• A Blanes, com en molts pobles, es pot resseguir una certa tradició de caràcter esotèric, és a dir, d’allò misteriós, incomprensible i ocult als no iniciats.

En les societats tradicionals, anteriors a la cultura de masses i al turisme, hi tenien cabuda un seguit de fenòmens més o menys inexplicables que sovint eren transmesos de manera oral i que tenien a veure amb les creences, les supersticions, els maleficis, les malastrugances, les bruixes o senzillament amb històries i fets més o menys verídics envoltats d’un tel misteriós i poc aptes per a porucs. Els nostres avis ens en podrien explicar un feix.

Us en presentem una petita tria que té a veure amb Blanes:

• A Blanes, entre els segles XV i XVI, va existir un carrer que l’anomenaven el carrer de Les Bruixes. Aquest carrer es correspon amb l’actual c/ Mossèn Manresa. Hi ha constància també d’alguna altra menció a les Bruixes al barri de sa Carbonera.

• El folklorista blanenc Cortils i Vieta conta que a sa Massaneda, a finals del s. XIX, es creia que hi havia una bruixa. Els nens que passaven pel barri sempre feien conjurs per no ser embruixats. Un dels conjurs era dir: La figa te faig, tot fent la senyal de la creu.

• Entre la gent de mar hi havia la creença que els temporals i les pedregades els produïen les bruixes. Es deia que la pluja era segura quan la nuvolada venia de la zona del Cau de ses Bruixes, situat a l’extrem més marítim de les muntanyes de Sant Genís de Palafolls.

• Era molt usual la creença que amb els tocs de campana s’allunyaven els temporals i les gropades. El campaner de Santa Maria i els ermitans de Santa Bàrbara i del Vilar sempre estaven amatents. Era costum premiar-los la seva atenció amb aliments, sobretot gra i vi.

• Per combatre les mànegues marines els pescadors i mariners feien tres creus a l’aire amb un ganivet. També pensaven que duia malastrugança que els demanessin on anaven a pescar.

• Molts patrons de barca no deixaven que es netegessin la coberta, les xarxes o les caixes després d’un dia de bona pesca per por de perdre les restes d’escates. Pensaven que si es perdien no es repetiria la sort d’aquella bona calada.

• Hi havia la creença que les dones no podien pujar a bord de les barques perquè portaven mala sort o desgràcies. D’aquesta creença se’n va fer ressò el literat Joaquim Ruyra a través de les vicissituds dels personatges de la barca de mitjana Santa Rita de la narració El
Remde Trenta-quatre.

• També es creia que quan les dones tenien la menstruació s’havien d’abstenir de treure conserves dels pots o gerres perquè es feien malbé. Tampoc no podien tocar cap rellotge perquè s’espatllava.

• Es creia que banyar-se a mar el dia de Sant Cristòfol (10 juliol) a partir del toc de campanes de migdia era un bon remei per a tota mena de malalties. D’aquí ve la tradició de començar la temporada de bany aquest dia.

• Moltes persones feien el senyal de la creu a la boca quan badallaven. Es creia que així no entrava el diable a la boca.

• Durant anys es va explicar la història de tres bruixes que en una nit varen anar i tornar de Mallorca en barca des de s’Abanell. Segons sembla tot plegat va ser obra d’en Recada, l’amo d’un Art de pesca de s’Auguer, que una nit va voler espantar els carrabiners que vigilaven la platge amb unes dones disfressades de bruixa. L’argúcia va donar bon resultat i això li va donar via lliure per poder fer contraban d’armes per als seus amics carlins.

• Al voltant de sa Palomera sempre hi ha hagut moltes llegendes. Una ens parla del Cau de les Bruixes i del Xuclador de ses Bruixes. Hi ha gent que situa aquests indrets al voltant del Canó i d’altres a la banda de s’Abanell.

• A Sant Andreu de sa Palomera, a s’Auguer, hi havia una roca llisa que posant-hi la orella es podien sentir les campanes de Mallorca. Els incauts que s’atrevien a provar-ho rebien un bon cop de cap contra la roca.

• El que sabem del cert és que un fantasma va tenir atemorits els blanencs entre finals dels anys quaranta i principi dels cinquanta del s.XX, durant la Postguerra. La gent no sortia de casa durant la nit per por de trobar-se’l. Molts l’havien vist. Segons conten, això va ser una estratègia d’una colla de contrabandistes per poder circular impunement durant la nit. Algun lladre també es va aprofitar de la situació. El fantasma va desaparèixer quan la policia va atrapar la banda.

Text: Arxiu Municipal de Blanes