La sala de plens de l’Ajuntament de Blanes va allotjar ahir al vespre una acció cultural del grup literari Lletraminúscula, en la qual es va homenatjar Ramon Freixenet, mort l’any passat y un dels fundadors del grup.
Freixenet i un dels seus amics, el també escriptor blanenc Joan Adell, van ser els impulsors de Lletraminúscula, que va aplegar un bon nombre d’amics i coneguts units per la seva estimació pel món de la literatura, les arts escèniques i la cultura en general. El doble homenatge de llegir i publicar els seus relats breus s’ha fet sota el nom de LLETRAMAJÚSCULA.
La major part de persones que han participat en algun dels actes de Lletraminúscula han construït amb les seves veus un viatge literari amb guió d’Elisa Sola i direcció artística de Pere Box. S’han recitat i declamat d’una manera teatralitzada relats premiats de Ramon Freixenet, així com textos africans del seu primer llibre publicat, Hermano Negro. Ho han fet a estones filant amb la força de la veu nua, i en d’altres acompanyats de música i altres sons.
A l’hora, l’acte ha servit per presentar el llibre que du el nom de la mateixa acció cultural. Coeditat per l’Ajuntament de Blanes i l’esforç personal dels homes i dones del col·lectiu Lletraminúscula, amb aquesta publicació han volgut que els escrits més celebrats de Freixenet vegin la llum en paper, complementant que una part de la seva obra fa anys que es troba al bloc de Freixenet i a Blanesaldia.com.
Així, hi ha els seus relats breus Detuhosétot; Alegria; M’agradaria dir-me Bradpitt ; Nonfuture2.0 ; Perversiones, literatura y cintas de vídeo ; La mirada del temps ; Inéditus; Mediterrània ; Paris era una festa –ho va dir Hemingway- i tu i jo hi érem convidats ; El navegador de fons de mirall; La incisión convexa; Shanghai exprés; i Passatgers al paradís. El llibre el completen una nota dels editors, així com un pròleg a càrrec del seu amic Joan Adell. Tant a la presentació com al llibre, van lluir amb especial força les il·lustracions que ha creat expressament per a la ocasió el jove dibuixant rus Eduard Kryga, perfectament submergit en l’univers freixenetià.
Pel que fa a la declamació de textos i acompanyaments musicals i sonors que hi ha hagut, han anat a càrrec d’Aitor Roger –qui ha actuat com a conductor i presentador de l’acte-, Pere Box, Arabi Jaiteh, Elisa Sola, Joan Adell, Núria Baldrich, Mercè Maresma, Toni Mañach, Alba Lupiáñez, Santiago Gorgas, Xavier Puidemont, Francesc Saura, Hugo Martínez i Isabel Brunet.
S’han editat 200 exemplars del llibre, que es ven al preu de 10 €. Tant l’encapçalament del llibre com l’acte d’aquest vespre ha comptat amb la participació del regidor de Cultura i alcalde de Blanes, Mario Ros, qui dóna la benvinguda a la publicació i avui ha tancat l’homenatge.
Ramon Freixenet, un selfmademan imprevisible i tenaç
Nascut a Castell d’Aro el 23 de juliol de 1939, tot just dos anys després es va traslladar a Blanes amb la seva família, on va regentar una empresa d’electricitat industrial. Al 1971, juntament amb la seva esposa Carme Santacatalina, van fundar VIP Àudio Electrónica, empresa especialitzada en sonorització acústica i difusió musical.
Una de les seves primeres aventures literàries que va publicar va ser Hermano Negro (2002), on ell i la seva dona explicaven el viatge que van viure per diferents països d’Àfrica. Amb els seus relats breus va quedar finalista o guanyador d’un bon grapat de certàmens literaris. Li agradava molt el teatre, la xerrera i les reunions d’amics i coneguts, i era un selfmademan imprevisible i tenaç quan es tractava de dur endavant algun dels seus projectes.
Va col·laborar en els mitjans de premsa escrita local Celobert, Actual, Recvll i Blanesaldia.com, així com a la revista-llibre municipal, Blanda. Amb l’escriptor Joan Adell va impulsar Lletraminúscula, des d’on van promoure una gran quantitat d’actes per difondre la cultura i la literatura a Blanes, sempre des d’un punt de vista tan particular com singular era la seva persona.
Potser la millor manera de definir com era Ramon Freixenet és recollint les mateixes paraules que han manllevat el col·lectiu lletraminúscula al seu llibre LLETRAMAJÚSUCULA, extretes del seu relat Inèditus: «Aspiro a molt poc, seria feliç de ser llegit per algun jurat desvagat encara que fos del premi més petit, mestresses de casa, funcionaris, porteres, taxidermistes… En definitiva, per algú més que no fos jo ».