Joaquim Illas / Joaquim Llorens i Garangou
Joaquim Illas i Illas, l’home més longeu de Blanes, va celebrar aquest passat dimecres el seu 108è aniversari rodejat de familiars, amics i coneguts que van aplegar-se al Primer Casino, on s’hi va allotjar una concorreguda festa. Conegut amb el sobrenom d’en Falet, Joaquim Illas va celebrar la doble festa de sant i aniversari coincidint amb el dia central de la Festa Major de Blanes, el 26 de juliol, quan se celebra Santa Anna i Sant Joaquim.
Durant la celebració també s’hi va acostar per felicitar-lo l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat entre d’altres pel tinent d’alcalde Juanjo Navarro. Al llarg de tota l’estona que va allargar-se la celebració el regalim de gent que es va acostar a la festa va ser constant, per fer-li a arribar a en Falet nombroses mostres d’estimació.
Joaquim Illas conserva el cap molt clar i les cames encara més àgils i, si ja fa temps que era prou conegut per haver arribat a una edat tan longeva, des del 2014 la seva popularitat encara va augmentar més. Aquell any va ser escollit pregoner de la Festa Major de Blanes per aclamació popular.
Illas amb es seus familiares / Joaquim Llorens i Garangou
Vital de mena, Joaquim Illas resideix amb la seva família al centre de Blanes, i és força habitual trobar-se’l tot sol o acompanyat de la seva filla fent llargues passejades a pas lleuger. Ho fa amb unes cames més àgils que el bastó que l’acompanya, un somriure sempre a punt de dibuixar-se i una mirada entre l’enyor i la reflexió.
No representa ni de bon tros l’edat que testimonia el seu carnet d’identitat, i menys encara quan rememora algun retall d’història amb tota claredat, o dóna la seva opinió respecte qualsevol tema que se li demani. Només n’hi ha un que defuig tractar de manera taxativa: la política. Després que ha viscut 2 dictadures, 2 monarquies –que ara ja en són 3- i 1 república, es refereix a la Guerra Civil definint-la d’una de les millores maneres amb què es pot qualificar qualsevol conflicte bèl·lic: un disbarat.
En “Falet” va néixer al carrer Roig i Jalpí, en una escaleta al costat mateix de la casa on viu actualment, i el seu sobrenom li deu a son pare, que es deia Rafel, però a qui s’hi adreçaven com “Rafelet” o “Falet”. Joaquim Illas era el més gran de quatre germans i el seu primer ofici va ser en una espardenyeria (com el seu pare, que també treballava de pescador), una indústria que llavors era molt important a la vila.
També va treballar set anys al taller mecànic de la fàbrica de Can Tosas, així com en un altre negoci més petit. Quan la feina va escassejar, va haver de marxar a França per treballar durant un any a Burdeus, on va fer reparacions de vaixells com a torner. Pels volts de l’any 1950, després que durant molts anys havia estat treballant en fàbriques i tallers, Joaquim Illas va decidir dedicar-se de ple a la botiga familiar, on un dels puntals era la seva dona.