Erem 7 nois i noies d’entre 17 i 21 anys que ens encarregàvem d’anar a pobles del voltant de Blanes, penjar cartells i anar a les portes de les escoles per tal de repartir publicitat i explicar als pares en què consistia l’event.
No teníem contracte i vam aparaular amb el responsable que ens pagaria 300 euros als que anavem matí i tarda, i els que per estudis no podien el dia sencer 150, fins el 27 de desembre.
Fins aquí bé. Cada dia sortiem a les 10:30 aproximadament -perquè ni tan sols teniem un horari fixe establert- enganxavem cartells pels pobles de les rodalies. Vam començar repartint per pobles propers com Palafolls, Malgrat, Lloret, Sta. Susanna, Tordera, Tossa, Calella, Pineda, Hostalric. Després ens allunyavem més i arribavem a Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Arenys, Canet, Sta Coloma de Farners, Sils, Arbúcies, Girona, Caldes de Malavella, Sant Pol, Mataró…
Anàvem a la porta de les escoles amb una disfressa d’una mascota i barrets per cridar l’atenció, repartíem la propaganda i explicavem als pares en què consistia el festival.
A més, el responsable no tenia llicència per repartir propaganda, així que ens deia que ens amaguéssim de la policia. Havíem d’anar amb els nostres propis vehicles i ell ens anava donant diners per benzina, una misèria que es malrepartia entre els conductors.
La jornada finalitzava aproximadament a la 13:30 quan ja havíen sortit tots els nens i tornàvem a Blanes. Dinàvem a casa i altre cop a les 15:30 cap a un altre poble a enganxar cartells i esperar de nou que els nens sortissin de l’escola a les 17:00.
Doncs bé, el dia 27 va arribar i ens va proposar treballar també durant els dies del festival, del 28 al 3 de gener. Les “condicions laborals” que ens oferia són les següents: Jornada laboral de 10 hores, (de 9h a 19h) durant els 7 dies que dura el negoci. Cobrant 150€ EN TOTAL. Evidentment, també sense cap mena de contracte i a més, aquest cop, per cobrirse les espatlles, signant un paper conforme erem voluntaris i no volíem cobrar res. Fent càlculs podem esbrinar que equival a un salari de poc més de 2 euros l’hora.
No sonava gens bé. Alguns no vam acceptar la proposta però altres sí.
Quan va arribar l’hora de cobrar, ni tan sols va tenir la decència de presentarse i donar la cara, sinó que va enviar un company perquè em donés els diners. Quan vaig mirar hi havien 100 euros menys del que havíem quedat. Li vaig dir al meu company que allò no era el que havíem quedat i em va dir amb raó que a ell no li digués, que truqués a l’encarregat. I així ho vaig fer de seguida. Em va dir que havia reduït els diners segons el grau d’implicació, traient-se la culpa dient que havíen estat els propis companys qui havíen decidit el que hauria de cobrar cadascú.
A banda d’això, després, he sabut que l’Ajuntament de Blanes va condonar a aquest senyor 10.000 euros del lloguer de la Ciutat Esportiva amb la condició que CONTRACTÉS en condicions dignes a treballadors de Blanes.
Em pregunto si l’Ajuntament té algun tipus de control del pacte que van fer amb el “Fantasyland” i si són conscients que aquest personatge no ha complert la seva part.
Text: Maria Queiruga