Igor Stravinsky, el gran compositor rus, deia: “No n’hi ha prou d’escoltar la música. S’ha de veure.” I la millor manera de “veure-la” és assistint als concerts. Avui dia tothom té un accés més que fàcil a la música gràcies a les noves tecnologies.
Lluny queden els temps en què a Blanes hi havia poc més que música de ball i algun concertet per Nadal i per la Festa Major. Però també és veritat que concerts al llarg de l’any no abunden.
En una època en què els “grans festivals” són la moda (Sant Feliu de Guíxols, Cap Roig, Peralada… o els innombrables festivals de Barcelona) competint per tenir les més grans figures internacionals als seus cartells, els petits cicles de concerts tenen encara més raó de ser.
Música a l’Esperança, des de fa 27 anys, és una mostra clara de “veure la música”. Les petites dimensions de la capella, la proximitat amb els intèrprets i el caliu que es crea, ajuden a copsar la destresa, l’esforç, les mirades subtils entre els intèrprets, el seu respirar i ells, al mateix temps, reben directament l’escalf del públic.
L’any passat vam intentar que tots els intèrprets fossin de Blanes. No vam poder lligar una data, però enguany ho hem aconseguit: Marion Harper, que forma part del segell discogràfic blanenc Luup Records, amb dos músics blanencs obrirà el cicle. Quan vam intentar que vingués l’any passat encara no sabíem que la revista Mondosonoro consideraria el disc que ens presentarà el quart millor de Catalunya de l’any 2017 (com tampoc sabíem que el segon disc de Daniel Lumbreras, que vam tenir a Música a l’Esperança l’any 2015 seria considerat per Mondosonoro el número 1!)
Després d’ella, un programa eclèctic com de costum: un grup que ens oferirà choro, estil musical brasiler anterior a la bossa nova, un magnífic duo de guitarres de Sardenya i un quartet multinacional que ens oferirà un seguit de “clàssics populars”, amb els quals aquest any haurem arribat a 400 músics que han passat per Música a l’Esperança.
Esteu convidats a venir a escoltar música i a veure-la, com sempre, els divendres de maig, a l’Esperança. Per ara encara no ens ho han censurat ni som a la presó.