Moció que presenta al ple del mes de març el grup municipal d’ERC de Blanes a l’Ajuntament per recuperar el poder adquisitiu del sistema públic de pensions. El ple se celebrarà el dijous dia 29 de març.

Archivo

El sistema públic de pensions ha estat víctima de la política econòmica del Partit Popular per haver dilapidat el Fons de Reserva de la Seguretat Social, fons creat l’any 2000 amb la finalitat d’atendre les necessitats futures del Sistema de Seguretat Social en matèria de prestacions contributives i de la seva gestió.

Any rere any, fins el 2011 aquest fons ha anat incrementant la seva dotació amb els excedents dels ingressos que financen les prestacions contributives fins arribar a 66.815 milions d’euros. Des d’aquell any ha anat disminuint la guardiola de les pensions fins arribar als 8.095 milions actuals que té el Fons de Reserva.

La base de les futures pensions contributives són les actuals cotitzacions a la Seguretat Social. Per tant, sense uns salaris superiors, i sense recuperar el marc de  les relacions laborals i sindicals a la situació anterior a les reformes laborals del PSOE i del PP, no s’entra a solucionar el problema de no tenir diners per a fer front a les pensions que es van generant. Tampoc ajuda a mantenir el poder adquisitiu dels actuals pensionistes que la revalorització de les pensions sigui del 0,25% quan l’IPC del 2017 ha estat d’un 1,1%.

L’any 2022 es calcularà la pensió de jubilació amb els últims 25 anys cotitzats, resultat de la progressiva ampliació del període d’anys a computar en la reforma impulsada pel govern del PSOE, a proposta de la Unió Europea, l’any 2011 que retarda l’edat de jubilació i augmenta el període de cotització per al seu càlcul. El Govern de l’Estat ha proposat que es pugui triar per al càlcul l’opció que prefereixi la persona treballadora, bé el sistema actual, bé comptant tota la seva vida laboral, ja que per a molts pensionistes els darrers anys de la vida laboral han deixat de ser aquells en que més han cotitzat, com a conseqüència de la reforma laboral.

Les diferents polítiques econòmiques i de mercat de treball, i les diferents reformes laborals, tant del PP com del PSOE, no només s’han fet d’esquenes a les persones treballadores sinó que s’han fet lesionant i suprimint drets històrics assolits per la classe treballadora i sense objectius que revertissin en les condicions laborals de les persones i en la seva futura situació de pensionista. I no és exagerat pensar que ambdós partits estan creant l’escenari per privatitzar part de la pensió de jubilació.

La situació actual és tan greu que pràcticament s’ha buidat el Fons de Reserva i les mesures que es van aplicant o proposant són pedaços que no serveixen per anar a la base del problema que no és altre que salaris baixos generen baixes cotitzacions.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Blanes proposa d’adopció dels següents

Acords

Primer. Instar el Govern de l’Estat a lligar per llei la revalorització de les pensions a l’IPC: les pensions no poden revaloritzar-se per sota de l’increment de cost de la vida, i impulsar els canvis legislatius per derogar qualsevol mesura que ho contradigui.

Segon. Establir un salari mínim interprofessional de 1.000 euros, mesura que ja s’ha adoptat en molts ajuntaments dels Països Catalans, permetent així augmentar les cotitzacions més baixes.

Tercer. Adoptar mesures fiscals que premiïn les empreses que apliquin polítiques retributives superiors a les recollides en els convenis col·lectius d’aplicació, ja que amb uns salaris superiors s’incrementa l’ingrés per cotitzacions.

Quart. Instar als Grups Parlamentaris a les Corts Generals a la derogació de les reformes laborals realitzades pel PP i el PSOE.

Cinquè. Afavorir la negociació col·lectiva en polítiques retributives perquè aquestes puguin recuperar el terreny perdut des de 2007 i recuperar el poder adquisitiu que s’ha vist minvat per la crisi econòmica i que revertiria en un increment de les cotitzacions.

Sisè. Adoptar les mesures necessàries perquè aquells períodes de llarga inactivitat de la persona treballadora, de baixa cotització per salaris baixos o per prestació laboral a temps parcial, siguin redimensionats per al seu còmput en el càlcul de la pensió de jubilació.

Setè. Adoptar les mesures necessàries per part del Govern de l’Estat, tant legislatives com de gestió i de control, per tenir com a despesa prioritària el pressupost de les pensions derogant la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola que obliga com a deure primordial al pagament del deute: cal evitar que el govern estatal de torn pugui recórrer, per falta de previsió i de sensibilitat social, als estalvis generats per les aportacions de molta gent treballadora durant molts anys sense un acord amb els agents socials.

Vuitè. Promoure el diàleg social a nivell de Catalunya, per tal que en un marc català de relacions laborals i amb una Llei Catalana de Protecció Social no sigui possible sostraure els ingressos generats per les cotitzacions de les persones treballadores per fer front a la mala gestió i previsió fetes pels diferents governs de l’estat.

Novè. Promoure l’equiparació de les pensions entre homes i dones, diferenciades actualment a causa de la bretxa salarial, estudiant l’aplicació d’un factor corrector que compensi la diferència de la pensió per la diferència de cotitzacions durant la vida laboral a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Desè. Comunicar aquests acords a les entitats municipalistes i als grups polítics al Parlament de Catalunya.