Joaquim Llorens i Garangou
Ahir es va celebrar a la Cala Sant Francesc l’Aplec de l’Amor, l’acte que tanca la Festa Major de Blanes, que enguany ha complert els 111 anys. Conforme va arribar la foscor de la nit, la cala es va anar omplint de desenes de petites estrelles, espelmes, torxes i altres estris lumínics per acompanyar el sopar a l’aire lliure, que moltes persones es porten de casa seva.
La jornada va començar a les sis de la tarda amb una audició de sardanes amb la Banda-Cobla del Col·legi Santa Maria, seguida per una missa a l’Ermita de Sant Francesc, situada al capdamunt de la cala. S’hi arriba pujant unes escales que fa poques setmanes van estrenar il·luminació, així com diverses reformes que s’han fet els darrers mesos per millorar tot l’entorn, formant part de la recuperació del Camí de Ronda que impulsa l’Ajuntament de Blanes.
Pocs minuts després de les 10 de la nit va arribar el moment culminant de l’Aplec de l’Amor a través de Judit Neddermann i del seu grup. Un complement perfecte per embolcallar una tranquil·la vetllada nocturna d’estiu. La mateixa cantant també va caure rendida als encants marítims de la cala: “És un somni poder cantar arran de mar”, deia tot just començar el concert.
Joaquim Llorens i Garangou
La major part de temes van ser del seu treball Un segon publicat l’any passat, escollit Millor Disc del 2016 pels lectors de la revista La Tornada, i 12è millor disc de l’any segons la Crítica dels Premis Enderrock. A més a més, una de les cançons del disc, Mireia, va ser guardonada amb el Premi Enderrock 2016 per votació popular en la categoria de Millor Cançó d’Autor.
Al públic del concert d’ahir a la nit, però, no li calia saber si el què sentien havia estat o no premiat. Es tractava de gaudir d’un estil tranquil, suau i personal que bategava a l’aire com les mateixes onades, afegint un to distès molt adequat per tancar tants dies de gresca i disbauxa.
Judit Neddermann va connectar amb el públic no tan sols amb les seves creacions, sinó també parlant-li, fent-li confidències, com per exemple que s’havia inspirat en la seva pròpia vida, les seves emocions i –sobretot- en l’amor per escriure els temes que estaven escoltant. També va haver-hi moments per la reivindicació, com quan va dedicar una de les cançons a les persones refugiades: “No ens hem d’oblidar del què van passar els nostres avantpassats, o del què podríem arribar a patir nosaltres si les coses es torcen”.
L’amor escrit amb majúscula va eixir tot seguit: “La següent és per a tots els qui estan enamorats, i si encara no ho estan espero que s’enamorin aquesta nit”. No sabem si l’Aplec de l’Amor de Blanes d’ahir va servir per formar noves parelles –temps al temps-, però el què si està documentat és que molts matrimonis i altres aliances han nascut durant més d’un segle en aquesta tradicional celebració que no tan sols s’inscriu en el calendari festiu de la vila, també reforça la identitat de molts blanencs i blanenques.