En què afecta a Blanes?
-En breus línies, protegeix la “privatització” a la pràtica de cales i platges. A Blanes coneixem casos com la Cala Sa Forcanera que, tot i haver-hi un pas peatonal fet, aquest està tancat en un conjunt residencial privat i no s’hi pot accedir. Aquesta llei reforça la “privatització” d’aquestes situacions.
-Indulta construccions dubtosament legals, com algunes a Cala Bona amb piscines construïdes arran de penya-segat i en domini públic maritimo-terrestre.
-… i sobretot, referma la desaparició progressiva de la platja i Delta de la Tordera.

A Blanes realment va haver-hi un debat quan, fa 3 anys, es va anunciar que la Llei de Costes expropiaria part dels càmpings que hi havia entre l’Avinguda de Madrid i la platja, per recuperar-ho com zona maritimoterrestre, per tant, públic, i permetre la regeneració de la platja, així com fer de domini públic i transitable aquesta zona que s’ha acabat convertint gairebé en platges privades i amb un estat de conservació i presentació pèssims.

Cap a la desaparició del Delta de la Tordera
No ho diem (només) nosaltres, ho diu Rafael Sardà (Centre Superior d’Investigacions Científiques – Centre Estudis Avançats de Blanes), en un estudi entre diverses universitats.
L’actual situació del Delta de La Tordera, amb espigons que canalitzen la desembocadura del riu i no permeten aportar sorra a les platges, els pous fora de servei de la dessaladora (els quals hem demanat infinitat de vegades que es retirin via mocions a l’Ajuntament de Blanes, Proposta de Resolució al Parlament…), i que estan multiplicant el fenòmen de desaparició de la platja, l’antic transformador de l’ACA gairebé ja damunt el mar… totes aquestes situacions puntuals, fan en conjunt multiplicar l’erossió de la platja i la progressiva desaparició.

 

Perquè la no enretirada d’uns metres enrere dels càmpings pot fer-ne perdre 2, 3 i fins a 4 vegades més platja?
La platja, com a definició de zona de trencament de la onada, necessita d’una zona on “estirar-se” planar sobre la sorra i recuperar enrere. Quan aquesta trencada es fa en pla, no erosiona la platja, és més, junt amb les aportacions de sorra naturals, permet augmentar la platja (com ha passat a la zona central de S’Abanell aquest any.
En canvi, quan el mar trenca contra una paret de sorra vertical, el mar “xoca” contra la paret de sorra, rasca i erosiona, i va actuant onada rere onada, insaciablement, menjant-se el terreny

Perquè, doncs, la Llei de Costes pot comdemnar la platja i Delta de La Tordera?
En definitiva, perquè la Llei de Costes anterior posava sobre la taula la “cessió” (també cal dir-ho, en moltes situacions fins i tot excessiva), de fins a 100 metres davant la linea de mar, de manera que es proposava la creació d’aquesta platja natural plana i zona de dunes que hagués permés la recuperació natural de les platges.
A més, per tal de no perdre places de càmping, l’Ajuntament de Blanes va aprovar en Ple convertir 200 metre més de zona agrícola a càmping per a poder guanyar les places perdudes a primera línea. En definitva, es posava sobre la taula un projecte integral de recuperació del Delta.

Des d’ICV Blanes, seguim lluitant, demanant i treballant per aquest Pla Integral del Delta de La Tordera, format per Ajuntaments de Blanes, Malgrat i Palafolls, càmpings, Estat i Generalitat, per donar una sol·lució completa i integral al problema que tenim i que, de no posar-hi remei JA, pot acabar perdent no 100 metres de càmping, sinó gran part del Delta de La Tordera.

Text: ICV de Blanes