Ajuntament de Blanes
Ahir, a la Biblioteca Comarcal de Blanes, es va celebrar l’acte dels 30 anys complerts per l’Oficina de Català de Blanes, pionera arreu del territori en oferir aquest servei tant a nouvinguts com a castellanoparlants que volien aprendre i/o perfeccionar l’idioma, així com a catalanoparlants que volien suplir la mancança heretada de la dictadura: aprendre a escriure en la seva llengua materna/paterna.
L’altra leitmotiv d’ahir va ser la commemoració del segle i mig del naixement de Pompeu Fabra, molt adequada per complementar les tres dècades que porta treballant a Blanes l’Oficina de Català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). No tan sols perquè Fabra és conegut per haver estat el seny ordenador de la llengua catalana, sinó perquè tant l’il·lustre filòleg com el servei de català blanenc han contribuït en l’esforç comú que la llengua catalana no acabi morint.
El camí cap a una llengua per a tothom
L’acte commemoratiu va girar a l’entorn d’una conversa que es va mantenir a la sala, presentada amb el títol El camí cap a una llengua per a tothom: 150 anys del naixement de Pompeu Fabra – 30 anys de l’Oficina de Català de Blanes.L’alcalde de Blanes i regidor de Cultura, Mario Ros, es va encarregar de moderar el diàleg que es va establir entre Ester Franquesa, presidenta del CPNL i directora general de Política Lingüística de la Generalitat, i Jordi Ginebra, comissari de l’Any Pompeu Fabra, que també inclou com efemèride els 100 anys de la publicació de la Gramàtica Catalana.
Ajuntament de Blanes
També es va comptar amb la participació de la directora de l’Oficina de Català de Blanes, Elisa Sola; Montserrat Mas, directora del CPNL Girona; Pilar Aldeguer, coordinadora en gestió del CPNL Girona; i Viqui Sanz, directora de projecció i comunicació del CPNL, entre d’altres. La resta d’assistents van ser professores, alumnes i exalumnes de l’Oficina de Català de Blanes, així com voluntaris i voluntàries que participen regularment en una de les activitats més fructíferes i amb un recorregut més longeu: el Voluntariat per la Llengua, conegut popularment com les Parelles Lingüístiques.
Ester Franquesa i Jordi Ginebra, amb l’ajut de Mario Ros, van conversar sobre el mestre Pompeu Fabra, el rigor intel·lectual de la seva obra i l’important empremta que ha deixat molt més enllà de la seva època. Potser la fita més destacada és que el seu treball ha estat indispensable per transformar la llengua catalana, reduïda abans d’ell a l’àmbit familiar i literari, en una llengua preparada per respondre plenament a les necessitats de la comunitat que la parla.
En aquesta mateixa línia, la tasca exercida durant 30 anys per l’Oficina de Català de Blanes, juntament amb el paper del Consorci per a la Normalització Lingüística, també han contribuït a la mateixa finalitat. L’Oficina de Català de Blanes es va integrar al CPNL l’any 1992, gairebé cinc anys més tard que havia iniciat la seva activitat com a servei municipal de l’Ajuntament, al 1987.
Al llarg de la conversa es van plantejar diverses qüestions a l’entorn de la figura de Pompeu Fabra, com ara si la immersió lingüística o la normativització del català haurien estat possibles sense que abans hi hagués hagut l’obra fabriana. Més inquietant va ser preguntar-se si la ciutadania de Catalunya coneix prou bé quin és el llegat de Pompeu Fabra, més enllà de la pura anècdota en què es quedaria afirmar que és l’autor d’un diccionari.
Commemoració dels 30 anys de l’Oficina de Català de Blanes
Com a complement de l’acte commemoratius, l’alcalde de Blanes i regidor de Cultura, Biblioteca i Català va convidar a tots els assistents a visitar l’exposició sobre els 30 anys de l’Oficina de Català que s’allotja al vestíbul de la Biblioteca Comarcal des de principis d’aquest mes. Es podrà visitar fins el 29 de març, i fa un repàs a la feina feta durant tot aquest temps a través d’una completa profusió de fotografies, cartells informatius i roll-ups de diverses campanyes.
L’Oficina de Català de Blanes no només s’ha dedicat a la docència al llarg de tres dècades, també ha organitzat i impulsat moltes altres activitats relacionades amb la llengua i la cultura. Una de les més exitoses és el Voluntariat per la Llengua,en què s’emparellen catalanoparlants i nouvinguts que volen perfeccionar el català, practicant i aprenent mútuament no tan sols la llengua, sinó la riquesa cultural que es comparteix a base de trobades i activitats.
La Ludoteca en Català, que durant moltes festes de Nadal es va organitzar perquè la canalla conegués jocs i joguines en aquest idioma; l’espectacle Les Llengües del Món organitzat en diverses edicions a la Casa de la Cultura i al Teatre; o bé els Tastets de Cuina d’Arreu del Món, una mostra gastronòmica amb plats preparats pels alumnes de català nouvinguts i locals. Aquesta darrera experiència s’ha organitzat a Blanes en diverses ocasions coincidint amb el mes de desembre, com una activitat més per recollir fons econòmics a benefici de la Marató de TV3.
A banda de l’acte institucional celebrat ahir i l’exposició commemorativa que s’allotja a la Biblioteca Comarcal, la directora de l’Oficina de Català, Elisa Sola, ha fet una destacada aportació a la revista Blanda, la publicació anual que edita l’Arxiu Municipal de Blanes. L’article elaborat per Elisa Sola fa una completa radiografia de la realitat sociolingüística de la població durant el període 1987-2017, és a dir: els 30 anys que porta funcionant aquest servei.