Les primeres prospeccions que s’han estat fent aquests darrers dies al Jaciment Romà d’Els Padrets de Blanes, al centre del municipi, han confirmat el què ja pensaven els entesos d’antuvi. Es tracta d’un espai excepcional, que amaga sota la terra un nucli urbà consolidat en tota regla.

En l’època romana, hi havia una vintena de ciutats arreu de Catalunya, i ara s’ha pogut comprovar que una d’elles era Blanes, coneguda llavors amb el seu nom llatí: Blanda.

Això fa que el Jaciment que es troba sota la Penya d’Els Padrets, que domina el cèntric barri de Sa Massaneda, sigui únic en el seu gènere respecte altres poblacions del territori, on hi havia viles –masos d’explotació agrària-, i no pas ciutats com és el cas de Blanes. Els Padrets amaguen vestigis de l’època romana en un període situat entre l’any 75 abans de Crist i l’any 50 després de Crist. És una de les poques ciutats romanes que encara resten per descobrir i estudiar a fons arreu del territori català.

La seva singularitat, a més a més, rau en què generalment els jaciments estan sota terra, amagats sota construccions actuals, sobre-posats capa a capa. En canvi, a Blanes està a cel obert, tan sols farà falta excavar a fons per poder anar descobrint més detalls històrics. Els treballs d’aquests dies han permès recuperar i engrandir els únics que s’havien fet amb un cert rigor fins ara, a la dècada dels anys 70.

Suport del Servei d’Arqueologia de la Generalitat

Per poder comprovar l’abast del Jaciment Romà d’Els Padrets, l’ha visitat in situ la cap del Servei d’Arqueologia de la demarcació sud de comarques gironines, Montserrat Mataró. La van acompanyar l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, i la segona tinenta d’alcalde i regidora de l’Arxiu Municipal, Olga López. La visita es va completar amb les explicacions sobre el terreny que van anar a càrrec de l’arxiver municipal de Blanes, Toni Reyes, i de l’arqueòleg Joan Llinàs.

Des de la Generalitat s’ha elogiat especialment la iniciativa empresa pel consistori blanenc al haver tirat endavant aquest ambiciós projecte, destacant que feia temps que s’esperava que es fes aquest decisiu pas. L’objectiu que s’ha marcat l’Ajuntament de Blanes és recuperar un dels tresors històrics dels quals se’n porta molt de temps parlant. En aquest sentit, han remarcat el valor patrimonial i cultural del jaciment blanenc, que permetrà poder obtenir noves dades històriques inèdites.

Durant els treballs d’aquests dies s’han localitzat dos carrers perfectament delimitats per les façanes de diverses cases, seguint l’habitual distribució octogonal romana. Precisament aquesta circumstància ha permès als experts poder apuntar que el Jaciment d’Els Padrets amaga una ciutat romana, i no pas una vila com ho són gran part de les excavacions d’aquesta època que s’han fet en aquesta part del territori.

El febrer del 2020 començaran les excavacions

S’ha fossilitzat part de la trama urbana amb carrers i façanes, i ara quan es faci l’excavació en profunditat ja es preveu que pugui quedar al descobert una gran part de material. Amb tota la informació, així com amb les restes que es vagin trobant en l’excavació, es vol museïtzar el jaciment i deixar-lo senyalitzat i practicable perquè es pugui visitar en un futur.

Abans, el següent pas després que aquesta setmana hauran finalitzat els treballs preliminars, consistirà en la redacció d’un informe pormenoritzat que detalli l’abast de les excavacions, què s’ha pogut descobrir amb les prospeccions preliminars d’aquests dies. En base a aquesta memòria, de cara al febrer de l’any vinent s’espera poder començar les excavacions, que s’allargaran durant un llarg període.

L’extensió del jaciment es calcula que abasta al voltant de 4 hectàrees de terreny, coronades per la Penya d’Els Padrets que permeten poder guaitar una privilegiada visió de Blanes des d’aquest lloc d’alçada. El futur museu que mostrarà les restes d’objectes que es vagin trobant també hi ha la intenció que pugui nodrir-se recuperant les que es van localitzar fa unes quantes dècades.

L’estudi preliminar que s’està enllestint ara el duu a terme ‘Atri, Cultura i Patrimoni’, per un import de 4.500 €, i compta amb una llarga expertesa en aquest àmbit. L’empresa selvatana la comanda l’arqueòleg Joan Llinàs i Pol, un dels tècnics que millor coneix el període de l’antiguitat a la nostra comarca, tal com demostra el seu reputat currículum.

Inclou haver estat el director de diverses excavacions a l’altra ciutat romana més important que hi ha a La Selva: Caldes de Malavella (Aquae Voconiae). El futur projecte, que també inclou l’estabilització del talús d’Els Padrets, compta amb un pressupost total de 615.000 €, i és un dels dos projectes que s’ha presentat al PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat.

Fotos: Ajuntament de Blanes