Ajuntament de Blanes
Al llarg d’aquest estiu s’han rebut a l’Ajuntament de Blanes diverses consultes respecte la perillositat o no d’unes taques molt característiques que suren a l’aigua del mar, a pocs metres de les platges d’aquest municipi. No es veuen cada dia ni tenen una periodicitat determinada, tan sols s’han pogut veure en algunes ocasions, esporàdicament.
También estamos en Telegram. Para recibir en tu móvil nuestras noticias al instante, clica aquí y síguenos: t.me/blanesaldia
En aquest darrer sentit, avui dissabte la situació pel bany és òptima a les platges de la vila, on no s’hi ha detectat la seva presència. Posats en contacte amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquesta ha confirmat a l’Ajuntament de Blanes que no hi ha cap mena de problema sobre aquest fenomen que, de fet, no és exclusiu de Blanes, sinó d’arreu de la costa catalana.
Es tracta d’escumes i mucílags, una presència que sol generar alarma entre els banyistes, perquè té l’aspecte de ser una taca de brutícia quan en realitat es tracta de fenòmens naturals que no estan associats a la contaminació i que, per tant, són completament innòcues. Més concretament, les escumes formen part del cicle natural dels ecosistemes marins, i es generen com a conseqüència de la degradació de la matèria orgànica que es troba de manera natural al medi marí.
Ara bé, segons ha informat l’ACA, tot i que la presència d’escumes i mucílags pot generar entre els usuaris de les platges i els banyistes unes sensació de brutícia que sura sobre l’aigua, no són tòxics per si sols, ni suposen un risc per a la salut de les persones que s’hi banyen. Tampoc afecten la qualitat microbiològica de les zones de bany, que continuen sent aptes.
La formació d’aquestes escumes s’afavoreix amb l’agitació de les onades, de manera que el seu grau de desenvolupament i la seva permanència varia en funció de l’estat de la mar. Habitualment persisteixen durant hores, i ocasionalment s’hi poden observar agregades substàncies mucilaginoses, conegudes amb el nom de mucílags marins. En aquest segon cas són masses denses i gelatinoses de matèria orgànica, associades a la producció de determinades espècies de fitoplàncton marí.
Ajuntament de Blanes
Com es formen les escumes
Tothom que visqui arran de mar coneix la formació d’escumes després que ha plogut molt intensament, hi ha mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives, és a dir: microorganismes i restes vegetals. Les escumes se situen freqüentment en zones de contacte entre diferents masses d’aigua on queden atrapades.
Un cop s’han format, representen un substrat de concentració de sòlids flotants, i per això no és estrany veure que a les escumes hi suren tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials: restes vegetals, plàstics, etc. A Catalunya és un fenomen que s’observa des de sempre, i les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament durant la temporada de bany indiquen que en els mesos de primavera i tardor són més freqüents.
La presència de mucílags tampoc no afecta la qualitat de l’aigua
Els mucílags són substàncies naturals que estan produïdes pel fitoplàncton marí, és a dir: algues microscòpiques. Habitualment se solen formar en la fondària, en la interfase de dues masses d’aigua de densitats diferents. S’ho poden agregar diverses espècies de fitoplàncton, a més a més de l’espècie que ja els hagi format, que són precisament les que acaben facilitant la seva flotabilitat al haver produït oxigen per la fotosíntesis.
Això fa que portin els mucílags fins la superfície, formant taques i llargues fileres que es poden confondre amb brutícia. Els mucílags es troben tant a la Mar Mediterrània com a d’altres masses oceàniques d’arreu del món, i en aquest sentit un dels més afectats és el Mar Adriàtic, on tradicionalment se l’anomena ‘Mare Sporco’, perquè allà és habitual la presència de grans masses de mucílags, documentada almenys des del segle XVI.
Els mucílags, igual que les escumes, no són tòxics ni suposen cap risc per a la salut de les persones. La seva aparició no afecta la qualitat microbiològica de les zones de bany, ja que no aporten cap mena de contaminació fecal, que sí que faria preocupant la seva presència. Preocupen perquè donen sensació de brutícia al mar i a les platges, ja que si s’enganxen a la pell dels banyistes o a les xarxes dels pescadors no són fàcils de netejar.