Aquesta setmana han començat els treballs de reconstrucció d’un antic mur malmès durant l’episodi del Temporal Glòria que va afectar el municipi on comença la Costa Brava del 19 al 22 de gener.
Durant aquells dies, el temporal va ocasionar greus desperfectes a la franja litoral de la vila, i un d’ells va ser el trencament del mur del marge dret de la desembocadura de la Riera de Blanes, davant de Sant Andreu de Sa Palomera, al centre de la població.
El temporal va malmetre el mur de manera que les pedres centrals que el subjecten van caure, fent que des de llavors hi hagi un forat que, per major seguretat, cal assegurar perquè no acabi enfonsant-se tot. Per això, l’Ajuntament de Blanes ha contractat per un màxim de 35.000 € la reconstrucció del mur. La despesa s’ha hagut d’autoritzar per urgència ja que, segons un informe municipal, en la situació en què ha quedat és difícil impedir el pas i cal protegir la integritat de les persones.
Els treballs de reconstrucció tenen una previsió estimada de durada d’unes dues setmanes, tot i que dependrà de com evolucioni l’assentament de les pedres que s’han de ressituar. Els primers treballs van consistir en reconduir la sortida de l’aigua de la riera per poder treballar en la zona d’obres amb seguretat i eficàcia, i posteriorment s’hi ha aplicat una capa de ciment per poder estabilitzar la base.
Un mur de més de 200 anys d’antiguitat i d’interès històric
El mur que originàriament es va construir per canalitzar la sortida de la riera forma part de la història naviliera del municipi, on hi havia unes drassanes que propiciaven una gran activitat internacional. Segons un informe elaborat per l’arxiver municipal, el mur té un cert interès històric, ja que forma part d’una de les obres d’infraestructura municipal de principis del segle XIX, fa més de 200 anys.
Es tracta de les ‘Obres de Canalització de la Riera de Blanes’. Durant molts anys, l’Ajuntament de Blanes i el Gremi del Mar varen estar preocupats perquè l’aigua de la Riera no s’emportés la sorra del costat de llevant ni de garbí de la desembocadura. La raó era perquè tots dues eren zones de platja econòmicament rellevants. A la platja de l’esquerra de la riera, la que ocupa un major espai, hi havia un intens tràfic comercial dels vaixells mercants.
Eren embarcacions de gran eslora que portaven sal, manufactures i d’altres productes que es transportaven des de Blanes en direcció a una gran varietat de destinacions mercantils. Per la seva banda, a la platja de la dreta de la Riera, que avui dia rep el nom de ‘Sant Andreu de Sa Palomera’, s’hi refugiava llavors gran part de la flota pesquera. Això va provocar que hi haguessin diversos projectes de mur per canalitzar les aigües de sortida de la Riera i fixar la sorra de les platges.
Connexió des de terra amb l’Illa de Sa Palomera
També es van fer diversos projectes per un altre projecte força desconegut per gran part de blanencs i blanenques: convertir el què llavors era l’Illa de Sa Palomera en un istme. Els treballs per connectar l’illa amb terra ferma es van fer en aquest cas per evitar la pèrdua de la platja per la banda de S’Abanell, per l’efecte dels dos corrents d’aigua que arribaven allà. El mur que uneix Sa Palomera amb terra ferma data del 1806, i els murs per parar la riera de Blanes es van construir a partir d’aquest període.
A l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes encara s’hi guarden i conserven diversos plànols que testimonien aquesta transformació. Vist que el mur malmès pel Temporal Glòria amagava entre les seves pedres un valuós testimoniatge de la història dels darrers 200 anys de la vila d’arrels marineres, es va consultar amb la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a Girona.
Atesa la naturalesa d’aquest element, i donat que l’objectiu que mena al consistori és vetllar per la seguretat de les persones, des de la institució s’ha indicat que la intervenció que s’hi dugui a terme s’integri necessàriament amb el seu entorn. En aquest sentit, l’encàrrec que s’ha fet a l’empresa que està executant les obres, és que es reconstrueixi el mur de manera semblant al què ha quedat dempeus, recuperant així la fesomia que ha tingut durant més de 200 anys, fins que hi va haver el Temporal Glòria.
Fotos: Ajuntament de Blanes