Javier Calvete

Ara fa un any just els carrers de Blanes es van inundar de solidaritat. Les persones individuals, la ciutadania, les entitats i partits polítics vinculats amb la lluita dels treballadors, l’Ajuntament de Blanes, el Consell Comarcal, la Diputació de Girona, ens vam posicionar al costat del comitè d’empresa de Nylstar que portava una lluita decidida i valenta per tal que no passés el que tothom temia i tot feia preveure: que la Nylstar, l’antiga SAFA, acabés tancant portes definitivament.

Des del primer expedient del 2013 s’havia arribat a l’aturada de la producció el 28 de febrer de 2016. La responsabilitat dels treballadors era la defensa dels seus llocs de treball i de la dignitat obrera. La responsabilitat dels partits polítics era ser al seu costat en el que ells demanessin i ERC així ho vam fer des del minut zero, des de la manifestació del 2014 fins a la manifestació del 2016 i més enllà, fins a dia d’avui.

ERC de Blanes, amb les seus dos regidors a l’ajuntament de Blanes, va aportar tot el que políticament era a la seva mà: a través de tots els contactes interns a la Federació Regional de Girona i a la Comarcal de La Selva va exposar la necessitat urgent de mobilitzar forces per donar una resposta ajustada a la urgència del que s’esdevenia a una de les grans ciutats de Girona; des de tots els llocs institucionals possibles vam promoure una moció que va ser presentada i aprovada a ajuntaments, Consell Comarcal i Diputació de Girona.

Ens vam posar a disposició dels sindicats que encapçalaven la lluita i les negociacions dels expedients. I, sobretot, des de la voluntat de portar solucions que milloressin les perspectives de futur, vam ser al costat de la feinada ingent i meritòria del Departament de Treball, Afers Social i Famílies, que va agafar el toro per les banyes i va engegar màquines decididament amb un únic objectiu: evitar la desindustrialització de Blanes i garantir la continuïtat laboral dels 186 treballadors i treballadores sobre els quals pesava un acomiadament dolorós i definitiu. La presència de la Honorable Consellera Dolors Bassa a Blanes, al costat dels treballadors, i la dedicació eficient del Secretari General Josep Ginesta per trobar una via, van ser molt transcendents i es bo, avui, reconèixer-ho.

Tot el que vam fer ho tornarem a fer quan calgui i amb qui ens ho demani. Som aquí per això. Som un partit d’esquerres no dels que ho porten escrit i prou, sinó dels que entenen que la transformació social és imprescindible per a la justícia i el repartiment socialitzat de la riquesa del país. Al marge del que som i del que vam fer, al costat de tants altres que també hi eren aportant el que podien i sabien, però, el que creiem que convé destacar és una lectura en clau positiva i social. La lluita al carrer, evidenciada el 27 de juliol de 2016 a Blanes, és la manera de transformar el que el capitalisme proposa: explotació de recursos i privatització dels beneficis i, sempre que pot, socialització de les pèrdues. Fa un any vam dir PROU tots plegats i ens n’hem sortit.

Twitter Salvem Nylstar

Convé reconèixer d’on veníem i on som, avui, sobretot els treballadors de Nylstar i l’empresa mateixa, però també aquesta societat blanenca que tant fa patir a molts que diuen que està adormida i que no sap ser combativa.

L’acord al qual es va arribar entre treballadors, Departament de Treball i els propietaris de Nylstar ara fa un any preveia dues sortides: o es reprenia la producció industrial abans del 30 d’octubre o es buscaria un inversor que assumís el repte de reflotar l’empresa.

El 27 de juliol de 2016, mentre cridàvem pels carrers, tot feia pensar que la història industrial de Blanes rebria un dels pitjors cops, tant, que seria el cop definitiu per acabar amb el teixit industrial. No hi havia producció en marxa des del febrer i els 186 treballadors estaven a punt de ser acomiadats.

Ara fa un any vam aconseguir plegats, tothom, la gent, els treballadors, la societat política, sindical, econòmica i cultural, girar la truita i construir una alternativa poderosa.

 Avui, un any després, 110 persones treballen a la Nylstar i uns 40-50 més fan rotació entre l’atur i la situació activa. Continuen oberts dos expedients que afecten a uns 24 treballadors de més de 60 anys que acabarà a finals d’aquest any 2017. No hi ha hagut cap persona acomiadada, hi ha hagut treballadors que han marxat per raons personals o laborals, però no s’ha acomiadat a ningú. Hi ha hagut dues incorporacions noves pactades amb el comitè de treballadors.

Els treballadors i treballadores continuen subrogant el conveni intern de Nylstar que van signar el 2010, amb una bona perspectiva que a partir del 2018 es pugui renegociar les condicions que els mantenen els sous congelats. El millor és que hi ha una percepció que l’empresa torna a tenir futur, que els clients tornen, mica en mica, a confiar en el servei i en el producte. I això és el que determina l’èxit: la producció millorada i que la feina hi és amb tot el que quedi per millorar per endavant. La Nylstar hi és i va a més.

Des que el 26 d’octubre de 2016 es reinicia la producció industrial, s’ha vist un canvi de posicionament de l’empresa a favor de la inversió, de l’actualització i modernització de maquinària, de la inversió en una I+D novedosa i potent que ofereixi millor producte i més atractiu per als mercats, s’ha apostat per una política de sostenibilitat medioambiental que es preveu que acabi essent un dels atractius més grans per als mercats… i la gent treballa, es guanya la vida dignament i veu que a Blanes hi ha futur. Hi ha molt a fer encara, però no va ser acomiadat ningú, cap dels 186. I això és un èxit de tothom a Blanes, a La Selva, a Girona i a Catalunya. L’empresa fa el que ha de fer i els treballadors li han deixat ben clar quin és l’únic camí possible: la determinació a mantenir i millorar les condicions de feina i de l’empresa mateixa.

Javier Calvete

Ara que recordem on som, convé tenir clar que sabem on volem anar. Explorem maneres de consolidar i millorar la situació del teixit industrial a Blanes. Ho portàvem al programa del 2015 i hi continuem creient ara més que mai. L’economia de Blanes no pot basar-se exclusivament en un sector tan decisiu com el turisme. Necessitem feina productiva al marge del sector de serveis, perquè és en la força del treball que un país es fa gran. I un país es fa gran quan les ciutats que el fan són vitals, dinàmiques, encuriosides, cultes, solidàries amb els membres que més pateixen i proactives a l’hora de resoldre les dificultats que sobrevenen.

ERC de Blanes se sent orgullosa dels blanencs i de les blanenques que el 27 de juliol de 2016 van saber ser on calia: al carrer lluitant plegats.

Felicitem el Comitè de treballadors de la Nylstar, tots i cadascun dels treballadors i treballadores, i l’empresa que, ara sí representen un història d’èxit i se situen en un projecte d’èxit i renovat. Plegats també.

Farem un Nou Blanes així, els uns al costat dels altres.

Salut, República, dignitat laboral i justícia social!

ERC Blanes
27 de juliol de 2017