ERC de Blanes

Aquest cap de setmana passat, els dies 3 i 4 de març, ERC ha organitzat una Macroparada a tot el territori nacional per exigir la llibertat del spresos polítics encarnant la demanda de llibertat en el nom del nostre líder, Oriol Junqueras, sota el hashtag #FreeJunqueras.

La nostra secció local, com fa sistemàticament, va demanar permís a l’Ajuntament en què comunicàvem la localització de la parada i les hores en què la situaríem. Com cada cop que muntem parades hem fet i farem. Sabem que cal demanar permís a l’Ajuntament quan ocupem via pública.

La campanya ve acompanyada de material gràfic. A les 11 del matí dos companys nostres, militants tots dos, es disposaven a enganxar dos cartells de mida A1 al vetllador que l’Ajuntament té habilitat a la Plaça de la Solidaritat, al costat de Correus. Es tracta d’una peça metàl·lica de tres galtes on entitats, empreses, partits poítics, associacions, etc… poden penjar i, de fet, pengen, els seus cartells publicitant activitats, actes diversos o fent propaganda. Això, qui es dedica a l’acció política a Blanes, sap que es fa de forma normalitzada quotidianament. I que es fa sempre sense cap problema, ni impediment, ni demanda de res. Absolutament de res.

Doncs bé, això, poder enganxar els nostres cartells, d’un partit amb Grup Municipal i que fins fa poc ha governat Blanes, va acabar diumenge a les 11h aproximadament perquè un veí, a qui no agradava el que estàvem penjant, va instar una patrulla de la policia municipal, perquè vingués a comprovar que estàvem col·locant cartells en un mobiliari municipal pensat, precisament, per fer el que estàvem fent.

L’agent de la policia municipal ens va sol·licitar el permís municipal per fer ús de l’espai. Un permís? Ni ho sabíem, que calia sol·licitar-lo (com sí que sabíem que calia sol·licitar-lo per a muntar parades). Els nostres companys van fer saber al municipal que era una petició fora de l’ús normal, que mai de la vida se’ls havia demanat cap permís per fer propaganda de la seva acció política i que sempre havien tingut cura de no fer servir més que els sis punts o vetlladors que la ciutat ha disposat per a tal funció.

Malgrat l’explicació, l’agent va indicar-nos que “si un ciutadà ens interpel·la perquè comprovem que s’estigui complint la normativa vigent, nosaltres hem d’acomplir amb el nostre deure”. Els nostres companys, després de manifestar la seva sorpresa i indignació van retirar l’únic cartell que havien enganxat.

Aquesta experiència desagradable ens obliga a fer una reflexió política:

1. ERC acompleix amb les ordenances públiques escrupolosament i, si no ha sol·licitat mai un permís específic per penjar propaganda als vetlladors municipals és perquè l’ús d’aquests espais és sistemàtic i lliure. Quan hi has de penjar algun cartell només comproves que no cobreixes cap cartell que estigui vigent. Mai, però mai, hem sabut de ningú a qui se li hagi requerit aquest permís i menys encara a un partit polític amb representació municipal, com ERC, que demana permís sempre per a tot.

2. No critiquem l’acció de la patrulla, sinó el fet mateix d’impedir que un partit polític pugui fer lliurement l’acció política que cregui convenient dur a terme. I si l’agent va impedir que el cartell fos penjat, algú pot pensar que és perquè no teníem permís, però per a nosaltres és evident que el veí diligent va voler impedir la nostra llibertat d’expressió fent aplicar una normativa de l’ordenança que nosaltres hem hagut de buscar després (art. 15.1 de l’Ordenança de Civisme i Convivència ciutadana).

3. La llibertat d’expressió i de manifestació pública de l’opinió lliure és un dret nostre. Cap ciutadà irat o decidit a impedir-nos aquest dret ho aconseguirà. Que quedi meridianament clar, això. ERC mai cedirà a l’aplicació abusiva de la normativa d’ordenances municipals sobre nosaltres quan és evident que no s’aplica en el mateix grau d’exigència a la resta d’usuaris d’aquests espais públics i que la ciutadania pot trobar ara mateix, si ho vol, publicitant-se amb cartells…

4. Una reflexió a la ciutadania de Blanes: la llibertat d’opinió i d’expressió de qui sigui no passa per impedir la dels altres ciutadans, sinó a poder dir la pròpia de cadascú. Denunciar perquè es conculqui el dret a manifestar l’opinió fent un ús abusiu i pervers de les ordenances és fer justament el contrari del que ha d’aconseguir una societat lliure i justa. És apostar per la repressió i la por. Creiem que això és fonamental: la llibertat no és un concepte teòric, es practica dia  a dia.

5. Ningú no ens aturarà en la lluita perquè els presos polítics aconsegueixin recuperar la llibertat que un sistema judicial parcial i un Estat repressiu els ha segrestat des de ja fa més de quatre mesos.

Visca la llibertat d’expressió
Visca la República de les llibertats!

#LlibertatPresosPolítics
#FreeJunqueras