La sala de plens de l’Ajuntament de Blanes ha allotjat avui al vespre la presentació del número 22 de la revista Blanda, que edita amb caràcter anual l’Arxiu Municipal. No cal dir que, com és habitual cada cop que s’organitza aquest esdeveniment, l’espai s’ha quedat petit per acollir la gran quantitat de públic que no s’ha volgut perdre l’acte.

L’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, i la tinenta d’alcalde de l’Arxiu, Olga López, han encapçalat la presentació, acompanyats de l’arxiver i director de l’Arxiu Municipal, Toni Reyes. També han participat alguns dels autors dels articles inclosos al nou número, així com regidors del consistori, l’equip de col·laboradors i amics de l’arxiu, tots ells i elles autèntics protagonistes de la vetllada.

Posar en valor la memòria històrica de Blanes

El nou número de Blanda compta amb el mateix tiratge d’aquests darrers anys, 500 exemplars. Es ven al preu de 10 euros llevat d’avui, quan es fa un preu especial amb un 50% de descompte perquè se’n puguin beneficiar totes les persones que han assistit a la presentació i que, per tant, l’han pogut adquirir per tan sols 5 euros.

L’objectiu de la publicació és posar en valor bocins de la memòria històrica de la vila marinera, episodis que  en ocasions fins i tot pels mateixos blanencs són poc coneguts, o bé no s’acaben de conèixer amb el detall i rigor amb què s’exposen. A banda de sis articles de contingut més exhaustius, la revista inclou els habituals apartats: la Bibliografia, que repassa les publicacions blanenques que hi ha hagut durant el darrer any, i les notícies que va generar de l’arxiu l’any passat.

Autorretrat de Luïsa Vidal

Les dones i el moviment feminista a Blanes en el context de Catalunya

Entrant ja en matèria, el tema més destacat de la present edició, que protagonitza bona part de les planes de la revista, és el paper que han tingut algunes de les dones pioneres en el moviment feminista a Catalunya. De fet la mateixa portada ja ho evidencia, ja que mostra una reproducció del quadre La puntaire de Blanes, obra de la pintora Maria Lluïsa Vidal, que data del 1902.

El tècnic de l’Arxiu Municipal, Aitor Roger, i Consol Oltra, especialitzada en Lluïsa Vidal, signen dos articles en què parlen dels vincles d’aquesta pintora amb Blanes, així com d’altres artistes i escriptores. En aquest darrer sentit, l’article de l’historiador blanenc duu per títol Les Feminals, dones pioneres en el fons Josep Alemany Borràs, i tracta més concretament tant de la pintora Lluïsa Vidal com de la primera novel·lista catalana, Dolors Monserdà; una de les principals defensores del feminisme català, Carmen Karr i Alfonsetti; i la primera periodista professional espanyola que va treballar com a corresponsal de guerra a Melilla, Carmen de Burgos.

50 anys del Concurs Internacional de Focs d’Artifici i 110 anys d’en Falet

Altres articles destacats del número 22 de Blanda són sengles aniversaris de dues qüestions que han donat a conèixer el municipi a nivell internacional, més enllà de les seves fronteres. En primer lloc el tècnic de l’arxiu Aitor Roger, fa un repàs als 50 anys que es compleixen enguany del Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava – Trofeu Vila de Blanes.

La celebració d’aquest aniversari, que centrarà bona part dels esdeveniments d’aquest 2020 a Blanes, és l’argument per parlar tant del seu origen com de l’estimació que es conrea aquí per gaudir de quan la nit es torna dia. Per la seva banda, Maria Àngela Sagrera parla d’un blanenc que també ha traspassat fronteres, no tan sols perquè és l’avi més longeu de Catalunya i l’estat espanyol, sinó per la seva extraordinària lucidesa. Es tracta de Joaquim Illas, conegut amb el sobrenom de Falet, qui al 2019 va complir els 110 anys de vida. Amb el títol Pàgines viscudes, es fa un repàs a la seva trajectòria vital i a la història viscuda.

Reivindicació del bateig de la Costa Brava a Blanes i altres continguts

Respecte els tres treballs restants, aprofundeixen en sengles temes que també faran les delícies dels amants de la història blanenca. El primer, signat per Sebastià Ruscalleda, demostra una vegada més que Blanes i el seu Convent van ser els autèntics protagonistes en el bateig del nom de la Costa Brava, una reivindicació que des d’aquí no es deixarà mai de recordar.

D’altra banda el veterinari Josep Turon -qui va morir l’any 2014, però a qui l’Arxiu li devia la publicació d’aquest treball In Memoriam-, signa una interessant aproximació sobre la vida en un mas a principis del segle XX en l’article titulat Joaquim Ruyra i Oms, propietari rural. Per últim, el tercer article d’investigació és obra del filòleg Pep Vila, que dona a conèixer un costum simbòlic a partir del dinar de morts servit per Joan Baptista Jalabert, adroguer de Blanes el 1729.

En la segona part de la revista, en l’apartat de Biografies, hi ha l’article de la modista Emília Augé, que relata les seves pròpies vivències de més de 90 anys dedicada a la costura, en què destaca especialment la seva etapa com a creadora dels vestits de paper a l’avui desaparegut Club Sant Jordi. Com és costum, les darreres planes de ‘Blanda’ també inclouen les Donacions que han fet diverses persones i entitats al fons Documental de l’Arxiu.

Fotos: Ajuntament de Blanes