Ajuntament de Blanes

Ahir al migdia l’Arxiu Municipal de Blanes va presentar el número 20 de la revista Blanda a la sala de plens de l’Ajuntament de Blanes. L’alcalde de Blanes i regidor de Cultura i Arxiu, Mario Ros, va encapçalar l’acte que va comptar amb la intervenció de benvinguda de l’arxiver i director del servei, Toni Reyes.

L’alcalde va agraïr el treball d’estudiosos de tots els qui, d’una manera desinteressada, han contribuït tots aquests anys a fer realitat la revista: «Vint anys fent Blanda i fent poble són moltes pàgines i la implicació d’un munt de col·laboradors. Voldria aprofitar per agrair la feina que desenvolupa l’Arxiu i, com no, agrair també la seva dedicació a tots els col·laboradors, així com la tasca que s’hi fa en la vessant de la difusió cultural i la difusió de la memòria. Que per molts anys seguim fent Blanda !».

Amb motiu d’aquestes dues primeres dècades de vida, l’Arxiu Municipal ha fet un esforç recopilatori ingent, que servirà als estudiosos i historiadors per tenir un accés àgil i directe a qualsevol informació. Es tracta de l’indexat, per ordre alfabètic dels seus autors, dels 387 treballs que han format part del Blanda des del número 1 fins al 20. Són més de 140 signatures les que han donat contingut a la revista.

Entre els autors que durant aquests vint anys han signat algun treball per a la revista de l’arxiu, cal destacar noms com ara els dels escriptors Roberto Bolaño i Joan Adell, entre d’altres. Durant la benvinguda, l’arxiver municipal ha recordat la figura de l’exalcalde de Blanes, Josep Marigó i Costa, qui ens va deixar a principis d’aquesta setmana. El públic assistent ha reblat les seves paraules amb un sentit aplaudiment.

Contingut del número 20 de Blanda

La presentació s’ha completat amb les intervencions que han fet els autors dels articles de recerca que composen la revista, amb una breu pinzellada sobre els seus continguts. L’acte també ha comptat amb la participació de regidors i regidores del consistori, així com de l’equip de col·laboradors i amics de l’arxiu. S’ha tornat a fer el mateix tiratge que fins ara, 500 exemplars, que es venen al preu de 10 euros llevat dels qui han assistit a la presentació, que han gaudit d’un 50% de descompte.

Pel que fa al seu contingut, hi ha sis recerques, dues biografies i els habituals apartats inclosos en el genèric deNotícies de l’Arxiu. Hi ha les donacions que s’han fet, novetats del servei, l’In Memoriam i notícies breus. Per últim, abans d’arribar al capítol extraordinari dedicat a l’indexat, hi ha la bibliografia que en aquesta edició destaca perquè, si habitualment hi havia 5 o 6 títols de llibres relacionats amb Blanes publicats durant el darrer any, aquest cop n’hi ha més del doble: 15.

Un altre dels atractius afegits amb què compta la publicació des de sempre són les seves portades, i en aquesta ocasió tan assenyalada no podia ser menys. En l’anterior edició es va fer un homenatge pòstum al pintor blanenc Joan Padern -mort al 2016-, publicant una aquarel·la seva en la portada. Ara, en la número 20, es reprodueix una imatge feta pel seu germà, el fotògraf Josep Maria Padern.

L’Arxiu l’ha triat no tan sols perquè estèticament és molt rellevant, sinó també pel missatge de futur i esperança que es vol transmetre al haver arribat als primers 20 números. En la fotografia, disparada l’any 1985, es veu el característic forat del Castell de Sant Joan des del qual es veu una vista privilegiada de Blanes, immortalitzada en milers de fotografies de blanencs i visitants.

Biografia del doctor Xavier Brunet

Tots els treballs recollits al número 20 de Blanda són especials i tenen un gran interès històric. Per això es fa difícil escollir-ne algun per destacar-lo. Ara bé, potser el què transcendeix al seu indubtable interès històric és el què signa l’escriptor blanenc Joan Adell, precisament pel seu valor literari. Adell fa un retrat biogràfic del doctor Xavier Brunet (Blanes, 1897-1977), qui va ser el seu padrí. Com diu el títol de la biografia, parla tant del perfil professional com humà i personal del metge.

Xavier Brunet i Joan Adell, l’any 10955 / Col·lecció Joan Adell

Xavier Brunet es distingia perquè es desvivia pels seus pacients, als quals dedicava totes les hores que feia falta i més, i va ser un precursor del què ara coneixem com a metge de capçalera, dedicat absolutament a la salut dels seus pacients. El fet que fos el padrí de Joan Adell li confereix al relat un toc de nostàlgia i enyor, però a l’hora també de reivindicació, ja que considera que no s’ha tractat prou bé el legat, la seva memòria.

Així justament enceta el seu escrit: «M’imagino que per a la majoria de blanencs el nom de Xavier Brunet no els suggereix altra cosa que els rètols d’un carrer que, potser, molt de passada, han llegit tot passejant pel centre del poble». I, més endavant, encara al primer paràgraf, conclou: «Jo em quedo amb la frase feta segons la qual ningú no mor mentre algú el recorda. I és amb aquesta creença que em decideixo a fer una glossa de la figura del doctor Xavier Brunet i Casellas, conscient de les dificultats que implica plasmar en un text, necessàriament limitat, la formidable personalitat d’una figura d’aquesta magnitudç.

Altres continguts de Blanda 

Pel que fa a la resta dels treballs del Blanda, per ordre de capítols, s’enceta amb dues presentacions de l’alcalde de Blanes i de l’arxiver municipal, i tot seguit hi ha les sis recerques. Les tres primeres són de Juli Baca, que parla sobre la vida de pagès a Mas Llorens, explicada fa uns anys per Josep Llorens Telarroja; Juan Carlos Baeza repassa la trajectòria pictòrica d’Antoni Calderó; i Aitor Roger descobreix anècdotes poc conegudes al voltant de l’ermita de Sant Joan i els seus aplecs.

Albert Ros descriu els darrers arts de platja; Elisa Sola dels 30 anys del servei de normalització lingüística que dirigeix ella mateixa; i Maria Àngela Sagrera proposa un viatge fins a Cuba a través de la història del seu parent de Can Dausà. En l’apartat de Biografies, a banda de la del doctor Brunet, el recent traspassat Ramon Freixenet dóna a conèixer a través del seu darrer treball un assaig al voltant de la figura de Joan Creixell, qui va ser director artístic de l’Esbart Ruyra.