Miquel Lupiáñez
Si fos una carta d’un regidor al seu alcalde suposo que hauria de començar amb un “Benvolgut Execel·lentíssim…” i aquests formalismes que es solen dir. De fet el món està plegat de formalismes. Però probablement som l’alcalde i regidor menys formals que campen en aquest petit racó del món que és Blanes.
Així que directament ho faré com sempre: Lupi. Algú es molestarà perquè ho faci així, però també sabràs que el món és ple de gent que es molesta per qualsevol paraula o formalisme fora de lloc. Crec que m’entens.
A l’amic (malgrat les garratodes que ens fotem de tant en tant), i alcalde (malgrat les abraçades que ens fem també de tant en tant) Lupi li han caigut per tot arreu. De fet, el meu mateix grup municipal (jo mateix també) li hem demanat que rectifiqui. També els seus secretaris generals tant de PSC com del PSOE. Als massmedia estatals en Lupi ja és vist com un alcalde radical, ultranacionalista i xenòfob. Els mitjans catalans bàsicament han centrat la polèmica en la seva adhesió al referèndum (totalment respectables), però els mitjans estatals l’han agafat bàsicament amb les seves comparatives molt malinterpretables entre catalans i espanyols, i Dinamarca i el Magreb (totalment criticables).
Certament les declaracions no van estar gens ben trobades, ni els exemples massa escaients. Però per jutjar-lo, cal també saber que en Miquel, en Miguel, és nascut a Narila (Granada), i segurament prou feina tindrà amb l’estirada d’orelles de l’altra part de la família. Però no, en Lupi és més despistat que racista; és més ‘campechano’ que supremacista; i és més persona que militant del PSC. Tots cometem errors (jo el primer i, de fet, probablement aquesta carta és un error a ulls d’alguns o algunes) i el dilluns el meu alcalde no va tenir un bon dia.
D’aquesta, l’amic Lupi hauria d’aprendre algunes coses. De fet, totes hauríem d’aprendre algunes coses: primera, que tothom hauria de tenir una mica més de respecte (a ambdues parts) a la pluralitat que expressa el país i a debatre amb tranquil·litat el debat llarg sobre l’encaix territorial entre Catalunya i l’Estat. Acabar amb les criminalitzacions, les acusacions de no demòcrates (quan no feixista) a aquells que no pensen com nosaltres, i o de nazis separatistes a aquells que aspiren a poder expressar-se en un referèndum.
Qui pretengui classificar a tothom en el blanc o el negre i sigui incapaç de veure l’escala de grisos, és que no és capaç de reconèixer la diversitat i pluralitat (i per tant la riquesa del seu país). Segona, que al nostre Blanes, com al nostre país, tenim molts (massa) problemes que no poden esperar a ser entomats: la manca d’habitatge accessible per les classes populars, generar treball estable i de qualitat, bastir uns serveis socials que facin de coixí a aquells que necessiten una segona oportunitat, que als més petits no els falti mai un plat a taula.
Que les banderes no han donat mai de menjar, i que aquí sí, quan haguem fet la feina, podrem tornar a trucar de nou a Onda Cero a dir que els blanencs sí som diferents: perquè els blanencs tenim un parc d’habitatge municipal que garanteix un sostre a tothom, tenim una taxa d’atur sota mínims, i que al nostre municipi ningú no es queda enrere.
Amic (i alcalde) Lupi, la propera vegada, enlloc d’agafar-li el telèfon al Carlos Alsina, agafa’l a la resta de regidors i regidores del teu municipi i comencem a preparar aquesta entrevista on, segur, no estaràs sol.
Víctor Catalan
Regidor ICV-EUiA a l’Ajuntament de Blanes