Fa dos anys que l’equip de govern del PSC a l’Ajuntament de Blanes buscava una fórmula de finançament per quadrar els pressupostos. Tot i que hi hem presentat en incomptables ocasions alternatives per augmentar els ingressos gravant a qui més té per mantenir els serveis públics, l’alcade Josep Marigó ha decidit tirar pel dret i buscar una altre fórmula que li permeti quadrar els pressupostos: l’ampliació i encariment de les zones blaves i aparcaments de Blanes per després vendre-ho a una empresa a canvi d’un cànon que li donés prop de 2 milions d’euros per quadrar els números.

 El procés comença ja fa un any, quan es porta a ple la proposta de crear una empresa mixta entre Ajuntament i una empresa privada, amb majoria pública, per gestionar les zones blaves de Blanes, a canvi que aquesta empresa ens donés X milions els primers anys, on el Ple va aprovar aquesta fórmula.

Aquesta opció no estava del tot malament. Tot i no compartir alguns dels punts, la opció de ser una empresa mixta sol·lucionava el problema de l’aportació del capital inicial, així com una majoria del capital públic assegurava controlar els preus i les condicions.

Però, al cap d’uns mesos, en una de les comissions d’Hisenda s’ens va dir que les empreses que s’havien interessat, demanaven un control majoritari de l’empresa mixta, així com millorar el rendiment de l’oferta (és a dir, més zones blaves i verdes, i més preus o «més flexibilitat» per augmentar els preus).
Aquí si que ja no responia als interessos de Blanes, dons estàvem parlant, de cedir el control durant més d’una dècada a una empresa de TOTES les zones d’aparcament de Blanes, amb el qual quedàvem hipotecats.

El concurs, doncs va quedar desert, i va tornar al ple amb una reformulació de la oferta, on ja no es tractava de crear una empresa mixta, sinó de fer un concurs per licitar la gestió de les zones blaves, durant 8 anys ampliable a dos mes, on l’empresa havia de pagar 1.500.000 euros de cànon. L’Ajuntament, desesperat ja, va publicar la oferta del concurs al butlletí Europeu (que costa un ronyó) per buscar grans multinacionals que s’hi interessessin…

Però, casualitats de la vida, no calia anar tant lluny. Saba-Abertis, que té la concessió de l’aparcament sota el Passeig de Mar, sabent que el PSC estava contra les cordes doncs s’apropa el 31 de desembre i el pressupost s’incomplia doncs faltaven aquests 1,5 / 2 milions d’euros, va demanar una oferta feta a mida amb grans beneficis per a l’empresa.

Què demana Saba-Abertis? Pel mateix preu, directament 10 anys, no 8 (en un 8+2, Saba hauria hagut de pagar 150.000 euros + per cada any de pròrroga, d’aquesta manera, no), i n’ofereix 1.600.000 (100.000 euros més per a què el PSC pugui dir que millora l’oferta, però en realitat, en perdem 200.000 euros respecte l’anterior opció).

Perquè és un molt mal negoci?

L’actual projecte d’ampliació de zones verdes i blaves suposaria un impacte econòmic en ingressos que ronda els 200.000 – 250.000 euros anuals, o el que és el mateix, en 10 anys, uns 2-2,5 milions d’ euros. Ara, anem a vendre tot això per 1,6 milions (entre 4000.000 i 900.000 euros menys que si fós públic!), i perdrem els ingressos per 9 anys. És a dir, si fins ara cada any hi havia X milers d’€ d’ingressos en concepte de recaptació de les zones blaves, ara serà 0 perquè Saba s’ho quedarà tot, a canvi de pagar a l’Ajuntament de Blanes aquests 1,6 milions per quadrar el pressupost de 2012. Això vol dir que tindrem aproximadament 200.000 euros menys d’ingressos cada any entre 2013 i 2023!

D’aquí uns dies ens presentaran els pressupostos per Blanes pel 2013, i ens diran que no hi ha diners, i que per això s’han de fer retallades. Perquè, com ja vaig dir al Ple fa un més, la trampa de les retallades comença per negar-se a augmentar els ingressos amb una política fiscal progressiva.

Espero que els pressupostos 2013 no ens donin la raó, tot i que es veu a venir…

Text: Víctor Catalan Casas – Regidor d’ICV – EUiA a l’ajuntament de Blanes