19 de maig a les 5 de la tarda, es farà la conferència que porta per títol Dones Indianes, que s’allotjarà a la sala de plens de l’Ajuntament. Anirà a càrrec del divulgador cultural Joan Miquel Llodrà, que també s’ha encarregat dels continguts de l’exposició.
Fotos: Ajuntament de Blanes